Anex:Distribucions GNU/Linux d'Espanya
Esta és una llista de distribucions Linux d'orige espanyol.
La majoria de les distribucions regionals varen ser desenrollades en propòsits específics, en la seua majoria educacionals, o per al seu us en organisacions públiques.
| Nom | Distribució base | Vore. més recent | Dates | Entorn d'escritori | Comunitat autònoma | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llançament | Discontinuación | |||||
| Labarinux | Linux Mint | 1.0 | 6 de març de 2015 | Cinnamon | Cantàbria | |
| ICABIAN | Debian | 1.01 | 23 de giner de 2013 | 2013 | Cinnamon | Comunitat de Madrit Associació GNU/Linux Entre Comillas "LINUXEC" |
| Asturix | Ubuntu | 4 | 10 de març de 2009 | 2012 | KDE, LXDE | Principat d'Astúries |
| DaxOS | Ubuntu | 2.1 | 10 de setembre de 2012 | 2014 | I17 | Ciutat Autònoma de Ceuta |
| GnuLinEx | Debian | 2011 | 21 de maig de 2002 | 2013 | GNOME | Extremadura |
| Guadalinex | Ubuntu | 2015 | 23 de febrer de 2004 | 2018 | Cinnamon, LXDE | Andalusia |
| GALPon MiniNo | Debian | 3.1 | 1 d'abril de 2008 | 2018 | LXDE, Openbox | Galícia |
| Galsoft Linux | Lubuntu | 1.1 | 3 de setembre de 2012 | LXDE | Galícia | |
| WiFiSlax | Slackware | 4.12 | 23 de febrer de 2004 | KDE, Xfce | Espanya | |
| WiFiway | Debian | 3.5 | 23 de febrer de 2004 | KDE, Xfce | Espanya | |
| MAX Linux | Ubuntu | 11.5.2 | Maig de 2004 | GNOME, LXDE | Comunitat de Madrit | |
| Molinux | Ubuntu | 6.2 | 25 de novembre de 2004 | 2010 | GNOME | Castella-la Mancha |
| LliureX | KDE neon | 23 | 5 de maig de 2005 | KDE Plasma | Comunitat Valenciana | |
| AugustuX | Knoppix, Debian | 0.2.1 | 2 de maig de 2003 | KDE | Aragó | |
| Trisquel | Ubuntu | 11.0 | 30 de giner de 2007 | MAT, LXDE | Galícia | |
| Antergos | Arch Linux | 19.4 | 7 de maig de 2012 | 2019 | GNOME | Galícia |
| LinuxGLOBAL | Guadalinex 2004 | 1.0 | 13 de decembre de 2004 | 2008 | GNOME | Cantàbria |
| EHUX | Kubuntu | 3.0 | KDE | Euskadi Universitat del País Vasc | ||
| EusLinux | Debian | 2011 | GNOME | Euskadi | ||
| Lazarux | Ubuntu | 2.4 | 28 de febrer del 2005 | GNOME | Comunitat Valenciana | |
| Linkat | Ubuntu | 18.04 | 4 d'abril del 2005 | GNOME, LXDE | Catalunya | |
| mEDUXa | Ubuntu | 18.04 | 24 de novembre de 2006 | 2018 | Canàries | |
| melinux | Xubuntu | 6.1 | 18 d'octubre de 2007 | Xfce | Ciutat Autònoma de Melilla | |
| Bardinux | Xubuntu | 5.1 | Xfce | Canàries Universitat de l'Estany | ||
| Colebuntu | Ubuntu | 18.04 | 23 de febrer de 2007 | MAT | Aragó
Escoles rurals | |
| Vitalinux | Ubuntu | 3.1 | 4 d'Octubre de 2004 | MAT | Aragó | |
| EducaAndOS [1] | Ubuntu | 20.04 | GNOME | Andalusia | ||

AugustuX
AugustuX és la primera distribució aragonesa. La versió més recent es basa en distribucions com Knoppix, Debian GNU/Linux i Metadistros d'Hispalinux. La frase que millor reflectix el seu esperit és el Linux fet en el món per a Aragó.[1]
La principal motivació d'AugustuX és la difusió del software lliure en Aragó. A principi de 2003 les Corts d'Aragó varen aprovar, per unanimitat, una proposició no de llei de respal al software lliure. Es varen concertar reunions en la finalitat de conéixer millor les motivacions dels distints grups parlamentaris. Per a estes trobades es va preparar una distribució del sistema operatiu GNU/Linux que cridem AugustuX com a joc de paraules entre l'antic nom de Saragossa, Caesaraugusta, i la mascota de Linux, el pingüí cridat Tux. Els iniciadores pretenien mostrar, en un eixemple concret, el software lliure que es pot desenrollar en Aragó. I va tindre molt més èxit de l'esperat. No va tardar molt temps en que s'uniren més desenrolladors. En el grup de desenroll de AugustuX qualsevol pot colaborar en dissenys, idees, programes, respal tècnic, proves de programes, sugerències, presentacions.
En 2006 va entrar en fase de letàrgia sense grans desenrolls, estant disponible per a la seua descàrrega solament com a archiu.[d 1]
EHUX
EHUX és el nom del proyecte de soport a la distribució de GNU Linux Kubuntu dins de l'Universitat del País Vasc.
Dins de la llibertat de triar qualsevol distribució de Linux, se soportarà tècnicament esta en més dedicació, aünant d'esta manera els esforços en oferir un servici de calitat a l'hora de donar soport a Linux dins del campus.
S'espera que tot l'alumnat de l'universitat conega Linux i les seues ventages de manera que es puga triar esta plataforma per al desenroll de totes les funcions informàtiques que s'han d'eixercitar en qualsevol carrera com a alternativa a les existents fins al moment.
EusLinux
Euslinux és una distribució basada en Debian GNU/Linux d'orige vasc. Este proyecte ha segut promogut per la Viceconsejería de Política Llingüística del Govern Vasc.
Per una part s'han traduït al vasc algunes ferramentes de Debian i de GNOME i, per una atra part, s'han actualisat les ferramentes ya traduïdes en proyectes anteriors com: EusLinux 10.0, OpenOffice. org, etc.[2]
Els participants en este proyecte han segut: Elhuyar, UZEI i Zundan.
ICABIAN
ICABIAN és una distribució GNU/Linux en format live USB en persistència d'archius basada en Debian. Ha segut creada i és actualment mantinguda per l'Associació GNU/Linux Entre Comillas "LINUXEC"; un grup d'estudiants de l'Universitat Pontifícia Comillas. ICABIAN va ser enfocada en un principi per a estudiants i professionals de la ciència i l'ingenieria de la pròpia universitat. Està orientada per a utilisar-se des d'un live CD o memòria USB, ya que no conté instalador. Actualment, estudiants de distints centres d'Espanya i Llatinoamèrica utilisen la distribució per a treballar en ordenadors aliens o per a provar certs programes de software lliure que el sistema inclou de forma predeterminada.
GALPon MiniNo
- Artícul principal → GALPon MiniNo.
GALPon MiniNo és una distribució de GNU/Linux per a equips de baixos recursos, els orígens dels quals es troben en GuardaLinex, sorgit per desacorts en l'equip de desenroll, el qual va canviar la seua distribució base a Ubuntu.
gnuLinEx
- Artícul principal → gnuLinEx.
És una distribució d'orige extremenya, impulsada per la Conselleria d'Economia, Comerç i Innovació de la Comunitat Autònoma d'Extremadura. És la distribució que va donar orige a Guadalinex.
Guadalinex
- Artícul principal → Guadalinex.
Guadalinex és una distribució Linux promoguda per la Junta d'Andalusia per a fomentar l'us del software lliure en el seu comunitat autònoma. Està inspirada en GnuLinEx, un proyecte similar de la Junta d'Extremadura. Inicialment va estar basada en Debian GNU/Linux per l'acort inicial entre la Junta d'Andalusia i la d'Extremadura, i des de la versió 3.0 es basa en Ubuntu. En Guadalinex V9 i posteriors la distribució base passa d'Ubuntu a LinuxMint.
Labarinux
Labarinux és una distribució GNU/Linux creada per usuaris de la comunitat de Cantàbria basada en Linux Mint i disponible de forma totalment gratuïta, pensada per a dispositius de recursos mijos.
Es tracta d'un proyecte que sorgix en un Certificat de Professionalitat durant un curs d'Operació de Sistemes Informàtics en Cabezón de la Sal. Despuix d'una llabor d'investigació sobre les distribucions de Linux de cada Comunitat Autònoma es va descobrir que fa alguns anys va existir una distribució de Linux creada en Cantàbria baix el nom de LinuxGLOBAL. Desgraciadament dita distribució va caure en l'oblit poc despuix del seu llançament i en l'actualitat està totalment abandonada.
Despuix de varis dies investigant les distribucions que seguixen en us, i s'estan utilisant tant per usuaris domèstics com per l'administració pública, es va decidir escomençar el proyecte de crear un successor de l'abandonat LinuxGLOBAL i intentar instaurar-ho per al seu us generalisat.
El proyecte inicial es va basar en la distribució Linux Mint en la seua versió 17.1 (Nom en clau "Rebecca") pel soport que oferien les distribucions de les quals derivava (Ubuntu i Debian) i la similitut del seu entorn d'escritori (Cinnamon) en sistemes operatius l'us dels quals està més estés com Windows i Mac.
Lazarux
Lazarux és una distribució en Live-CD discontinuada basada en Ubuntu, adaptada a persones en deficiències visuals.
Linkat
Linkat és la distribució GNU/Linux del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Està basada en la distribució Ubuntu i originalment en SUSE. Incorpora una gran cantitat d'aplicacions i de ferramentes de comunicació i de creació aixina com software educatiu.
LliureX
- Artícul principal → LliureX.
LliureX és una distribució Linux basada en KDE neon que utilisa l'entorn d'escritori KDE, realisada per la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport de la Generalitat Valenciana. El seu objectiu principal és l'introducció de les noves tecnologies de l'informació i la comunicació basades en software lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. Està disponible tant en idioma espanyol com valencià.
MAX Madrit Linux
- Artícul principal → MAX (sistema operatiu).
MAX Madrit Linux és una distribució activa promoguda per la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrit per a la seua utilisació en centres educatius de Primària i Secundària.[3]
Fins a la versió 2 va estar basada en Knoppix. La versió actual de MAX (MAX 10, basada en Ubuntu 18.04 LTS) està especialment dissenyada per a la seua ocupació en un entorn educatiu, com a sistema de professor o d'alumne, pero que també pot ser utilisada pels usuaris d'ordenadors personals. En qualsevol cas, es pot utilisar plenament en modo "live", és dir, directament des del DVD, o des d'un dispositiu USB, sense necessitat d'instalar-se en el disc dur de l'ordenador.
Ve instalat en les dotacions noves d'equips per a centres educatius públics.[4]
Molinux
- Artícul principal → Molinux.
MoLinux és una distribució discuntinuada. És la distribució oficial de la Junta de Comunitats de Castella-la Mancha. MoLinux estava basat en Ubuntu. Els noms de cada versió són personages de la novela "L'ingeniós fidalc don Quixot de la Mancha", de Miguel de Cervantes.
Vitalinux
Vitalinux és una distribució GNU/Linux, desenrollada en Aragó (Espanya), basada en Ubuntu. El seu principal valor afegit és el model gestió integrat en la ferramenta de gestió de sistemes MigasFree. El tàndem Vitalinux/Migasfree permet crear grups de màquines GNU/Linux que s'administren de forma centralisada en tasques bàsiques com a inventari d'hardware i software, distribució de paquets, gestió d'errors, etc. és un treball desenrollat per l'equip Vitalinux Project. Els seus orígens es troben en la distribució aragonesa Colebuntu, naixcuda en una escola rural d'Aragó, en l'escola de Sahún (CRA Alta Ribagorza).[5]
Dispon de tres versions o sabors basats en l'escritori GNOME Classic (Fallback):
- Vitalinux Home, destinat a l'us domèstic.
- Vitalinux Kiosk, destinat a ordenadors en modo «kiosko», generalment d'us públic.
- Vitalinux Edu, destinat a l'us en comunitats educatives.
Vitalinux Edu DGA
Des del curs escolar 2014-15 el Departament d'Educació del Govern d'Aragó està implantant este sistema operatiu, baix el nom Vitalinux EDU DGA, en els centres d'ensenyança primària i secundària de la Comunitat Autònoma d'Aragó.[6] L'actual versió Vitalinux 2.0 està basada en Lubuntu 18.04. Es va elegir Lubuntu perque té un entorn gràfic LXDE que consumix pocs recursos del sistema, lo que fa que Vitalinux servixca per a prolongar la vida de vells equips molt llimitats en hardware.
Referències
- ↑ «DistroWatch. com: Augustux». distrowatch. com. Consultat el 14 d'agost de 2020.
- ↑ «Descarrega de software en vasc» (en és). www. euskara. euskadi. eus. Consultat el 14 d'agost de 2020.
- ↑ «DistroWatch. com: MAX: Madrit_Linux». distrowatch. com. Consultat el 5 de juliol de 2024.
- ↑ «Instalació de noves versions de MAX en equips de dotació | MAX | EducaMadrid». www. educa2. madrid. org. Consultat el 2024-07-05.
- ↑ «edulibre. info» (en és). http://edulibre.info. Consultat el 14 d'agost de 2020.
- ↑ «Característiques del proyecte Vitalinux EDU». http://www.educaragon.org. Consultat el 15 de giner de 2020.
Enllaços externs
- ↑ «augustux. org». www. augustux. org. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2008. Consultat el 14 d'agost de 2020.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vitalinux.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Distribuciones GNU/Linux de España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.