Anex:Banderes de Sudamérica

La major part de les banderas dels països suramericans guarden un significat en comú. Açò es deu a que, com es vorà més alvance, molts dels actuals estats sobirans varen compartir a lo llarc de la seua història una série d'acontenyiments i vinculacions polítiques que els varen mantindre units en la seua lluita per l'emancipació respecte a Espanya i Portugal. A grans traces, en la bandera de Chile es pot observar que solament té una estrela malnomenada pels chilens; L'Estrela Solitària, la bandera és totalment diferent dels seus països veïns, com per eixemple el Sol de Maig argentí i uruguayo simbolisa la seua causa independentista, mentres que les banderes de Colòmbia, Equador i Veneçola representen lo que una volta va ser conegut com la Gran Colòmbia, una organisació geopolítica que comprenia als tres països; incloent Panamà, i que es desintegraria més tarde mantenint en els seus respectius símbols patrios els colors de l'antiga unió.

Organisacions internacionals

• Bandera de les Nacions Unides
  Bandera de les Nacions Unides
• Bandera del Mercosur
  Bandera del Mercosur
• Bandera de la Comunitat Andina de Nacions
  Bandera de la Comunitat Andina de Nacions
• Bandera de l'Unió Europea
  Bandera de l'Unió Europea
• Bandera de l'Unió de Nacions Suramericanes
  Bandera de l'Unió de Nacions Suramericanes
• Bandera de la Francofonía
  Bandera de la Francofonía
• Bandera de l'Organisació de Països Exportadors de Petròleu
  Bandera de l'Organisació de Països Exportadors de Petròleu

Països de la Gran Colòmbia

Archiu:Great Colombia (orthographic projection).svg

Es pot observar una similitut entre les actuals banderes de Veneçola, Colòmbia i Equador. Açò es deu a que estos tres països conformaven originalment una sola unitat, coneguda com la Gran Colòmbia. Els elements comuns que caracterisen les banderes de les tres nacions són: els colors groc, blau i roig i la disposició horisontal de les franges, ocupant el groc la zona superior.

Després de la seua fragmentació en estats menors, en l'any es 1830, les tres nacions varen conservar les traces bàsiques i l'estructura del seu antic pabelló, a la seua volta basat en l'estandart tricolor dissenyat per Francisco de Miranda durant l'independència de Veneçola i adoptat com a emblema de la Gran Colòmbia pel Congrés de Cúcuta en la Llei 12 de juliol de 1821, pero en la successió de colors invertida i l'adopció de tons més clars.

En el cas de Veneçola destaca l'agregat de l'arc d'estreles central i el canvi de proporcions de totes les franges, ademés de l'us estatal de l'escut d'armes en la franja superior. La bandera de Colòmbia modifica les proporcions dels dos últims panys (trobant-se en esta el groc ocupat la mitat de la bandera mentres els atres dos colors ocupen de forma equitativa la mitat inferior), i en el cas d'Equador la bandera està adornada en l'escut d'armes en el centre.

Les banderes dels estats hereus de la Gran Colòmbia varen conservar el significat dels colors de l'ensenya original, sent a la seua volta modificades per cada país en una menor proporció.

Els colors, en els seus respectius significats són: ^{cita requerida}

• Groc: Representa la riquea del territori d'Amèrica i la seua riquea mineral.

• Blau: Representa els Oceans (Atlàntic i Pacífic) pels que originalment estava banyada i que ara solament conserva accés a abdós l'actual territori Colombià, Representa també l'immens cel que d'alguna manera simbolisa l'esperança per un futur millor.

• Rojo: Representa l'opressió d'Europa sobre l'Amèrica colonial, simbolisant la sanc abocada dels héroes que varen lluitar per l'independència d'ella.

Guayanas

Archiu:Guayanas geografia.png

Les Guayanas és el terme que s'usa per a denominar al conjunt de països i regions situats al norest d'Amèrica del Sur. Representen un territori controvertit dels quals varen prendre possessió potencies colonials, tals com el Regne Unit en Guyana, Països Baixos en Surinam.

La Guayana Francesa és un departament francés d'ultramar. La bandera que va ser adoptada pel departament de Guayana en 2010, encara que sense el consentiment de França, consistia en dos triànguls de color vert i groc en una estrela roja en el seu centre; dita bandera va deixar d'usar-se en 2015, quan la Guayana Francesa va ser transformada en regió d'ultramar per la reforma territorial aplicada eixe any. Solament la bandera francesa és reconeguda oficialment per la constitució del país com a bandera nacional.

Les banderes de les Guayanas tenen una especial similitut. Les banderes de Guyana (ex Guayana Britànica) i Surinam (ex Guayana Neerlandesa) compartixen els colors roig, vert, groc i blanc, encara que carregen significats distints. Els colors en els seus respectius significats són:

• Rojo: Per a Guyana simbolisa l'ardor i el dinamisme, mentres que per a Surinam el progrés i l'amor.
• Vert: Per a Guyana simbolisa l'agricultura i els boscs, mentres que per a Surinam l'esperança.
• Groc: Per a Guyana reflectix la riquea mineral del país, mentres que en Surinam el color groc correspon a una estrela de cinc puntes, la qual representa l'unitat de tots els grups ètnics del país.
• Blanco: Per a Guyana simbolisa els rius i l'aigua, mentres que per a Surinam simbolisen la justícia i la pau.

Brasil, hereu de Portugal

Archiu:Brazil (orthographic projection).svg

Brasil és l'únic país suramericà hereu de Portugal i que no guarda cap tipo de relació en els seus països veïns hispanohablante sobre el seu vexilología o la seua heràldica.

Bàsicament la bandera de Brasil va començar a prendre la forma que té hui a partir de la seua independència el 7 de setembre de 1822, en un fet conegut com Cride do Ipiranga. La bandera, base de l'actual pabelló patrio brasiler, era formada per un camp vert que representava la casa de Bragança de l'emperador Pedro I en un rombo groc que identificava als Habsburgo, família de l'emperatriu María Leopoldina. Sobre este posava en el centre l'Escude Imperial.

En consagrar-se Brasil com a república sobirana es va modificar l'interpretació dels colors, que abans representaven a les famílies reals. El vert va passar a ser un símbol de la selva amazónica i el groc, de les reserves minerals del Brasil. Es va llevar l'escut imperial i sobre este es va colocar el representant del cel de Riu de Janeiro. El disc blau, que conté 27 estreles que representen als distints estats i està rodejat en una llínea blanca que conté el lema "Ordem i Progresso" ("Orde i Progrés").

Chile

Archiu:Chile (orthographic projection).svg

Chile de la mateixa manera que Brasil és l'únic país suramericà llatí, que no guarda cap tipo de relació en els seus països veïns sobre el seu vexilología o la seua heràldica.

Va ser adoptada oficialment fa 208 anys

, el 18 d'octubre de 1817. Està dividida horisontalment en dos franges: la superior és blava i blanca mentres que l'inferior és roja; en el cantón blau s'ubica una estrela de cinc puntes en color blanc. Les principals interpretacions de l'us dels colors de la bandera atribuïxen al blau la representació dels cels i l'oceà Pacífic; al blanc, els cims nevats de la cordillera dels Vages; i al roig, la sanc abocada pels héroes nacionals en la lluita per l'independència.

A la seua volta, l'estrela solitària simbolisaria el caràcter unitari de l'Estat nació chilé, a diferència de, per eixemple, les múltiples estreles de la bandera dels Estats Units que representen l'Estat federal de múltiples estats federats.

Països de la Confederació Perú-Bolívia

Archiu:Peru–Bolivia Confederation (orthographic projection).svg

Per la seua difícil elaboració, el militar peruà José Bernardo de Tagle va propondre en 1822 la tongada de la bandera peruana original —disseny del libertador José de Sant Martín— per una atra més senzilla, basada en la creació del general argentí Manuel Belgrano, en la mateixa estructura i el sol central, encara que reemplaçant el celest pel roig. Esta ensenya va ser modificada posteriorment per la seua semblança en l'espanyola.

A la seua volta en 1825 l'Assamblea General, onze dies despuix de l'independència de Bolívia, es va aprovar la primera bandera boliviana que consistia en un pany dividit horisontalment per tres franges, la central sent el doble d'ampla que les atres dos. La franja inferior i superior eren de color vert mentres que la franja central de color punzó (roig obscur).

Perú a la seua volta compartix en Bolívia l'orige del seu pabelló patrio: des de 1837 fins a 1839 es varen unificar en una confederació baix el mant d'una mateixa bandera. En eixe llavors Perú estava políticament dividit en dos estats: l'estat Nor-Peruà i l'estat Sud-Peruà, al com se sumava Bolívia, formant aixina la Confederació Perú-Boliviana.

La Bandera de la confederació constava d'un fondo de color roig punzó en el qual es posaven els escuts d'abdós nacions partix. L'escut de la República de Bolívia —anterior a l'actual— a l'esquerra, el del Estat Sud-Peruà, en el centre i el del Estat Nor-Peruà —el mateix de l'anterior República del Perú— a la dreta. Estos símbols estaven a la seua volta rodejats d'una corona cívica.

Un artícul de la Llei fonamental de la Confederació Perú-Boliviana resava lo següent respecte a la seua bandera:

La bandera de la Confederació serà de color punzó per ser comú a les tres repúbliques. En el seu centre es voran les armes de la Confederació, que són les de les tres repúbliques entrellaçades per un llorer; el disseny ho donarà el Protector

Llei Fonamental de la Confederació Perú-Boliviana, artícul 37

Despuix de la desintegració de la confederació, les banderes dels estats resultants varen continuar una série de modificacions independents. No obstant, esta evolució no es va manifestar en els seus escuts, en els quals es veuen incloses una branca d'olivera i una branca de llorer, tant en el de Perú, com el de Bolívia.

Països platí

Artícul principal → Sol de Maig.

Archiu:America Platina.svg

Alguna cosa similar va ocórrer en l'Argentina i Uruguay, que en un punt de l'Història es trobaven agrupats baix una mateixa unitat geopolítica: les Províncies Unides del Riu de l'Argent —antecedent directe de la Nació Argentina. Després de la guerra contra el Brasil, que pretenia domini sobre els territoris uruguayans i en la qual va triumfar l'aliança rioplatense (a càrrec dels Trentatrés Orientals i la Força Aliada d'Argentina), es va pactar en la Convenció Preliminar de Pau de 1828, en pressió britànica de per mig, l'independència de l'Uruguay com un estat tapó sobirà entre Argentina i Brasil. L'influència argentina en l'escut i la bandera uruguayana s'evidencia en l'iconografia del Sol de Maig i en l'esquema de colors celest i blanc (si be, més alvance, Uruguai adoptaria el color blau en tongada d'aquell primer). A la seua volta, les franges blaves i blanques del pabelló patrio uruguayà varen ser basades en la distribució que es manejava per a la bandera d'Estats Units.

Este Sol de Maig fa alusió al naiximent d'una nova nació. El Sol argentí conté setze rajos rectes i setze rajos flamígeros intercalados que ixen d'un febo en rostre humà. A la seua volta el Sol de Maig de la República Oriental de l'Uruguay conté huit rajos rectes i huit flamígeros, també intercalados. La referència al més de maig es deu a la revolució de 1810, realisada el 25 d'eixe més. Les accions revolucionàries d'eixe dia varen ser clau per a l'inici de l'independència d'abdós països sobre la Corona espanyola.

La bandera argentina va ser inspiració per a moltes unes atres ensenyes nacionals llatinoamericanes: va ser adoptada —en canvis menors— per les Províncies Unides d'América Central, despuix de les accions desestabilizadoras que Hipólito Bouchard va mamprendre contra els baluarts realistes centroamericanos. D'allí provenen les banderes d'El Salvador, Hondures, Nicaragua i Guatemala.

La bandera del Paraguay és el resultat d'una série de modificacions al disseny original del general argentí Manuel Belgrano, que va crear una ensenya blanca i celest en una estrela també blanca en l'àngul superior dret en motiu de la firma del Tractat d'Asunción de 1812, pel qual Paraguai se sumava en confederació a la província de Buenos Aires; eliminant-se després l'estrela i reemplaçant-se la franja inferior per una roja. Finalment es va invertir l'orde dels colors, entre atres canvis menors.

Dependències britàniques

Les banderes de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur i Illes Malvines (administrades pel Regne Unit i reclamades per Argentina), mantenen la simbologia típica aplicada a les colónies britàniques: l'Union Jack a l'esquerra superior i l'escut de la respectiva dependència en el centre esquerre, en fondos de colors roig, blau (en distints tons) i blanc.

Segons l'Argentina, la bandera que deurien posseir estos dos territoris és la Bandera de Terra del Fòc, conformada per una secció més propenca a l'asta de color taronja, que és una representació estilisada del contorn del sector argentí de l'Illa Gran de Terra del Fòc i l'atra de color blau, que representa la mar que rodeja l'illa i al cel; esta franja du la Cruz del Sur en representació de les Illes de l'Atlàntic Sur, reclamades per Argentina. Estes dos franges es troben dividides per una franja vertical de color blanc en forma de albatros, au de la fauna local el vol de la qual representa la llibertat.

Amèrica del Sur: Una història en comuna

Archiu:Flag of the Union of South American Nations.svg

Símbols patrios de l'Unió de Nacions Suramericanes (UNASUR).

En 2004 es va portar a terme una reunió en la ciutat de Cusco (Perú), a la que varen acodir els caps d'Estat en representació dels diferents països del subcontinent americà. La consigna era, segons declaracions del llavors president peruà Alejandro Toledo, restablir els vínculs que feyen d'Amèrica del Sur una hegemonia política. Conforme a lo establit en la trobada, es va acordar la creació de l'Unió de Nacions Suramericanes (UNASUR), l'objectiu principal del qual era, entre uns atres tants, l'integració de tots els seus membres, en la possibilitat d'un futur parlament i unitat monetària comuna. En paraules de l'amfitrió de l'event, el fi era complir el somi de Simón Bolívar, prócer nacional de Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú, Panamà i Veneçola (d'ahí la genealogia de la primera, i la declaració d'esta última com a República bolivariana). Bolívar, superant la figura de George Washington, va lluitar per l'emancipació de Suramérica en el seu conjunt, i va liderar rencillas per a consagrar l'independència definitiva d'alguns dels 5 països que hui li rendixen tribut.

Per un atre costat, la figura de l'argentí José de Sant Martín, com a héroe independentiste de Perú i Argentina ademés de la seua ajuda a l'independència de Chile, també va mantindre fortament unides a estes tres nacions. En el cas d'Uruguay, que va expulsar a les forces espanyoles de Montevideo de la mà de José Gervasio Artigas precursor del federalisme i màxim responsable de l'actual organisació política de l'Argentina, fundador de la Lliga Federal, que inclouria a les províncies del Noreste argentí, (precursor del federalisme i màxim responsable de l'actual organisació política de l'Argentina), va ser transcendental per a l'unitat binacional que integra actualment a abdós països del Riu de l'Argent.

Vore també

• Anex:Banderes d'Estats sobirans
• Anex:Banderes d'Estats no reconeguts
• Anex:Banderes d'Àfrica
• Anex:Banderes d'Àsia
• Anex:Banderes d'Europa
• Anex:Banderes del Carib
• Anex:Banderes de Norteamérica
• Anex:Banderes de Centroamérica

Referències

• Per a Bolívia, Colòmbia, Equador, Peru i Veneçola:
  • "Bolívar", Grans biografies, AAVV, febrer de 2003, 1.ª edició, Edicions i Distribucions Promo-llibre S.A., Madrit-Espanya.
  • "El Libertador". Mijares, Pedro Augusto. 1.ª edició 1998, Mont Àvila editors, Caracas-Veneçola.
  • "Simón Bolívar: Ensaig d'una interpretació biogràfica a través dels seus documents". Polanco Alcantara, Tomás. Editorial EG, 4.ª edició, Barcelona-Espanya
  • "Bolívar i Posa't: Apunts biogràfics sobre Simón Bolívar". Karl Marx
• Per a Argentina, Chile i Perú :
  • Història de Sant Martín i de l'emancipació suramericana - de Bartolomé Mitre
  • José de Sant Martín, El libertador cavalca - d'Agustín Pérez Pardella
  • Campanyes del Libertador General Don José de Sant Martín - de l'Institut Nacional Sanmartiniano (1978)
• Per a Chile:
  • Guillermo Feliú Cruz El pensament polític d'O'Higgins: estudi històric Santiago: Universitària, 1954.
  • Juliol Heise Gonzalez O'Higgins, Forjador d'una tradició democrática. Santiago, Imprenta Netipert, 1975.
• Per a Argentina i Uruguay:
  • Nahum, Rebuig, Manual d'Història de l'Uruguay 1830-1903.
  • Mendez Vives, Enrique, Història Uruguayana.
  • Blanco Acevedo, Pablo, El Federalisme d'Artigas i l'Independència Nacional.
  • Demicheli, Alberto, Orige Federal Argentí.
• Per a Brasil:
  • Gandavo, Pero Magalhäes de. História dona prouincia Sãcta Creu que vulgarme[n]et chamamos Brasil. Imprés en Lisboa: Oficina d'Antonio Gonsaluez, 1576. (Biblioteca Nacional Digital)
• Per a Paraguay:
  • Gaspar Rodríguez de França, prócer nacional paraguayà.