Alliaria petiolata
La aliaria, herba de l'all o ajera (Alliaria petiolata) és una espècie de planta fanerógamas pertanyent a la família Brassicaceae. És natural de tota Europa i Àsia occidental fins a la Índia a on creix en terrenys frescs i umbríos.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta bienal, alcança fins a 100 cm d'altura en el seu segon any. El nom genèric Alliaria, que s'assembla a Allium, es referix a la potent olor a all que desprenen els fulls en fregar-les.
Les fulls són empinades, triangulars o acorazonadas d'uns 10 a 15 cm de llarc (dels quals al voltant de la mitat del tamany està format pel pecíol) i de 2 a 6 cm d'ample, en màrgens toscamente dentados. En els espècimen bianuals, les plantes del primer any formen una roseta de fulls verts prop del sol; estes rosetes es conserven verts durant tot l'hivern florint la primavera següent. Les florés apareixen en primavera i autumne formant arracades en apariència de botó. Cada flor és blanca i menuda en quatre pétals d'uns 4 a 8 mm de llarc i 2-3 d'ample en forma de creu.
El frut és una baïna verda, erecta i prima de quatre costats de 2 a 7 cm de llarc cridada silicua, en madurar torna al gris amarronat pàlit. Conté dos files de chicotetes i lluentes llavors negres que són lliberades en trencar-se la baïna. Una sola planta pot produir centenars de llavors que es disseminen a varis metros de la planta mare. Depenent de les condicions, l'herba d'all es autopoliniza o és polinizada per diferents classes d'insectes. Les llavors autofertilizadas són genèticament idèntiques a la planta mare, #lo que incrementa la possibilitat de que puguen colonisar una zona si el genotip les favorix. La dispersió a llargues distàncies és més provable deguda a l'intervenció humana o la fauna salvage del lloc, ya que encara que pogueren ser transportades per l'aigua no suren be i la dispersió anemófila (pel vent) és bona.
- Distribució
S'estén per Europa, des de la península ibèrica a les illes britàniques i el nort d'Escandinavia, Àsia occidental i central, Àfrica nort-occidental, la zona nort i noreste de la Índia i la China occidental (Xinjiang). Va ser introduïda a Estats Units en fins culinaris, pero s'ha convertit en una planta invasora, considerada una plaga.[1]
Aliaria deu el seu nom a la forta olor a all que desprén, en especial quan s'esgarra. En l'antiguetat es preparava en salses de la mateixa manera que l'all.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Alliaria petiolata va ser descrita per (M.Bieb.) Cavara & Gran i publicat en Bulletino dell' Orto Botanico della Regio Università de Napoli 3: 418. 1913.[2]
- Alliaria alboi Sennen
- Alliaria officinalis Andrz. ex M.Bieb.
- Arabis petiolata M.Bieb. basónimo
- Erysimum alliaria L.[3]
- Alliaria alliacea (Salisb.) Britten & Rendle
- Alliaria alliaria (L.) Huth [Invalid]
- Alliaria fuchsii Rupr.
- Alliaria mathioli Rupr.
- Arabis alliaria Bernh.
- Clypeola alliacea Crantz
- Crucifera alliaria I.H.L.Krause
- Erysimum alliaceum Salisb.
- Erysimum cordifolium Pall.
- Hesperis alliaria (L.) Lam.
- Sisymbrium alliaceum Salisb.
- Sisymbrium alliaria (L.) Scop.[4]
- Castellà: ajera, aliaria, alliaria, herba ajera, herba d'all, herba de l'all, full del gañán, yerba d'all, yerba de l'all, yerba que olora a alls, zancaraña[3]
Propietats
[editar | editar còdic]- S'ha recomanat com vermífugo contra els paràsits intestinals.
- En us extern s'usa contra les llagues infectades.
- Principis actius: Conté essència en sofre que en l'acció de la mirosina (#present també en les llavors), produïx sulfat de alila. Pectina, sinigrina, carotina.
- Indicacions
És estimulant, diurético, sudorífico, antiescorbútico, anticatarral, vermífugo, antiasmático, antiséptico, vulnerario, detersivo, expectorante. S'ha usat per a la cura del asma, l'infusió de fulls escaldadas o el cocimiento de fulls maceradas en oli. Internament, en infusió i cocimiento para diarreas i inflamacions intestinals, també per a eliminar paràsits intestinals. Com lavativa per a malalties vaginals infeccioses. La pols de llavors trituradas, aspirat pel nas o ingerit, s'usava en #torba, crisis d'epilèpsia i espasmos. El suc dels fulls frescs o les comprimides de llavors trituradas donen molt bons resultats en afeccions de la pell.[5]
- Avís mèdic
- Atres usos
Els fulls tendres s'utilisen en ensalada, donen el gust del all. Antigament es va usar per a obtindre una tenyida groga.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ plants.usda.gov/java/profile?symbol=alpe4; PLANTS Profile for Alliaria petiolata (garlic mustard) | USDA PLANTS]
- ↑ «Alliaria petiolata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de setembre de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 «Sisymbrium alliaria». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 14 d'octubre de 2009.
- ↑ Alliaria petiolata en PlantList
- ↑ «Alliaria officinalis». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 14 d'octubre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alliaria petiolata.
Wikispecies té un artícul sobre Alliaria petiolata.- Este artícul conté una traducció derivada de «Alliaria petiolata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.