Gruta de Trois Frères
Trois Frères és una gruta decorada paleolítica que es troba en les proximitats de la chicoteta localitat de Montesquieu-Avantès, en el departament d'Arièja, regió de Midi-Pyrénées (França). Està situada a una altitut de 465 m. Actualment està tancada al públic a fi de garantisar la seua preservació.
Descobriment
[editar | editar còdic]La gruta va ser descoberta el 20 de juliol de 1912[1][2] pels tres fills del comte de Bégouën, als quals deu el seu nom (Trois Frères significa “Tres Germans”). L'abad, arqueòlec i prehistoriador Henri Breuil (1877-1961) va estudiar en profunditat la caverna i va realisar una série de dibuixos basant-se en les seues fantàstiques figures.
Descripció
[editar | editar còdic]
La gruta és en realitat una extensa ret de cavernes decorades en magnífics gravats i pintures rupestres del Paleolític superior, en concret del periodo Magdaleniense (17000-10000 a. C.). És célebre, entre atres coses, per la representació de dos sers mitat hòmens i mitat animals, un fet rar en l'art rupestre. El primer és un gravat conegut com “el home-bisonte”, un personage que reunix simultàneament les característiques d'un ser humà i d'un bisonte. Sembla estar conduint una rabera d'animals mentres toca un instrument, potser un aerófono o un arc musical. La segona figura, cridada simplement “el hechicero”, està gravada i parcialment pintada en negre. Representa a un ser antropomorfo en cames humanes, òrguens genitals masculins, pates posteriors d'orso, coa de cavall, astes i orelles de cérvol, barba de bisonte i ulls de muçol. Este enigmàtic personage, que es troba situat en un lloc casi inaccessible, a 4 m d'altura, per damunt del restant i dominant l'espai al seu entorn, és el més famós de la cova i ha rebut múltiples interpretacions: un bruix practicant un rito màgic,[3] una divinitat de la caça (del tipo “deu cornudo")[3][4] o inclús un chaman en trance.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Henri Bégouën». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 19 de febrer de 2009.
- ↑ «Henri Bégouën 2». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2009. Consultat el 19 de febrer de 2009.
- ↑ 3,0 3,1 Teoria de H. Bégouën i H. Breuil
- ↑ Grotte dones Trois-Frères
- ↑ J. Clottes et D. Lewis-Williams, Els chamans de la préhistoire, transe et magie dans els grottes ornées, Seuil, 1996
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gruta de Trois Frères» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.