Anar al contingut

Alfarería en la província de Salamanca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gerres, botiges de filigrana i toritos decorats, de l'alfarería esmaltada d'Alba de Tormes, en la fira de alfarería de Zamora, en 2012.
Ceràmica de Cespedosa de Tormes

La alfarería en la província de Salamanca (Espanya) agrupa la producció cacharrera de la zona, ademés dels materials arqueològics datats en anterioritat a la cultura dels pobles ibèrics i l'Hispania romana, i la ceràmica de dits periodos. Influenciada pels poderosos focs extremenys de Salvatierra dels Fancs i Fregenal de la Serra,[1] la seua alfarería està present en l'Antropològic de Madrit o el Museu de Salamanca,[2] i en museus monogràfics com el de Chinchilla de Montearagón i el Museu Internacional d'Art Popular del Món, abdós en Albacete, el Museu de la Botija de Argentona,[3], o el de Toral dels Guzmanes. També és interessant resenyar els fondos de les coleccions del Equip Adobe,[4] o les peces reunides en el Museu d'Arts i Tradicions Populars per Guadalupe González-Hontoria.[5]

Història

Ademés del mencionat tesor arqueològic de l'Edat Antiga i de l'influència de l'alfarería musulmana, la «escurada comuna vidriada» salmantina és citada per Pascual Madoz en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, dins dels seus censos industrials sobre Alba de Tormes i Tamames.[6][lower-alpha 1][7] Ya mediat el xx, destaca l'estudi dels alfares salmantinos publicat per Luis Cortés Vázquez, que orientaria els subsegüents treballs d'àmbit nacional, en especial els treballs de camp realisats entre 1960 i 1978 per etnòlecs alemans i Natacha Seseña. En les postrimeries del sigle xx el creiximent del mercat turístic va facilitar la recuperació de l'activitat alfarera i el disseny ceràmic de cacharrería per a us decoratiu.[8]

Principals focs

Alba de Tormes

Encara que de la dotzena de alfares actius en 1953, solament quedaven sis en la década de 1970, i dos a l'inici del sigle xxi,[lower-alpha 2] Alba seguix considerant-se el més important centre ceràmic salmantino, per la varietat de les seues peces i la fantasia dels seus dissenys i decoració. Perduda la funcionalitat de cànters, cantarillas, llibrells per a la matança, asadores de castanyes i barrils, seguixen produint-se per al turisme olles, cazuelas, tests, plats, gorcs, botiges d'adorn i el singular botija de filigrana. Totes les peces duen un bany inicial de «engalba de greda», que els dona la lluentor rojosa, i un ‘juaguete’ per a la decoració groc-anaranjada. La tasca de pintar els motius (grecas, floreos, geometria, etc.) ha segut ocupació tradicional de les dònes. Tant el procés com el resultat són similars a la cacharrería vidriada de Salvatierra.

Similars peces s'han conservat en Cespedosa de Tormes, que els seus alfares abans es dedicaven en exclusiva la producció d'alfarería d'aigua, i en Tamames de la Serra, especialisats en alfarería de fòc. [9] En Cantalapiedra, dels cinc alfares tinajeros catalogats en 1976, solament queda un taller de producció turística. Anota Abraham Rubio Celada, que les tinajas de Cantalapiedra (les majors en capacitat per a dotze cànters, fabricades d'una peça, pel sistema d'urdido i en terminació plana) varen ser molt apreciades pel ceramista Daniel Zuloaga, que «les comprava i decorava després com si foren peces antigues».[10]

Alfares desapareguts i continuïtat

A lo llarc del sigle xx varen ser desapareixent els tallers de Barruecopardo, Béjar, Bogajo,El Bodón, Fuenteguinaldo, L'Alberca, Olmedo de Camaces, Sant Feliços dels Gallecs, Villavieja de Yeltes,[11][4] els alfares tinajeros de Cantalapiedra i Peralejos d'Avall, i ya prop de la frontera lusitana, els cacharreros de Ciutat Rodrigo, Vitigudino i Villar de Peralonso.[12][7]

Ya en el sigle xxi s'arreplega encara activitat ceràmica en els tallers de Cespedosa, Alba de Tormes, i Tamames, ademés d'en les fires celebrades anualment en Ciutat Rodrigo i Salamanca capital.[13]

  • Botija ‘de peineta’ d'Alba de Tormes, en el Museu Internacional d'Art Popular del Món, en Albacete.
    Botija ‘de peineta’ d'Alba de Tormes, en el Museu Internacional d'Art Popular del Món, en Albacete.
  • Botija de Vitigudino en el Museu de Chinchilla.
    Botija de Vitigudino en el Museu de Chinchilla.
  • Cazuela esmaltada i decorada en orles geomètriques.
    Cazuela esmaltada i decorada en orles geomètriques.
  • Gorc en tapa i porte d'orza.
    Gorc en tapa i porte d'orza.

Notes

  1. ↑ També podria rastrejar-se alfarería de la zona en el sigle xvi, en les Relacions topogràfiques de Felipe II, i en el sigle xviii en el Catastre d'Ensenar (1752) i en les Memòries polítiques i econòmiques d'Eugenio Larruga (1792).
  2. ↑ La família Ames i la família Pérez.

Referències

  1. ↑ Seseña, 1997, pp. 169-173.
  2. ↑ «Peça del més: Botija de filigrana d'Alba de Tormes». museoscastillayleon. Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  3. ↑ González Hontoria, 1998.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Alfarería de Càceres i Salamanca (contorns de la Serra de Gata)» (en es). cervantesvirtual. Consultat el 5 de novembre de 2018.
  5. ↑ González-Hontoria, 2004, pp. 32 i ss..
  6. ↑ Seseña, 1997, p. 169.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Els estudis de alfarería popular en Castella i Lleó (1)» (en espanyol). cervantesvirtual.com. Consultat el 6 de decembre de 2018.
  8. ↑ Useros y Belmonte, 2005, pp. 61-62.
  9. ↑ Seseña, 1997, pp. 170-171.
  10. ↑ «Ceràmica de Salamanca» (en és). espanafascinante.com. Consultat el 6 de decembre de 2018.
  11. ↑ Seseña, 1997, p. 170.
  12. ↑ Vossen, Seseña y Köpke, 1997, p. 207.
  13. ↑ «Fira de Ceràmica i Alfarería de Ciutat Rodrigo» (en es). infoceramica.com. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2018. Consultat el 6 de decembre de 2018.

Bibliografia

  • Cortés Vázquez (1987). Alfarería Popular del Regne de León, Salamanca, Ed. Cervantes. ISBN 84-856-6428-0.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález-Hontoria2004">González-Hontoria (2004). Les artesania d'Espanya. Tom IV: Zona central nort (Castella-Lleó, La Rioja i Aragó) (en ES), Serbal. ISBN 84-7628-459-4.
  • Seseña. Cacharrería popular, 1997 edició, Madrit: Aliança Editorial, pp. 152-155. ISBN 84-206-4255-X.
  • (1975) Guia dels alfares d'Espanya, Madrit, Editora Nacional.
  • (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón. ISBN 84-609-5626-1.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfarería_en_la_província_de_Salamanca&oldid=1462391»