Anex:Archipèlecs per número d'illes
Este artícul arreplega els principals archipèlecs del món segons el seu número d'illes, considerant Illes, illots, peñascos, roques, atolones, bancs d'arena i esculls.
Advertències sobre la taula
[editar | editar còdic]| Àfrica | Àsia | Oceania | Europa | Amèrica del Nort | Amèrica del Sur |
| Oceà | |||||
| Oceà Atlàntic | Oceà Índic | Oceà Pacífic | Oceà Àrtic | Oceà Antàrtic | Fluvo-llacustres |
Les senyes del número d'illes deuen ser presos en cautela, degut principalment a dos causes:
- no hi ha criteris comunament acceptats per a definir qué superfície deu ser la mínima per a contabilisar una illa com a tal, lo que du a que, en mars molt someros —com el mar de Aland i el mar de China Meridional—, els archipèlecs conten les seues illes per mills, en considerar com a illes chicotetes illots coberts de vegetació. Este mateix cas apareix en les zones deltaicas de l'Amazones i del Ganges, en les que és difícil ademés per lo canviant de les illes;
- confusió entre criteris geogràfics i criteris polític-administratius; encara que hi ha criteris geogràfics clars per a determinar la pertinença d'una illa a un archipèlec, moltes voltes es mesclen en criteris polític-administratius, sent llavors difícil diferenciar abdós àmbits, com és el cas dels archipèlec indonesi, malayo o filipí, o el de les illes gregues, chilenes, o noruegues.
També cal anar en conte en manejar les senyes relatives a la superfície de l'archipèlec, que vol arreplegar l'àrea de les terres emergides, pero que en alguns casos es confon en l'àrea total d'aigua ocupada per les illes. Cal manejar en esment la comparació entre superfície dels archipèlecs, ya que alguns en molt poques illes, si tenen alguna comparativament molt gran, distorsionen lo tractat en este artícul, que és la relació entre número d'illes/superfície.
Encara que s'arrepleguen com a majors archipèlecs tres grups d'illes situats en la península escandinava —Suècia, Noruega i Finlàndia— es corresponen en criteris administratius i solament ho són perque es computen illes i illots molt menuts, sent acceptat que els majors archipèlecs realment són l'archipèlec malayo i l'àrtic canadenc, segons es considere el número d'illes o la superfície del mateix.
l'archipèlec malayo (o archipèlec d'Indonèsia) es considera a sovint com el major archipèlec del món per superfície (no pel número d'illes). Este títul és encertat, ya que en 25-30.000 illes, comprén 5.400 km, que van, en l'est, des de Sabang, en el nort de Sumatra, fins a Merauke, en Nova Guinea. (Com a eixemple, si se superponguera el mapa d'Indonèsia a un d'Eurasia, s'estendria des de la França oriental fins a la China occidental; si es comparara en els EE. UU., cobriria des de l'est de Califòrnia fins a les illes Bermudes. Si es considerara inclós en este archipèlec a l'illa de Nova Guinea, comprendria llavors 6.400 km, i s'estendria des de l'est d'Espanya fins a l'oest de China, o, des de l'est de Califòrnia fins a l'oest d'Islàndia.)
Archipèlecs del món
[editar | editar còdic]Els rànquings són merament indicatius, ya que no hi ha criteris uniformes de comparació, ademés de que poden faltar prou archipèlecs i grups d'illes. Solament es llisten en número d'orde els grups d'illes de més de 1000 km², apareixent el restant com a «f/o», fòra d'orde. En este rànquing d'archipèlecs, quan es tracta d'un subarchipiélago, es llisten igualment sense número d'orde i solament s'ordenen els grups superiors.
- (La taula pot estar incompleta: ajuda a millorar-la.)
Archipèlecs artificials
[editar | editar còdic]- UAE The World: 300
Durrat Al Bahrain: 13- Tastar The Pearl: 13
- Alemània Langlütjen: 2
Referències
[editar | editar còdic]- Nautical chart: International no. 1205, SE61, Baltic Siga, North, Siga of Aland.
- Central Intelligence Agency. (2009-10-28). "East & Southeast Àsia :: Philippines". The World Factbook. Washington, DC: Author. Retrieved 2009-11-07.
- http://botany.si.edu/projects/cpd/ma/ma-carib.htm
- «Facts and Figures of Japan 2007 01: Land». Foreign Press Center Japan. Consultat el 20 d'agost de 2010.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Swedish islands». SCB, The Swedish Statistics Agency. Consultat el 18 de març de 2011.
- ↑ «Swedish islands». SCB, The Swedish Statistics Agency. Consultat el 18 de març de 2011.
- ↑ «Vihreäpolku.info :: What kind of area is Archipelago siga». Vihreapolku.info. Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ «[1]». Consultat el 13 de decembre de 2021.
- ↑ (1997) Encyclopedia of European and Asian regional geology, Springer, p. 377. ISBN 0412740400.
- ↑ D'acort en un reconeiximent realisat en 2002 pel National Institute of Aeronautics and Space (LAPAN), l'archipèlec indonesi té 18.307 illes. D'acort en el CIA Factbook hi ha 17.508 illes (vejau en: CIA World Factbook. 8.844 illes han segut nomenats d'acort a les estimacions realisades pel Govern d'Indonèsia, en 922 d'elles habitades permanentment. Basat en "Seminar Nasional Penetapan Nama Pulau-pulau Kecil Dalam Presektif Sejarah o "National Seminary of Name For Little Islands From History Side", 16-18 de juliol en Palembang, South Sumatra, [Indonèsia.
- ↑ L'Institut Hidrogràfic de la República de Croàcia classifica tots els accidents geogràfics rodejats d'aigua en la mar Adriático com a illes (otoci), illots (Otocici) i roques (Hridi). La classificació es determina en funció de la seua superfície: les roques es definixen com a illots més menuts de 0,1 km ²; els illots, entre 0,1 i 1,0 km ² i les illes majors que 1,0 km². Geoadria.Hrvatsko geografsko društvo - Zadar, Geography Department, University of Zadar.Zadar, Croatia:9(1)ISSN 1331-2294.Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ Solament hi ha 55 illes com a tals, sent lo demés illots i esculls).
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Para la disputa sobre la sobirania de les illes Malvines, vore l'artícul Qüestió de les illes Malvines.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Archipiélagos por número de islas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.