Anar al contingut

Gruta de Trois Frères

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Trois Frères és una gruta decorada paleolítica que es troba en les proximitats de la chicoteta localitat de Montesquieu-Avantès, en el departament d'Arièja, regió de Midi-Pyrénées (França). Està situada a una altitut de 465 m. Actualment està tancada al públic a fi de garantisar la seua preservació.

Descobriment

[editar | editar còdic]

La gruta va ser descoberta el 20 de juliol de 1912[1][2] pels tres fills del comte de Bégouën, als quals deu el seu nom (Trois Frères significa “Tres Germans”). L'abad, arqueòlec i prehistoriador Henri Breuil (1877-1961) va estudiar en profunditat la caverna i va realisar una série de dibuixos basant-se en les seues fantàstiques figures.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:The Sorcerer cave art. Sketch of Breuil's drawing. Photograph. Wellcome M0008769.jpg
El Hechicero de la gruta de Trois Freres.
Archiu:Enlène, Grasshopper.jpg
Reproducció d'un dels saltamontes representats sobre soporte moble en Enlène, cova contigua als Trois-Frères.

La gruta és en realitat una extensa ret de cavernes decorades en magnífics gravats i pintures rupestres del Paleolític superior, en concret del periodo Magdaleniense (17000-10000 a. C.). És célebre, entre atres coses, per la representació de dos sers mitat hòmens i mitat animals, un fet rar en l'art rupestre. El primer és un gravat conegut com “el home-bisonte”, un personage que reunix simultàneament les característiques d'un ser humà i d'un bisonte. Sembla estar conduint una rabera d'animals mentres toca un instrument, potser un aerófono o un arc musical. La segona figura, cridada simplement “el hechicero”, està gravada i parcialment pintada en negre. Representa a un ser antropomorfo en cames humanes, òrguens genitals masculins, pates posteriors d'orso, coa de cavall, astes i orelles de cérvol, barba de bisonte i ulls de muçol. Este enigmàtic personage, que es troba situat en un lloc casi inaccessible, a 4 m d'altura, per damunt del restant i dominant l'espai al seu entorn, és el més famós de la cova i ha rebut múltiples interpretacions: un bruix practicant un rito màgic,[3] una divinitat de la caça (del tipo “deu cornudo")[3][4] o inclús un chaman en trance.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Henri Bégouën». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 19 de febrer de 2009.
  2. «Henri Bégouën 2». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2009. Consultat el 19 de febrer de 2009.
  3. 3,0 3,1 Teoria de H. Bégouën i H. Breuil
  4. Grotte dones Trois-Frères
  5. J. Clottes et D. Lewis-Williams, Els chamans de la préhistoire, transe et magie dans els grottes ornées, Seuil, 1996


Referències

[editar | editar còdic]