Amida (Mesopotamia)
</noinclude>
Amida (en griego: Ἄμιδα) era una antiga ciutat ubicada en el lloc en el qual s'alça la moderna Diyarbakır. Els escritors romans Ammianus Marcellinus i Procopius la consideraven una ciutat de la Mesopotamia, pero tal volta siga més apropiat considerar-la com a pertanyent a Armènia Major.
La ciutat es trobava ubicada sobre la marge dreta del Tigris. Els murs són grossos i massiços, i varen ser construïts utilisant les ruïnes d'antics edificis (vore Spolia). Ya que el lloc sembla procliu per al desenroll d'una ciutat comercial, és provable que Amida fora una població molt antiga.
Història
Amid(a) va ser la capital del regne arameo de Bet-Zamani a partir del XIII. La ciutat es dia Amida quan la regió es trobava baix el govern del Imperi romà (a partir del 66 a. C.).
Va ser engrandida i reforçada per Constantius II, durant el regnat del qual va ser sitiada i capturada després de 73 dies pel rei sasánida Shapur II (359). Els soldats romans i una gran part de la població de la ciutat varen ser massacrats per lo perses. El historiador Ammianus Marcellinus, que va prendre part en la defensa de la ciutat, va deixar un relat detallat del lloc.[1] En el 363 Amida va ser recobrada per l'emperador romà Juliano.
Amida va ser sitiada pel rei sasánida Kavadh I durant la guerra Anastasia durant l'autumne i el hivern de 502-503. El lloc de la ciutat va demostrar ser una tasca més difícil que lo que Kavadh havia supost; els defensors, encara sense respal de soldats, varen rebujar els atacs sasánidas durant tres mesos abans de ser finalment derrotats.[2][3] Durant esta guerra, els romans varen intentar un lloc que va fracassar contra els perses que controlaven Amida, comandados pels generals Patricius i Hypatius.[4] No obstant en el 504, els romans varen recuperar la ciutat, i Justiniano I va fer reparar els seus murs i fortificacions.[5]
Els sasánidas varen capturar la ciutat per tercera volta en el 602 i la varen retindre durant més de 20 anys. En el 628 l'emperador romà Heraclio va recuperar Amida.
Finalment en el 639 la ciutat va ser capturada pels eixèrcits àraps del islam i va permanéixer en poder dels àraps fins al temps en que la dinastia kurdo marwánida va governar esta regió durant els sigles X i XI.
En 1085, els turcs selyúcidas varen capturar la regió de mans dels marwánidas, i varen assentar a una gran població de turcomanos en la regió. No obstant, els Ayyúbidas varen rebre la ciutat dels Selyuquíes en 1201, i la ciutat va ser governada per ells fins que la dinastia mongola del Ilkhanato va capturar la ciutat en 1259. Posteriorment la dinastia turcomana dels Artúquidas va rebre la ciutat dels Ayyúbidas i va governar la regió fins a 1409. Yavuz Sultan Selim, l'emperador otomà va rebre la ciutat dels Safávidas en 1515.
Vore també
- Diyarbakır
- Lloc de Amida
- Ephraim de Antioquia, Pare de l'iglésia que va nàixer en Amida
Referències
Bibliografia
- George Long, "Amida", in William Smith, Dictionary of Greek and Roman Geography, Volume 1, Walton & Maberly, 1854, p. 122.
- Greatrex, Geoffrey (2002). «Justinian's First Persian War and the Eternal Peace», The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars, Routledge, pp. 82–97. ISBN 0-415-14687-9.
- Matthew Bennett, "Amida", The Hutchinson dictionary of ancient & medieval warfare, Taylor & Francis, 1998, ISBN 1-57958-116-1, p. 13.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amida (Mesopotamia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.