Asphodelus tenuifolius

Asphodelos tenuifolius (Asphodelus tenuifolius)

Asphodelos tenuifolius és una espècie de planta anual pertanyent a la família de les asfodeláceas.

Distribució geogràfica

Asphodelus tenuifolius és una espècie d'àmplia distribució, nativa provable en les illes Canàries.

Descripció

Es tracta d'una planta anual, en fulls subcilíndricas. Similar a Asphodelus fistulosus L., de la que es diferencia per presentar un menor tamany (uns 20 cm) i perque la base de l'escape és papilosa. Ademés, els tépals medixen menys de 9 mm i són de color blanc-rosat. Les càpsules medixen 3–4 mm de diàmetro i són subglobosas.

Taxonomia

Asphodelus tenuifolius va ser descrita per Antonio José de Cavanilles i publicat en Anals de Ciències Naturals 3: 46. 1801.^[1]

Etimologia

Asphodelus: nom genèric que deriva del grec antic:^[2] a = "no", sphodos = "cendres" i elos = vall: vol dir "la vall que no és cendra" (per causa del fòc). El nom està associat al fet de que els rizomes subterràneus d'esta planta no es veuen molt afectats pel fòc, per #lo que la planta pot "reviure" despuix d'un incendi.

Ademés, el nom pot tindre orige grec, ya que els asfodelos es plantaven prop de les tombes, per a que els morts pogueren alimentar-se d'elles, com es fa referència d'això en molts poemes. El nom derivaria de la paraula grega ἀσφόδελος, que signigica ceptre. En grec la llegenda del asfodelo és una de les més famoses de les plantes relacionades en els morts i el món subterràneu. Homero la descriu com que cobrix la gran praderia (ἀσφόδελος λειμών), la guarida dels morts. Va ser plantat en tombes , i en freqüència es relaciona en Perséfone, que apareix coronada en una guirnalda de asfódelos. La seua conexió general en la mort es deu sense dubte al color grisáceo dels seus fulls i les seues flors groguenques, que sugerixen l'obscuritat del inframundo i la palidez de la mort.

tenuifolius: epítet latino que significa "en fulls prims".^[3]