Ammi visnaga

viznaga (Ammi visnaga)

Viznaga i bisnaga redirigixen ací. Per al cacto cridat bisnaga, vore Ferocactus.

La viznaga o visnaga (Ammi visnaga) és una espècie fanerógama pertanyent a la família les apiàcees.

Descripció

És anual o bienal. Les fulles són caulinars, abracen al brot i que estan profundament dividides formant segments d'un milímetro o dos d'ample, que alcancen el nervi central del full o pinnatisecta. L'extrem d'estos fulls terminen en lineares o estretes i allargades en la vora sancera.

Cridaner de la planta són les seues inflorescències en umbeles compostes, en involucre format per bràctees trífidas o dividides en tres, en un tamany similar al dels radis. Estos, poden ser més de 100, de més de 3 cm i en els extrems d'elles apareixerà una atra chicoteta umbela. Els radis exteriors són una miqueta més llarcs que els interiors, apretats uns contra uns atres es van separant a mida que les flors es formen i eixercixen pressió entre elles fins a formar l'umbela.

Cáliz inconsconpicuo (òrguens poc aparents)

Les chicotetes flors ixen d'uns 20 o 30 radis, molt més chicotets que els radis principals, d'uns 10 mm, apretades, blanques en cinc pétals, llevat en el gineceo que està format per 2 carpelos. Esta segona umbela també té bràctees, lineares que cauen en la fructificació. Quan la planta fructifica es tanca sobre sí mateixa, quedant els radis secs rodejant el centre de l'umbela. el frut és un esquizocarpo chicotet d'uns dos milímetros, en cinc costelles iguals.

Distribució

Té el seu orige en Egipte i ha conseguit difondre's per tota la conca del Mar Mediterrànea, i posteriorment cultivada en el W i C d'Europa, i N d'Amèrica, a on es naturaliza.

Hàbitat i cultiu.

Vores de camins i camps cultivats. Cultivar de sols solts i drenados, a ple sol, per llavor en plantació directa.

Taxonomia

Ammi visnaga va ser descrita per (Linneo) Lam. i publicat en Flore Françoise 3: 462, en l'any 1778 (1779). (post 21 Mar 1779)

Etimologia

Ammi: nom genèric que segons Umberto Quattrocchi, és un antic nom latino d'una planta umbelífera. visnaga: epítet

sinonímia

• Daucus visnaga basónimo
• Apium visnaga
• Visnaga daucoides
• Sium visnaga
• Selinum visnaga
• Visnaga vora
• Ammi dilatum

Usos

Estudis

Ammi visnaga és una planta medicinal egipcíaca antiga àmpliament distribuïda utilisada per al tractament de vàries malalties, inclosa la urolitiasis (càlculs renals). Els constituents químics actius khelina i visnagina obtinguts de les llavors de A. visnaga tenen activitat antilitiogénica i pleiotrópica. No obstant, poc se sap sobre la seua activitat en l'hipertrigliceridemia. L'objectiu principal d'esta revisió és explorar l'us de A. visnaga en l'urolitiasis i en HDL.

Farmacologia

S'han aïllat onze flavonols de les parts aérees de Ammi visnaga L. de les quals quatre aglicones, quatre monoglucósidos, dos diglucósidos i un triglucósido. Les agliconas de flavonoides es varen distribuir en una hidroxilada, quercetina i tres metoxilades, a saber, ramnetina, isorhamnetina i ramnazina. Entre els monoglucósidos, trobem tres glucosidos 3-O respectivament lligats a ramnetina, isorhamnetina i ramnazina i un 7-O-glucósido de isorhamnetina. Els dos diglicósidos varen ser 3-O-rutin de quercetina i isorhamnetin , mentres que l'únic triósido va ser quercetina 7,3,3'-O-triglucósido

Meges

La part utilisada de la planta són els seus fruts, en ells es formen varis productes del grup de les furanocromones , com la kelina, la visnagina i kelol la més important de les quals és la kelina . La composició química és la de la sesilina : visnadina , samidina, dihidrosamidina; flavonoides derivats del kenferol, quercetol i mirceol.^{cita requerida}

Les furanocromonas es comporten com relajantes de les fibres musculars planes, en un efecte espasmolítico sobre les artèries coronarias i les vies respiratòries i urinàries, per lo que s'utilisen per a combatre còlics nefríticos (relaixa els conductes de l'uretra), litiasis urinàries, asma, coronaria (en el tractament de l'angina de pit), arrítmies i distonías neurovegetativas . També és sedante i diurético. Externament és fotosensibilisant i en us tòpic, pel seu gran contingut en kelin (en acció fotosensibilisant, combinada en l'irradiació ultravioleta controlada), pot ser d'utilitat per al tractament de l'alopècia (despuix de la desaparició de la dermatitis queda hiper-pigmentació).^{cita requerida}

Estes substàncies, no obstant, poden tindre efectes tòxics i per a previndre un mal us o intoxicació, és necessari que tant per al seu us intern (en infusions o #extracció dels seus fruts) com a tòpic, es faça baix la vigilància mèdica especialisada ya que s'ha de tindre en conte el contingut alcohòlic de l'extracte del frut.^{cita requerida}

Les #contraindicació que presenta esta planta són en periodos d'embaràs, alletament o en chiquets menuts, ya que no es poden prescriure formes de dosificació orals en contingut alcohòlic a chiquets menors de dos anys. Tampoc es poden prescriure a adults en procés de desintoxicació etílica. És incompatible en atres cardiotónicos i en laxantes antraquinónicos . Els possibles efectes adversos poden aparéixer despuix del contacte de la planta fresca en la pell humida, ya que es produïx una exposició actínica i per tant poden aparéixer fenomens de fotosensibilisació, o be en dosis elevades o pel seu us continuat, ya que pot produir nàusees, insomni, vèrtic, cefalees, sudoració profusa i somnolència.^{cita requerida}

Avís mèdic

Curiositats

En el nom de biznaga es coneix en Màlaga a la moña de jazmines que, enfilats en la flor d'una Ammi Visnaga seca, venen els ambulants cridats biznagueros.

Està documentat que, a principis de XIX, s'arreplegava el brot de l'umbela de la ammi visnaga, estos brots es netejaven de les branques secundàries deixant només la branca principal, a la que cridaven nerdo i es deixaven secar fins a l'any següent. Passat l'any i arribada l'época de floració del jazmin, sobre el més de juliol, es humedecian i es tallaven les flors seques pròpies de la biznaga i se li donava forma de parasol, de nou es ponian a secar. Abans de l'eixida del sol, quan els capolls del jazmin encara no s'havien obert, es recogian, i es clavaven en l'umbela de la visnaga, açò es realisava al migdia. En caure la tart-nit els capolls es abrian desprenent la seua olor dulzón característic del jazmín.

Bibliografia

• Bibliografia i publicacions
• DICCIONARI ILUSTRAT DELS NOMS VÉRNACULOS DE LES PLANTES EN ESPANYA. Andrés Ceballos Jiménez. I.C.O.N.A. 1986
• FLORA IBÈRICA. Plantes vasculars de la península ibèrica i Illes Balears. Vol. X Araliaceae - Umbelliferae Real Jardí Botànic, C.S.I.C. Madrit, 1993
• PLANTES MEDICINALS. El Dioscórides renovat. Dr. Pío Font Quer.Editorial Llabor. Barcelona, 1990

Les fotografies d'este artícul estan realisades a un eixemplar de 7 dm d'altura,
a principis del més de març, en la zona de Ciempozuelos (Madrit).

Enllaços externs

• Propietats medicinals de la biznaga