Anaco (vestit)

Erro al crear miniatura:

Primer la femenina nagua que segons pareix va donar orige a la paraula enagua, després una espècie de poncho que cobrix el tors i en tercer lloc una penyora femenina similar al tipoy.

El anaco (del quechua, anacu)^[1] és un teixit rectangular d'una sola peça, d'orige precolombino,^[2] que les dònes andinas utilisen ciñéndola a la cintura a modo de corfoll o falda.^[3]^[4]^[5]

Etimologia

Segons el Diccionari de la llengua espanyola de la RAER, la paraula anaco prové del quechua anacu.^[1]^[6]

Es troben vàries consideracions en el Diccionari indi del gran Tolima:

Et. Pa. –anaku, segons Beuchat.^{cita requerida}

guajiro:-anaja = vestir-se. (Celedon)^{cita requerida}

Carib. anakanichu' = acinturarse. (Goeje. Nouvel examen. 12).

Etimologia quechua: wanku = vendaje o faixa (Lira) Et Ke. –“Ein volles Tuch welches sich die Indiannerinnen um die Shultern hängen”. (Ts. 95).

Bayo^{cita requerida} intenta sense fonament derivar-ho de guanac.

És interessant observar l'homofonia i similitut semàntica prehispánica en la paraula enagua^{cita requerida} Definit com a paraula nagua per Pedro José Ramírez Sendoya aixina: vestit femení. I du la següent concideración: "Et. Ta. Nahuas = Naguas. (Goeje-N. I. 12.). En mexica existia la paraula naualol^{cita requerida} o nahualotl = rodejat (Becerra).

Història

L'us de les penyores de vestir en Amèrica estava, freqüent, lligat estrictament a les condicions ambientals, i no representaven estatus social. Les telas en Amèrica feyen tràfic comercial i alcançant tot el continent americà, naixcudes en Amèrica de la fibra del cotó, fique, llana d'animals com vicuña, flama o alpaca, per eixemple l'anaco de Camilaca.

Era freqüent l'us de teles com a penyora de vestir en totes les cultures americanes en climes frets estacionals o d'altitut, en regions tropicals i baixes les teles perdien el valor de protecció contra el fret i adquiria major importància la protecció contra insectes freqüents en les zones tropicals que obligaven l'us de pintures corporals en funcions de repelent contra insectes fent innecessari l'us de penyores hilades de teler.

Bibliografia

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Anaco - Diccionari de la Llengua Espanyola». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2024-09-02.
↑ Mendizábal, Pedro Roel (2011). Anaco de Camilaca: us contemporàneu d'un trage prehispánico (en és), Ministeri de Cultura. ISBN 978-612-4126-01-7.
↑ Lydia Inés (2012-07-12). Ñapangas: Dònes de la gràcia en Quito, Pastura i Popayán, Editorial Abya - Yala, p. 91. ISBN 978-9942-09-443-8.
↑ Navarrete (1994). Objectes textils guambianos (en és), IADAP. ISBN 978-9978-60-015-3.
↑ Vera (1994). Capciones en peus: migracions indígenes i supervivència cultural en l'Audiència de Quito, Editorial Abya Yala, p. 347. ISBN 978-9978-04-023-2.
↑ «Tesor dels diccionaris històrics de la llengua espanyola». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2024-09-02.

Este artícul conté una traducció derivada de «Anaco (vestido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Anaco - Diccionari de la Llengua Espanyola». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2024-09-02.

[2] Mendizábal, Pedro Roel (2011). Anaco de Camilaca: us contemporàneu d'un trage prehispánico (en és), Ministeri de Cultura. ISBN 978-612-4126-01-7.

[3] Lydia Inés (2012-07-12). Ñapangas: Dònes de la gràcia en Quito, Pastura i Popayán, Editorial Abya - Yala, p. 91. ISBN 978-9942-09-443-8.

[4] Navarrete (1994). Objectes textils guambianos (en és), IADAP. ISBN 978-9978-60-015-3.

[5] Vera (1994). Capciones en peus: migracions indígenes i supervivència cultural en l'Audiència de Quito, Editorial Abya Yala, p. 347. ISBN 978-9978-04-023-2.

[6] «Tesor dels diccionaris històrics de la llengua espanyola». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2024-09-02.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]