Anahuir

Anahuir (en valencià Annauir) és una pedania de Xàtiva (Valéncia, Espanya). Està encaixada entre la falda oriental de la serra Vernissa i la marge dreta del riu Cáñoles, a 131 m s. n. m. El seu terme pedáneo és d'unes 89 ha.

Toponímia

El topònim prové, segons Joan Coromines, del àrap النواعير (an-nawāʿīr), «nòries» i segons Asín Palaus de النحوي (an-naḥwī), «l'apartat». La seua representació escrita ha segut confusa a lo llarc dels sigles: Anahuir, Anouir, Annahuir, Annagüir, Anohuir, Anuir (com a municipi independent), etc. En 1966 el professor Manuel Sanchis Guarner va propondre la grafia Annauir com la més correcta etimológicamente, havent segut esta la més estesa des de llavors en valencià.

Geografia

El poblat, situat junt a la séquia de la Vila, està compost per un carrer (del Sol), per la que entra el camí vell de Xàtiva, a la dreta de la qual s'obri la plaça de la Constitució. Esta té ara dos entrada, encara que el carrer de l'iglésia és relativament recent. De l'existència del carrer únic dona fe el dit Annauir, per on entres has d'eixir ("Anahuir, per a on entres tens que eixir").

Història

Iglésia dels Àngels.

L'orige d'Anahuir està en una chicoteta alqueria andalusí. Va ser posteriorment lloc de moriscos i contava en 15 famílies (uns 60 hab.) en el moment de la expulsió. En quedar despoblado, el senyor territorial va donar carta pobla en 1611 a favor d'atres quinze nous colon, i entorn a este número de veïns es va mantindre fins a ben entrat el XVIII, en que va escomençar a créixer, sumant 105 habitants en 1787, quan era propietat de Vicente León. Despuix de la abolició dels señoríos va ser erigit en municipi independent, pero en 1883 va ser agregat definitivament al final de Xàtiva. En el Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix una extensa descripció d'Anahuir:

ANAHUIR (també es diu Annahir i Annaguir: l[ugar] en ayunt[amiento] en la prov[incia] [...] de Valéncia (8 1/2 leg[uas]), part[anat] jud[icial] de Xàtiva (1/4 d'hora): sit[uado] en lo mes fondo de la vega d'esta c[iudad] á la vora der[tira] de la rambla de montesa, i en la partix set[entrional] de l'elevada serra de Bernisa, [de la que] dist[a] 8 mintuos [...] hácia el N., [es descobrix] la dilatada i somrient vega de Xàtiva, i porcion de pobl[aciones] disseminades en aquella direccion i en al de l'I. [...] Té 16 cases de mala fáb[rica] i desagradable aspecte, escepto la del senyor terr[itorial], distribuïdes en dos carrers i una plaça prou reduïda; una igl[esia] parr[oquial] anexa de la de Novelé, l'edifici de la qual també és poc capaç i d'esterior mesquí, i un pósito; al No., en parage ventilat, es troba el cementeri. Confina el térm[ino] en els de Xàtiva, Novelé, Ayacor i Torre dels Flares, i té d'estension 1/4 de leg[ua] en quadro. El terreny és de bona calitat, i es troba ben cultivat: li fertilizan les aigües de la séquia, cridada de la Vila [...]; lo hab[itantes] d'este poble també les aprofiten per al seu consum domèstic, per ser de bona calitat, o per que carixen d'unes atres mes pròximes: Prod[uce]: blat, maiz, llentilles, seda, naps, va vindre, hortaliça i frutes; cria ganado lanar i cabrio, i el mular i asnal precís per a la labranza. Pobl[ación]: 36 vec[inos], 105 alm[as] [...] Abans de la extincion dels señ[oríos] va pertànyer el d'este poble á D. Vicente Leon de Valéncia, el qual, si be va perdre els seus drets d'enfitéusis i de percepcion de fruts, conserva en ell algunes finques de propietat particular.

Diccionari de Madoz

Demografia

La població d'Anahuir, restituïda despuix de la expulsió dels moriscos, es va mantindre prou estable entorn als 15 veïns fins a mediats del XVIII, llavors va aumentar a bon ritme fins a alcançar els 172 en 1857, época en que era un municipi independent. Cap a l'any 1885 es va produir un descens poblacional per l'epidèmia de còlera (vejau: Pandèmia de còlera en Espanya), que després es va recuperar. Des de mediats de la década de 1950 l'èxodo rural ha tingut un paper molt important en la progressiva disminució demogràfica.

Evolució demogràfica d'Anahuir
	1646	1692	1703	1712	1730	1768	1786	1793	1857	1868	1877	1895	1918	1936	1945	1955	1965	1975	1981	1986	1991	1996	2022
Població	50 (11)	68 (15)	68 (15)	68 (15)	68 (15)	115	105	95 (21)	172	157	167	149	171	149	179	174	145	111	91	77	82	83	144

En els anys que contenen una sifra entre paréntesis, esta es referix al número de veís (caps de família), mentres que la sifra en és una estimació basada en 4,5 persones per família.

Patrimoni

• Iglésia de la Verge dels Àngels (Església de la Mare de Déu dels Àngels): De reduïdes dimensions, data del XVI. És de planta quadrada i està coberta per una volta de canó reforçada per tres arcs fajones. Té dos capelles laterals i àbsit, trobant-se la sacristia despuix de l'altar major.
• Palau senyorial (Palau senyorial): Va pertànyer a la família Sanç de Xàtiva, quedant en l'actualitat només un torreón integrat entre les vivendes.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anahuir.
• Ajuntament de Xàtiva