Ambrosia peruviana és una espècie de planta medicinal de la família de les asteràcees. És originària del Perú.

Erro al crear miniatura:
Ambrosia peruviana (Ambrosia peruviana)

Descripció

editar

És una planta herbàcea anual que creix en chicotets arbusts, en un aroma intens. el talle és ramificat poblat de fulles fins al cim, alcança una altura de 50 fins a 100 cm. Les fulles són ovales en l'àpiç esmolat, pedúncul curt i en poc pèl en els dos costats, més en el revers. la flor és hermafrodita en l'inflorescència en forma de mechó. Les flors masculines verdosas en llarcs capítuls terminals, les flors femenines en les aixelles dels fulls. El frut en aquenio ovoide, anguloso i espinós, de 3 a 4 mm de llarc.[1]

Distribució i hàbitat

editar

Es troba distribuïda en Puerto Rico, Jamaica i algunes illes de les Antilles Menors; també en Mèxic, Bolívia, Equador i Colòmbia. El seu hàbitat original és el Perú[2]

Taxonomia

editar

L'espècie va ser descrita per primera volta com Ambrosia peruviana per Carl Ludwig Willdenow i la descripció publicada en Species Plantarum. Editio quarta 4(1): 377. 1805.[3]

Etimologia

Vore: Ambrosia

peruviana: epítet

Sinonímia
  • Ambrosia cumanensis Kunth
  • Ambrosia orobanchifera Meyen
  • Ambrosia peruviana var. cumanensis (Kunth) O.I.Schulz[4]

Importància econòmica i cultural

editar

Propietats

editar
  1. «Ambrosia peruviana» (en és). www.tramil.net. Consultat el 2025-11-22.
  2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Lin
  3. «Ambrosia peruviana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 de decembre de 2012.
  4. Ambrosia peruviana en The Plant List.

Principis actius: Conté pseudogunianolido: peruvinina. Psilostachyina C.[1]

Indicacions: És desinfectante, emoliente i emenagogo. Alivia els dolors menstruals i normalisa la menstruació. En forma de friccions s'utilisa contra el reuma articular. Contra les hemorroides, inflamació de les cames i dolors intestinals. Per a descongestionar hematoma, combatre paràsits intestinals. Contra l'epilèpsia com madurativo. S'aplica sobre els tumors i abscesos, efectiu contra la dispèpsia. És estimulant, tònic i astringente. S'ampra per a combatre febres.[1]

Atres usos: És cultivada en els jardins com planta ornamental. Cóm preparar: Es posen les plantes retallades o trossejades en un recipient adequat i que no es puga trencar per l'acció de l'aigua hervir. Sobre les mateixes es tira aigua hervir en cantitat proporcionada, i immediatament es tapa be, deixant-ho en repòs durant uns dèu minuts. Despuix es passa per un colador i queda terminada la preparació de l'infusió. En el cocimiento, les plantes són hervir varis minuts.

Noms comuns

editar
  • castellà: Alcamfor (Cuba), Altamisa, Ambrosia selvat, Artemisa, Maki (Bolívia), Marco[2]

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 «Ambrosia peruviana». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 23 d'octubre de 2009.
  2. «Ambrosia peruviana Willd.» (en en). www.gbif.org. Consultat el 27 de març de 2019.

Enllaços externs

editar