Androcymbium europaeum, també cridat "safrà del Cap de Gata", "safrà d'Almeria", "herba de la Verge" o "lliri", és una espècie originària i endèmica de la província d'Almeria, Espanya. Pertany a la família de les Colchicàcees (o, segons atres autors, a les Liliàcees en sentit ampli) i va ser descrita per primera volta pel danés Johanes Lange en 1890. Ha segut declarada en perill d'extinció.[1]

Androcymbium europaeum

Descripció

Herba glabra de fins a uns 30 centímetros, que forma un bulp d'1 o 2 cm simple, a voltes 2 o 3, coriàceu, de color marró. Brot subterràneu curt, protegits per una membrana que els envol a tots. Fulles estretes, verdes i lustrosas, lineares o llanceolades, d'una llongitut de fins a 15 centímetros, que arrastren pel sol, arrosetadas, planes o llaugerament curvades, que presenta nerviacions paraleles. Crea inflorescències umbeliformes, d'1 a 4 flors que naixen del centre de la roseta foliar, actinomorfes, hermafrodites, de color blanc a rosáceo, en venes de color rosa més intens. Presenta 6 estams que naixen de la base dels tépals, en un filament de fins a 1 cm i anteres de poc més d'1 mm. L'ovari presenta 3 carpels i 3 lòculs. el fruit és una càpsula, d'uns 6 a 8 mm, que en fragmentar-se per la base llibera de 8 a 18 llavors que són dispersades pel vent.

Cicle de vida

Florix entre novembre i giner i es desenrolla especialment despuix d'autumnes plujosos. El seu número depén en gran mida de les condicions climatològiques de cada any, requerint abundants pluges en autumne i temperatures relativament baixes per a germinar, desenrollant el seu periodo vegetatiu entre octubre i març. la polinisació és zoófila, realisada per insectes himenòpters, coleòpters i dípters. Fructifiquen casi totes les flors i a les 2 o 3 semanes de la floració ya s'observen els primers fruts.

Hàbitat

Viu en praderies semiàrides i arenenques (és psammófila), a voltes sobre sol pedregoso, des del nivell de la mar fins a no més de 200 metros d'altitut, pis termomediterràneu en ombroclima semiàrit o àrit. Viu en zones típiques de azufaifos (Ziziphus lotus), junt en atres plantes que solen florir més tart: Ononis ornithopodioides, Asphodelus tenuifolius, Lobularia maritima o Arisarum vulgare.

Endemia

Planta que creix exclusivament en la província d'Almeria, es dona en el seu llitoral, des de Punta Entinas-Sabinar fins a la Serra de Cabrera, tenint la seua principal població en el parc natural del Cap de Gata-Níjar.

La A. gramineum s'estén des de les Canàries i Mauritània fins a Palestina.

Amenaces i protecció

En Espanya es troba greument amenaçada per les construccions costeres de vivendes, infraestructures turístiques, hivernàculs, carreteres, etc., sent les poblacions més amenaçades les pròximes a la capital almeriense i en Serra Alhamilla. El ganado menja les seues fulles i flors. Les poblacions més importants estan incloses en el parc natural de Cap de Gata i en el Parage Natural de Punta Entinas-Sabinar, lo que deuria proporcionar-los certa seguritat.

En 1979 el Consell d'Europa, a través del Conveni de Berna, va declarar a esta espècie en perill d'extinció. Este tractat va ser ratificat per Espanya en 1986, despuix de la seua entrada en l'Unió Europea. El Decret 104/94 de la Junta d'Andalusia l'inclou entre la flora selvada amenaçada aixina com en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del parc natural de Cap de Gata.Níjar, en el seu artícul 69.

Propietats

el tuberobulbo és ric en colchicina, un alcaloide que, ademés de protegir-la de conills i javalíns, la fa interessant per al seu cultiu en zones àrides.

Usos

la colchicina (C22H25N1O6) és un fàrmac antimitótico, que deté o inhibix la divisió celular, en metafase o en anafase. S'ha utilisat tradicionalment per al tractament de la gota per la seua acció antiinflamatoria. Actualment s'usa com inmunomodulador i antifibrótico en malalties autoinmunes com l'esclerodèrmia, la cirrosis biliar primària, etc. i atres malalties com l'amiloidosis, la dermatitis herpetiforme, pericarditis o pseudogota. És susceptible d'usar-se en jardineria per la bellea de les seues flors.

Taxonomia

Androcymbium europaeum va ser descrita per (Lange) K.Richt. i publicat en Plantae Europeae 1: 188. 1890.[2]

Sinonímia
  • Androcymbium punctatum (Schltdl.) Baker
  • Androcymbium punctatum var. punicum Maire
  • Colchicum europaeum (Lange) J.C.Manning & Vinn.
  • Erythrostictus europaeus Lange
  • Erythrostictus punctatus Schltdl.
  • Melanthium angustifolium Willd.
  • Melanthium graminifolium Steud.
  • Melanthium punctatum Cav.[3]

Referències

Bibliografia

  • “Lliure Rojo de la Flora Selvada Amenaçada d'Andalusia. Tom I: Espècies en Perill d'Extinció”, págs. 45-48, edita Conselleria de Mig ambient, Junta d'Andalusia, Dep. Llegal ES-2808-1999 (I), ISBN 89650-75-6
  • Sagredo Arnáiz, Rufino. “Flora d'Almeria: plantes vasculars de la província”, Ed. Institut d'Estudis Almeriense, Excma. Diputació Provincial d'Almeria, Almeria, 1987, XXIII, 552, Dep. Llegal GR-599-1987, ISBN 84-404-0397-6

Enllaços externs

Commons