Anar al contingut

Amenaces migambientals de la Gran barrera de coral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amenaces migambientals de la Gran barrera de coral
Image satelital de la Gran barrera de coral.

La Gran Barrera de Coral és el sec de coral més gran del món,[1][2] compost per al voltant de tres mil secs individuals i noucentes illes a lo llarc de 2600 quilómetros, en un àrea de 344 400 km².[3][4] Es troba en el Mar de Coral, prop de la costa de Queensland, al noreste d'Austràlia. Una gran porció del sec està baix protecció del Parc Marí de la Gran Barrera de Coral.

Les amenaces migambientals que sofrix la Gran Barrera de Coral són vàries: la més predominant és la baixa calitat de l'aigua, contaminada per escorrentía en sediment, excés de nutrients i pesticidas i en fluctuacions en el nivell de salinitat. Els efectes del canvi climàtic, com l'aument de la temperatura, les tormentes i el blanqueig de coral també influïxen. Atres amenaces són el creiximent en les poblacions d'acantáster púrpura, la peixca (que modifica la cadena alimentícia) i el transport marítim, que pot causar derrames de petròleu o maneig inadequat de les aigües de llastre, abdós components molt amoladors per al sec.

Calitat de l'aigua

[editar | editar còdic]
Zona industrial sobre la costa de Gladstone.

En 1989, la calitat de l'aigua es va identificar per primera volta com una amenaça per a la Gran Barrera de Coral.[5]

Trenta rius de gran cabal i centenars de chicotetes rieres conformen la conca hidrogràfica de la Gran Barrera de Coral, que comprén 423 000 km² de superfície.[6] Queensland té numerosos centres urbans prop de la costa, com Cairns, Townsville, Mackay, Rockhampton i la ciutat industrial de Gladstone; Cairns i Townsville són les més grans d'estes ciutats, en poblacions d'al voltant de 150 000 habitants cada una.[7]

Hi ha moltes variables relacionades en la calitat de l'aigua que afecten la salut del sec de coral, incloent la temperatura de la mar, la salinitat, els nutrients, les concentracions de sediment i els pesticidas.[8] Les espècies que viuen en la zona estan adaptades per a tolerar variacions en la calitat de l'aigua, pero quan s'excedixen poden sofrir greus conseqüències. Les descàrregues fluvials són la font més gran de nutrients[9] i duen càrregues significatives de contaminació al sec durant les inundacions tropicals; el 90% dels agents contaminants provenen de les companyies peixqueres.[8]


Degut a que els sers humans usen gran part de l'aigua adjacent a la barrera, aproximadament setcents dels tres mil secs[10] es troben en una zona de risc, ya que la calitat de l'aigua ha disminuït pels sediment àcits naturals, per l'escorrentía química provinent de les empreses costeres i pel desenroll industrial de la zona i la seua consegüent pèrdua dels chapullés, que són un filtre natural.[11] Estes companyies treballen en l'indústria del cotó, del ganado, del horticultura, del sucre i d'atres activitats similars que necessiten fertilisants per a fabricar els seus productes. El fertilisant i els productes que s'usen per a la collita de les canyes de sucre formen un component acuoso que es filtra cap a la zona de la Gran Barrera de Coral.[12][13] El cultiu de canya de sucre és la principal activitat agricultora en els tròpics humits i la cría de ganado ho és en les regions més seques: abdós són considerats factors significatius que afecten la calitat de l'aigua.[13] El coure, un contaminant industrial comú en les aigües de la barrera, ha segut identificat com un problema per al desenroll dels pòlips de coral;[14] les inundacions, per una atra part, atrauen grans nivells de nitrogen i fòsfor a la zona.[15] En febrer de 2007, es varen detectar sediment amoladors en les regions més remotes del sec despuix d'una alteració poc comuna en el clima.[16]

L'escorrentía és un problema important en la regió del sur de Cairns, ya que rep més de tres mil milímetros de pluja a l'any i els secs de la zona es troben a menys de trenta quilómetros de la costa.[17] Els residus industrials també són perillosos, ya que es produïxen per un excés del pastoreig i de l'us de fertilisants i pesticidas. La contaminació causada pel fanc ha aumentat en un 800% i l'eutrofización en un 3000% des de que es varen començar a aplicar pràctiques industrials europees en territori australià. Esta contaminació va elevar en nivells molt significatius el risc del sistema de corals, ya que va atraure ones massives de corones d'espines, que varen contribuir a la pèrdua del 66% dels corals segons unes mostres extretes en l'any 2000.[18]

Es pensa que el mecanisme darrere de l'excés de nutrients que afecta el sec es deu a l'increment de la competència per la llum i l'oxigen entre les algues,[9] pero ya que el número de autótrofos és inusualment baix, este increment no modificarà el contingut de la barrera i no passarà a estar formada per algues en la seua totalitat.[19]


S'ha sugerit que la baixa calitat de l'aigua per l'excés de nutrients contribuïx a formar malalties infeccioses entre els corals;[20] no obstant, en general es considera que la Gran Barrera de Coral té un nivell baix pel que fa a malalties en estos animals.[21] L'erosió de l'esquelet, una malaltia dels ossos dels corals causada pel protozoo Halofolliculina corallasia, afecta a treinta y uno espècies de corals de sis famílies en el sec. El programa de monitoreo a llarc determini ha detectat un aument en les malalties dels corals en el periodo 1999-2002, encara que discutixen el fet de que estes patologies estiguen causades per la contaminació causada pels sers humans.

Les concentracions elevades de nutrients en un ranc llimitat de comunitats de coral baix condicions extremes poden causar un colapse. També afecten als corals perque favorixen el creiximent de fitoplàncton, que a la seua volta comporta un aument en el número dels organismes que s'alimenten d'estos nutrients i competixen per l'espai. Les cantitats excessives de sediment provinents de la terra ferma poden causar la destrucció del sec enterrant individus, impossibilitant la seua reproducció o desfent les comunitats; els sediment els afecten en les seues partícules, que disminuïxen la llum i potencialment reduïxen la fotosíntesis i el creiximent de l'aliment dels corals. Per un atre costat, la salinitat de les aigües que favorixen el creiximent de secs varia entre 25 i 42%; este marge pot aumentar si hi ha un excés d'inundacions.[9]

Els governs d'Austràlia i de Queensland s'han compromés a protegir el sec,[22] i varen crear programes encarregats de controlar la calitat de l'aigua.[6] No obstant, el Fondo Mundial per a la Naturalea ha criticat este progrés per ser llent, ya que hi ha per lo manco setcents secs en perill per l'escorrentía provinent de les fàbriques.[10]

Canvi climàtic

[editar | editar còdic]
La temperatura de la mar i el blanqueig en la Gran barrera de coral.

Una de les amenaces més grans per a la Gran barrera de coral i els ecosistemas d'atres secs tropicals del planeta és el canvi climàtic, liderat pel calfament global i per l'efecte d'El Chiquet.[23] Varis dels corals de la barrera viuen en l'actualitat en el màxim nivell de temperatura que poden soportar, com ho demostren els blanquejos massius dels estius de 1998, 2002 i 2006.[24] En febrer de 2007, l'amenaça del blanqueig massiu de corals es va determinar com "baixa" per un canvi en els vents que va dur el monsó, encara que sí es varen trobar varis corals blanquejats.[25]

Com es va demostrar en 1998, 2002 i 2006, els corals expulsen zooxanthellae (que satisfan el 90% de la necessitat energètica del coral) i perden el seu color, revelant els seus esquelets de carbonat de calcio, quan la temperatura de l'aigua aumenta massa. En esta etapa el coral encara està viu, i si l'aigua es gela pot recuperar la seua zooxanthellae; si açò no succeïx, en un més el coral morirà de fam. Austràlia va tindre un récort de calor en 2005, que va elevar de manera alarmant la temperatura marítima i va causar blanqueamientos massius en el grup de l'Illa Gran Keppel.

La majoria dels científics que estudien la problemàtica opinen que el canvi climàtic és una amenaça massiva per al futur de la Gran barrera de coral. Un informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, format pels principals experts en clima del món, afirma que la barrera es troba en un greu perill i que per a 2030 estarà pràcticament extinta, i advertix que el blanqueig de corals ocorrerà tots els anys.[26]


No obstant, alguns científics pensen que el blanqueig de corals no és un problema tan greu com es creu. El professor Ridd, de l'Universitat James Cook en Townsville, va ser citat en el periòdic conservador The Australian dient: "Diuen que el blanqueig és el fi del món, pero quan ho analises, és una proposta molt dubtosa". Les investigacions efectuades pel científic Ray Berkelmans "...han documentat nivells sorprenents de recuperació en els espècimen de Keppel, devastats pel blanqueig en 2006".[27] Un artícul relacionat en el mateix periòdic ho explica, dient que "aquells que expulsen el seu zooxanthellae tenen una llaugera oportunitat de reemplaçar-los en noves algues, resistents a la temperatura, abans de morir. En les illes Keppel, en 2006, Berkelmans i el seu equip varen notar que la corrent dominant de zooxanthellae va canviar del tipo C2, poc resistent a la llum i a la calor, als tipos D i C1, molt més robusts".[28]

No obstant, la majoria dels experts asseguren que el canvi climàtic ya està tenint efectes molt negatius sobre el sec, i que en el futur seran molt pijors. El futur de la barrera dependrà de cóm canvie el clima mundial i de quant puguen ascendir els gasos de hivernàcul presents en l'atmòsfera. El 2 de setembre de 2009, la major autoritat ecològica d'Austràlia va revelar que si els nivells de diòxit de carbono apleguen a 450 parts per milló els corals i els secs seran extremadament vulnerables. Si el nivell es manté en 380 parts per milló o menys, llavors els corals seran moderadament vulnerables i seguiran sent majoria en els secs.[28]

El calfament global pugues iniciat el colapse dels sistemes de secs en els tròpics. Es creu que les temperatures globals en ascens varen causar tormentes tropicals, pero els secs són forts per naturalea i poden recuperar-se dels danys causats per les tormentes. La majoria dels experts estan d'acort en la teoria de que si la temperatura continua aumentant, l'aument de blanqueig de coral serà directament proporcional;[23][29] uns atres sugerixen que mentres que els corals moriran en algunes zones, unes atres es tornaran habitables per a ells, i es formaran nous secs.[30] No obstant, s'estima que els blanquejos massius ocorreran molt més ràpit que lo que tardaran els corals en recuperar-se o adaptar-se.


No obstant, Kleypas et al. sugerix en el seu informe de 2006 que la tendència cap a l'acidificació de l'oceà indica que a mida que vaja disminuint el pH de la mar, els corals produiran menys carbonat de calcio.[31] En 2009, un estudi va demostrar que els corals Porites, els més robusts de la Gran barrera de coral, han reduït el seu creiximent en un 14,2% des de 1990. S'ha sugerit que la causa podria ser una mala resposta a la calor i la poca capacitat dels corals per a dissoldre el calcio.[32]

El canvi climàtic i el calfament global són dos de les majors amenaces per al sec.[23] Un aument de la temperatura de dos a tres graus centígrats podria causar que es blanquejara el 97% de la Gran barrera de coral cada any.[33] L'expert Terry Done ha predit que si la temperatura mundial aumenta un grau es perdrà el 82% del sec, si aumenta dos les pèrdues aumentaran al 97% i si aumenta tres, el resultat serà "una devastación total".[34] Un model predictiu basat en els blanquejos de 1998 i 1992 ha aplegat a la conclusió de que un aument de tres graus resultaria en la mortalitat absoluta dels corals[35]

El canvi climàtic també afecta a atres formes de vida en la Gran barrera de coral: alguns peixos migran en busca de noves zones per a viure, lo que causa la mort de gran cantitat dels pichones de les aus marines que s'alimenten dels peixos. Les temperatures elevades també afecten a les tortugues marines, ya que el seu sexe es determina per la temperatura i en ser consistent disminuïxen les possibilitats per a la reproducció. El tamany de l'hàbitat de les tortugues també està disminuint.[23]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ UNEP World Conservation Monitoring Centre. «Protected Areas and World Heritage - Great Barrier Reef World Heritage Area». Department of the Environment and Heritage. Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2006. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  2. ↑ «Great Barrier Reef World Heritage Values». Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2007. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  3. ↑ Fodor's. «Great Barrier Reef Travel Guide». Consultat el 16 de febrer de 2012.
  4. ↑ Department of the Environment and Heritage. «Review of the Great Barrier Reef Marine Park Act 1975». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2006. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  5. ↑ «Pressures on the Marine Park». Review of the Great Barrier Reef Marine Park Act 1975. Commonwealth of Austràlia. Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2008. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  6. ↑ 6,0 6,1 (2009).CSIRO.
  7. ↑ «Office of Economic and Statistical Research». Office of Economic and Statistical Research. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 1999. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Coastal water quality» (PDF). The State of the Environment Report Queensland 2003. Environment Protection Agency Queensland. Archivat des d'el original, el 25 de març de 2009. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Great Barrier Reef Marine Park Authority. «Principal water quality influences on Great Barrier Reef ecosystems». Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Governments sit on hands while pollution damages Reef: WWF». Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2007. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  11. ↑ Great Barrier Reef Marine Park Authority. «Wetlands». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2006. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  12. ↑ Brodie, J.. «Nutrient management zones in the Great Barrier Reef Catchment: A decisió system for zone selection» (PDF). Australian Centre for Tropical Freshwater Research. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2007. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  13. ↑ 13,0 13,1 Australian Government Productivity Commission. «Industries, Land Use and Water Quality in the Great Barrier Reef Catchment - Key Points». Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2006. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  14. ↑ Emma Young. «Copper decimates coral reef spawning». New Scientist. Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2008. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  15. ↑ «Research Publication No. 68 - Flood Plumes in the Great Barrier Reef: Spatial and Temporal Patterns in Composition and Distribution». Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2007.
  16. ↑ CSIRO. «CSIRO imagery shows outer Great Barrier Reef at risk from river plumes». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2011. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  17. ↑ Hopley, David (2007). The geomorphology of the Great Barrier Reef : development, diversity, and change, Cambridge: Cambridge University Press, p. 3.
  18. ↑ «CRC REEF RESEARCH CENTRE TECHNICAL REPORT No. 32 — Crown-of-thorns starfish(Acanthaster planci) in the central Great Barrier Reef regió. Results of fine-scale surveys conducted in 1999-2000.». Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2012. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  19. ↑ Coral Reefs.18(4)
    357–367.doi:10.1007/s003380050213.
  20. ↑ Rachel Nowak. «Sewage nutrients fuel coral disease». New Scientist. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2006. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  21. ↑ Great Barrier Reef Marine Park Authority. «Pressure». Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  22. ↑ «Department of the Premier and Cabinet - ReefPlan». Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2007. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Great Barrier Reef Marine Park Authority. «Climate change and the Great Barrier Reef». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2009. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  24. ↑ Great Barrier Reef Marine Park Authority. «Coral Bleaching and Mass Bleaching Events». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2009. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  25. ↑ Great Barrier Reef Marine Park Authority. «Current Conditions Report - February 2007». Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2015. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  26. ↑ The Daily Telegraph - 30 de giner de 2007 - versió en llínea
  27. ↑ Jamie Walker. «[1]». Consultat el 16 de febrer de 2012.
  28. ↑ 28,0 28,1 Jamie Walker. «[2]». Consultat el 16 de febrer de 2012.
  29. ↑ Greg Roberts. «[3]», Sydney Morning Herald. Consultat el 17 de febrer de 2012.
  30. ↑ Kate Ravilious. «[4]», New Scientist. Consultat el 17 de febrer de 2012.
  31. ↑ Kleypas, J.A., R.A. Feely, V.J. Fabry, C. Langdon, C.L. Sabine, and L.L. Robbins. «Impacts of Ocean Acidification on Coral Reefs and Other Marine Calcifiers: A Guide for Further Research». Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 17 de febrer de 2012.
  32. ↑ Declining Coral Calcification on the Great Barrier Reef. Science Magazine. 2 de giner de 2009. Consultat el 17 de febrer de 2012.
  33. ↑ Jones, R.N. (2004) Managing Climate Change Risks, in Agrawala, S. and Corfee-Morlot, J. (eds.), The Benefits of Climate Change Policies: Analytical and Framework Issues, OECD, Paris, 249–298, cited in the CSIRO's Climate Change Impacts on Austràlia and the Benefits of Early Action to Reduïx Global Greenhouse Gas Emissions" [5]
  34. ↑ Woodford, J., (2004). "Great? Barrier Reef.", Australian Geographic vol 76, page 37-55.
  35. ↑ (2004).Coral Reefs.23(1)
    74–83.doi:10.1007/s00338-003-0353-i.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Amenaces_migambientals_de_la_Gran_barrera_de_coral&oldid=919404»