Anar al contingut

GALPon MiniNo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
GALPon MiniNo

GALPon MiniNo és una minidistribución de GNU/Linux que oferix un sistema Debian GNU/Linux en Live CD instalable, especialment optimisat per a desenvolverse eficaçment en equips antics en pocs recursos d'hardware.

GALPon MiniNo està pensat per a equips en processador compatible 386, 128 MiB de RAM i 2.5 GB de disc rígit, encara que s'ha provat en equips Pentium 117 MHz en 32 MiB de memòria RAM i solament 1 MiB de memòria de vídeo reproduint vídeos, en múltiples formats, funcionant adequadament.[1]

En agost de 2014, va ser lliberada la versió 2.1, despuix de casi dos anys. Carrega un 10% més ràpida i inclou les últimes versions de casi totes les aplicacions que duya la versió 2.0. No obstant, pesa casi 850 megues, i és 200 megues més pesada que la versió 2.0. Clar, du la nova versió de LibreOffice, la 4.2.

Si ben l'equip desenrollador de MiniNo havia anunciat en el fòrum oficial de la web que lliberarien una següent versió,[2] esta no va aplegar a vore la llum per varis factors, entre els que es destaquen; la falta de personal per a desenrollar-la, i les diferents complicacions que generaven les actualisacions de Wayland i Systemd per a mantindre el nivell requerit en la distribució, deixant que el proyecte finalment cessara el seu desenroll. No obstant, l'equip desenrollador va deixar clar en el seu comunicat la possibilitat de colaborar en el proyecte si hi havia un interés per continuar-ho.[3]

Història

Orige

A finals de 2006, el sistema operatiu Guadalinex Mini va canviar la seua base en Debian GNU/Linux per la d'Ubuntu. Una part important de la comunitat del proyecte va considerar el canvi desacertat, puix aumentava el consum de recursos sobre la versió anterior del sistema. Davant esta situació Antonio Sánchez ─conegut dins de la comunitat com “guadafan”─ va escomençar a desenrollar pel seu conte “MiniNo” ─de Mini No oficial[1]─, una distribució completament independent en Debian GNU/Linux com a base.

Llavors, els ordenadors reciclats provinents de l'Universitat de Vigo (Grup de Reciclaxe informàtic dona Universidade de Vigo, GRUVI) utilisaven com a sistema operatiu Guadalinex Mini 2004. Els coordinadors de l'àrea de software del GRUVI, membres de GALPon (Grup d'Amics de Linux de Pontevedra), tampoc varen considerar encertat el nou rumbo que havia pres la distribució de la Junta d'Andalusia, per lo que un dels seus membres, Miguel Bouzada, va escomençar també a desenrollar una distribució en base Debian i que mantinguera la llaugerea necessària per a soportar els ordenadors del GRUVI i software al dia: “GALPon Mini”.

Entre finals de 2006 i principis de 2007 Antonio i Miguel varen escomençar a treballar en els seus respectius proyectes, fins que en entre abril i maig d'eixe any es varen posar en contacte i, al vore que els seus objectius i idees apuntaven en una mateixa direcció, varen aünar esforços per a desenrollar la distribució GALPon MiniNo.[4]

Desenroll

Durant el desenroll, es va buscar combinar un núcleu lo més llauger possible, ferramentes de baixos requisits en les màximes prestacions possibles, un escritori estèticament amigable, i uns requisits d'hardware i consum mínims. Aixina mateix, es va buscar que el sistema tinguera les traduccions al castellà i al gallec completes.

GALPon MiniNo va introduir la possibilitat de treballar en el format ODF per mig de l'última versió d'Abiword. Per a la gestió de les finestres es va utilisar IceWM, i ROX-Filer per a la gestió de fichers i l'escritori. Ademés, moltes de les ferramentes utilisades tenien les traduccions al castellà i al gallec incompletes ─especialment les d'este últim─, i també hi havia prou que no estaven tan siquiera internacionalisades ─no es podien traduir─, per lo que durant el desenroll del sistema també es varen realisar intensos treballs d'internacionalisació i localisació.[5]

El resultat dels esforços es va vore recompensat en octubre de 2008 en la publicació de la primera versió de GALPon MiniNo, la 1.0, que va tindre per nom en clau “Màlaga” per a la seua edició en castellà i “Ronsel” per a l'edició en gallec. La versió 1.1, de correcció d'errors, va vore la llum poc despuix. Paralelament es va publicar una versió destinada a la gestió d'ONG, només en software lliure, baix el nom de MiniNo GestiONG.

En estos moments[quàn?] l'equip de desenroll està treballant activament en el desenroll de la següent versió de la distribució, la 1.2, en nom en clau “Alguadaira”, que provablement serà publicada a finals d'estiu del 2010. Els canvis sobre la versió anterior són molts, pero s'ha optat per reservar la nomenclatura «2. x» per a la versió de GALPon MiniNo que ya s'està desenrollant sobre la versió “Squeeze” de Debian GNU/Linux.

Entre les funcionalitats d'Alguadaira, cal destacar l'elecció d'idioma des del propi instalador ─Màlaga i Ronsel instalaven el sistema en castellà i gallec, respectivament─, la detecció automàtica d'atres sistemes operatius de la màquina permetent arrancada dual, o l'arrancada automàtica sense contrasenya per defecte.

Motivació

La motivació per al desenroll d'esta distribució pot trobar-se en els beneficis que aporta tando a nivell migambiental com a nivell social. A nivell migambiental, la distribució permet allargar la vida dels ordenadors prou anys i en això conservar els recursos naturals i reduir la polució. A nivell social, la reutilisació d'ordenadors permet que persones o organisacions en pocs recursos no tinguen que invertir en l'adquisició de nous ordenadors.[6]

Ademés, les alternatives privatives que podrien cobrir este tipo de necessitats, és dir, funcionar en les màquines antigues o en pocs recursos, estan per regla general obsoletes. Tenen el problema de que el seu software està excessivament antiquat, fins al punt de que en ocasions no permeten la correcta visualisació de simples pàgines web o no disponen de les necessàries actualisacions de seguritat. Aixina mateix, són incompatibles en tot tipo d'hardware més recent, lo que llimita encara més la seua utilitat.

Notes