Alfarería en la província de Badajoz
La alfarería en la província de Badajoz (Espanya), agrupa el conjunt de centres de producció ceràmica de l'Extremadura meridional.[1]
.jpg)
Ademés del llegat arqueològic datat abans i despuix de la romanización de la zona i conservats en museus i institucions autonòmics i nacionals, el sur d'esta regió espanyola conta en una important tradició,[2] els principals focs de la qual «agranar-vos» es mantenen actius en les localitats de Salvatierra dels Fancs, Fregenal de la Serra, Quintana de la Serena, Cap del Bou i Badajoz capital.[3]
Documentació històrica
editarCom en la majoria de la Península, a partir del sigle xviii es documenta activitat alfarera provincial en el Catastre d'Ensenar (1752) i en les Memòries polítiques i econòmiques d'Eugenio Larruga (1792), aixina com en el sigle xix en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric (1846-1850) de Pascual Madoz.[4] Més recentment els alfares de Badajoz queden catalogats en les guies ceràmiques d'especialistes com Natacha Seseña,[5] Guadalupe González-Hontoria,[6] Josep Llorens i Artigas i José Corredor Matheos o de l'equip dirigit pel etnógrafo alemà Rüdiger Vossen.[1]
En l'arqueologia
editar.jpg){kind=link}
Des de l'antiguetat, l'alfarería meridional extremenya està històricament lligada a la producció alentejana de l'atre costat de la frontera, com demostren formes i tècniques de la ceràmica prehistòrica, protohistòrica i romana, en característiques comunes (a excepció de les pastes utilisades, en raó de la seua condició de manufactura autòctones. És de supondre, pels paralelismes en recipients notables com les dolia precursores de les tinajas i la seua evolució despuix de l'Edat Mija, i de la cacharrería de fanc en general que l'identitat manifesta en época romana es manté en alguns casos fins a l'actualitat.[7]
Vore també
editarNotes
editar- ↑ 1,0 1,1 Vossen, 1997, pp. 51-58.
- ↑ Seseña, 1997, pp. 187.
- ↑ Useros, 2005, p. 77.
- ↑ Seseña, 1997, pp. 175.
- ↑ Seseña, Natacha (1976). Fancs i escurades d'Espanya, Madrit, Prensa Espanyola.
- ↑ González-Hontoria, 2006, p. 189 i ss..
- ↑ «El museu de alfarería de Salvatierra dels Fancs: un factor de recuperació de l'artesania del fanc extremeny-alentejana» (en es). Consultat el 4 de decembre de 2018.
Referències
editarBibliografia
editar- (2006) Les Artesania d'Espanya III. Zona central sur: Castella-la Mancha, Madrit i Extremadura, Barcelona: Edicions del Serbal. ISBN 9788476284896.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREF Llorens Artigas1982"> Llorens Artigas (1982). Ceràmica popular espanyola, Barcelona: Editorial Blume.
- Seseña. Cacharrería popular, 1997 edició (en ES), Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-4255-X.
- (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón. ISBN 84-609-5626-1.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVossen1975">Vossen (1975). Guia dels alfares d'Espanya, Madrit, Editora Nacional, p. 51-58.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfarería en la provincia de Badajoz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.