Anex:Deidades i personificacions de les quatre estacions

Archiu:Goujon, les quatre saisons 02. CAPS 0

Jean Goujon, Les quatre estacions, relleus en el Hôtel Carnavalet, París, c. 1550s.

Hi ha una gran série de deidades associades en les estacions i les personificacions de les estaciones en diverses mitologia, tradicions i ficció.

Archiu:Spring (part of a set of four) CAPS 1 CAPS 2 (cropped).jpg

Staffordshire figura de la Primavera, d'un conjunt de Four Seasons, Neale & Co, c. 1780, 5 1/2 pulg. (14 cm)

Hivern

• Kheimon, del grec kheima, una hora d'hivern, principis de l'antiga Grècia
• Hiems, la personificació romana de l'hivern.
• Beira, Reina de l'Hivern, també Cailleach Bheur, una personificació o deidad de l'hivern en la mitologia gaèlica.
• Boreas (Βορέας, Boréas; també Βορρᾶς, Borrhás) va ser el deu grec del vent fret del nort i el portador de l'hivern. El seu nom significava "Vent del Nort" o "Devorador". El seu nom dona lloc a l'adjectiu " boreal ".
• Khione ((de χιών - chiōn, "neu") és la filla de Boreas i la deesa grega de la neu
• Ded Moroz (lliteralment "Grandfather Frost"), un substitut rus de Santa Claus, basada en la mitologia eslava.
• Pare hivern - mitologia albanesa ^{cita requerida}
• Itztlacoliuhqui, personificació deificada de l'hivern, encara que l'hivern representa la mort dels cultius per l'época plujosa tropical de la mitologia asteca
• Jack Frost
• El Gran Deu de l'Hivern (冬 大 神), de Ba Jia Jiang (Els Huit Generals), es va originar a partir de les creències i mits populars chinencs.
• Marzanna, deesa eslava de l'hivern, la mort i la renaixença (també Marena, Morena, Morana, Mara, Maslenitsa).
• Morozko, d'un conte de fades rus, traduït com el pare Frost
• Old Man Winter, personificació de l'hivern.
• Skaði (a voltes anglicada com Skadi, Skade o Skathi ) és una jötunn i una deesa associada en la caça de l'arc, l'esquí, l'hivern i les montanyes en la mitologia nòrdica.
• Hine-Takurua Personificació de l'hivern en la mitologia maorí i una de les esposes de Tamanuiterā, el deu solar.
• Tres amics de l'hivern en l'art chinenc, la pruna, el bambú i el pi.
• Shakok, el deu de l'hivern, la Montanya del Nort en la mitologia dels natius americans
• Nane Sarma, Granma Frost, folklore iraní.

Primavera

• Brigid, deesa celta del fòc, la llar, la poesia i el final de l'hivern. El seu festival, Imbolc, és l'1 o 2 de febrer, que marca "la tornada de la llum".
• Ēostre o Ostara, la deesa de la primavera
• Moltes deidades de fertilitat també estan associades en la primavera.
• En la mitologia romana, Flora era una deesa de les flors derivada de Sabine i de la temporada de primavera, com també el terme Flora en la biologia.
• Kámala és una avatar de Laksmí representa la fertilitat, flors i primavera.
• Jarylo (cirílico: Ярило o Ярила; Plantilla:Lang-pl; Plantilla:Lang-hr; Plantilla:Lang-sr; Eslau: Jarovit), alternativament Yarylo, Iarilo o Gerovit, és un deu eslau de la vegetació, la fertilitat i la primavera.
• L'antiga deesa grega Perséfone representa el creiximent de la primavera.

• Eiar, una hora de primavera, l'antiga Grècia clàssica.
• El gran Deu de la primavera (春 大 神), de Ba Jia Jiang (Els huit generals), es va originar a partir de les creències i mits populars chinencs.
• Morityema, el deu de la primavera i la montanya de l'oest en la mitologia dels natius americans.

Estiu

• Áine, deesa irlandesa de l'amor, l'estiu, la riquea i la sobirania, associada en el sol i l'estiu.
• Theros, una hora d'estiu, l'antiga Grècia clàssica
• Aestas, la personificació romana de l'estiu.
• Damia, una hora d'estiu, principis de l'antiga Grècia
• El Gran Deu de l'Estiu (夏 大 神), de Ba Jia Jiang (Els Huit Generals), es va originar a partir de les creències i mits populars chinencs.
• Freyr, deu nòrdic de l'estiu, la llum del sol, la vida i la pluja
• Hine-Raumati, personificació de l'estiu de la mitologia maorí i esposa de Tamanuiterā.
• Miochin el deu de l'estiu i la montanya del sur en la mitologia nativa americana

Autumne

• Pthinoporon, del grec phthinophôron, una hora d'autumne, l'antiga Grècia clàssica
• Autumnus, la personificació romana de l'autumne i orige etimològic de Autumn(autumne en anglés).
• El Gran Deu de l'Autumne (秋 大 神), de Ba Jia Jiang (Els Huit Generals), es va originar a partir de les creències i mits populars chinencs.
• Shruisthia, el deu de l'autumne i la montanya de l'est en la mitologia nativa americana

Anemoi

En la mitologia grega antiga, Anemoi eren els deus del vent, tres dels quals estaven associats en les estacions:

• Bóreas (Septentrio en llatí ) va ser el vent del nort i portador del fret aire hivernal.
• Céfiro o Cefir (Favonio en llatí) era el vent de l'oest i el portador de l'oraget llauger de primavera i principis d'estiu.
• Notos (Auster en llatí) va ser el vent del sur i portador de les tormentes de finals d'estiu i autumne
• Euros (Eurus en llatí) va ser el vent de l'est i portador de calor i pluja