Arièja (en occità Arièja) és un departament francés que llimita al surest en Pirineus Orientals, al noroest en Alt Garona, al nordest en Aude i al sur en Catalunya (Lleida). Forma part, des de l'1 de giner de 2016, de la regió d'Occitània.[1]

Arièja
Departament
Erro al crear miniatura:
Bandera
 
Situació de Arièja
Situació de Arièja
Entitat

 • Número
 • Regió
 • Prefectura
 • Subprefecturas
Departament
09
Occitània
Foix
Pamiers
Saint-Girons
Subdivisions Districtes 3
Cantones 13
Comunas 327
Superfície
 • Total

4890 km²
Població
 • Total

152366 hab. (2012)
Lloc web oficial

El departament pren el seu nom del riu Arièja, afluent del riu Garona. Els seus habitants reben el gentilici francés de Ariégeois.

Història

El departament va ser creat durant la Revolució francesa, el 4 de març de 1790 en aplicació de la llei del 22 de decembre de 1789, quan es varen fusionar els Comtats de Foix i de Coserans. S'ha fet una solicitut davant el Conseil d'État francés per a canviar el nom del departament a Arièja-Pyrénées. D'acort en els partidaris del proyecte, la menció Pyrénées permetria situar-ho millor per a aixina promoure-ho en tota França.


Geografia

  • Llimita al nordest en Aude, al surest en els Pirineus Orientals, al sur en Andorra i la província de Lleida (Espanya), i al noroest en l'Alt Garona.
  • Major altura: Pica d'Estats (3 145 m), en la frontera franc-espanyola.
  • Punt més baix: eixida del riu Lèze (203 m)
  • Carretera a major altura: Port de Pailhères (2 001 m)
  • Atres cims: Pico de Port de Sullo (3 143 m), Pico Montcalm (3 078 m), Pico de les Bareytes (2 951 m), Pico de Serrère (2 912 m)
  • Principals rius: Arièja, Salat, Lèze, Hers, Arize i Arac
  • El riu subterràneu de Labouiche, de 4,5 km de llongitut, és el riu subterràneu navegable més llarc del món.
  • Major llac: Llac de Montbel (570 hectàrees)
  • Estanys de Bethmale (10 ha), de Mondély, de Labarre, de Bompas, de Sainte-Croix-Volvestre. Lagos de Peyrau, de Saint-Ybars
  • Grutas: Li Mes-d'Avril, Niaux, Li Portel, Bédeilhac, Els Trois Frères, Lombrives (les majors d'Europa), Vache-Alliat

Demografia

Evolució demogràfica (població censada)
1801 1831 1841 1851 1856 1861 1866
196 454 253 730 265 607 267 435 251 318 251 318 250 436
1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901
246 298 244 795 240 601 237 619 227 491 219 641 210 527
1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
205 684 198 725 172 851 167 498 161 265 155 134 145 956
1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2010 2017
140 010 137 192 138 478 137 857 135 725 136 455 137 205 152 038 153 153


Notes a la taula:

  • Les fronteres definitives en Andorra es varen fixar el 14 d'abril de 1862. Els llímits en Espanya —rectificats en 1856, 1862, 1863 i 1866— es varen fixar definitivament el 14 de juny de 1906. Les modificacions produïdes des de 1801 fins a eixa data no varen implicar transferència de població. Les majors ciutats del departament són (senyes del cens de 2010):
  • Pamiers 15 372 habitants; 33 262 en l'aglomeració.
  • Foix: 9 885 habitants; 18.477 en l'aglomeració.
  • Saint-Girons: 6500 habitants, 9 922 en l'aglomeració
  • Lavelanet: 6 525 habitants, 10 000 en l'aglomeració

Referències

  1. ↑ En el marc de la reforma territorial mampresa en 2014, Llenguadoc-Rosselló es va fusionar l'1 de giner de 2016 en la regió limítrofa de Migdia-Pirineus. Vore en: [1].

Enllaços externs

Commons