La gruta de Lombrives (en francés: Grotte de Lombrives) és una cova de França situada en Ussat-els-Bains, entre les valls de Vicdessos i l'Arièja, al sur de Tarascon-sur-Arièja, en els Pirineus francesos.

La ret subterrànea de Lombrives és la major d'Europa (aixina està inscrita en el Llibre Guinness dels récorts), en molts quilómetros de galeries i estenent-se per sèt nivells diferents. Lombrives sobrecoger per les seues espectaculars cavitats, com la cridada Sala de la Catedral, que posseïx un volum equivalent a Notre Dona'm de París.

La gruta ha servit de refugi als humans durant mils d'anys, tal i com demostren les inscripcions i grafiti que cobrixen les parets, que el seu significat encara no ha segut dessifrat.

Primeres excavacions

 
Vista des de l'interior de l'entrada de la gruta
 
Homo sapiens Edat del Bronze, Noulet 1882 MHNT

Adolphe Garrigou, historiador i pare de Félix Garrigou, i el archivista departamental Rambaud varen iniciar les excavacions de la cova de Lombrives en 1822. Els descobriments de dos cràneus humans intactes, aixina com una àmplia varietat d'ossos humans i animals, i ceràmica, realisats per Félix Garrigou, Jean-Baptiste Rames i Henri Filhol, es varen publicar en 1864,[1] encara que ya s'havien realisat descobriments anteriors, especialment en el lloc conegut com el «cimetière».

Jean Baptiste Noulet va continuar les excavacions d'esta cova en 1882.[2] Posteriorment, la cova va ser excavada per Félix Régnault a finals de el XIX.[3]

Referències

  1. ↑ (15/12/1864).«Sur els crânes de la caverne de Lombrives».Bulletin de la Société d'anthropologie de Paris.5(1): 924-941.Consultat el 26/01/2015.(en fr).
  2. ↑ Jean-Baptiste Noulet, Étude de l'Ombrive ou gran caverne d'Ussat (Arièja) et ses accessoires, 1882, Privat Éditeur.
  3. ↑ Li Muséum de Toulouse et l'invention de la préhistoire, 2010 ISBN 978-2-906702-18-9


Referències