Alfarería en la província de Càceres
l'alfarería en la província de Càceres (Espanya) comprén el conjunt de la producció ceràmica en el nort d'Extremadura, abans i despuix de la romanización de la zona, i el seu posterior desenroll.[1] Destacant durant sigles per la seua fabricació de tinajes,[2] els focs de «olleros» més importants s'han localisat en les localitats de Riera de la Llum, Arroyomolinos de Montánchez, Càceres capital, Casatejada, Ceclavín, Montehermoso, Plasencia, Torrejoncillo i Trujillo.[3] En 2011, dels 37 censats en 1900, solament quedaven quatre (en Riera de la Llum, Ceclavín, Torrejoncillo i Trujillo).[4]
Documentació històrica
editarAdemés dels restants de material arqueològic de ceràmica trobada en la província i conservats en institucions i museus, a partir del sigle xviii es documenta activitat alfarera de varis focs importants en el Catastre d'Ensenar (1752) i en les Memòries polítiques i econòmiques d'Eugenio Larruga (1792), aixina com en el sigle xix en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric (1846-1850) de Pascual Madoz.[5] Més recentment, d'entre els treballs de camp realisats en la província, pot destacar-se l'estudi que Severiano Prim i Dumenge Sanz varen realisar en la década de 1970, ademés de lo arreplegat en les guies i catàlecs de alfarería de baste d'especialistes com Natacha Seseña,[6] Guadalupe González-Hontoria,[7] Josep Llorens i Artigas, José Corredor Matheos, José Guerero Martín o el etnógrafo alemà Rüdiger Vossen.[8]
En l'arqueologia
editar
La tradició alfarera en el nort de la província es registra arqueológicamente en els materials ceràmics trobats en la cova de Boquique en 1873,[9] que donaria nom genèric a l'alfarería prehistòrica aixina coneguda o com a ceràmica de Memorias polítiques y económicas, fent alusió al dibuix superficial que caracterisa a esta tècnica decorativa alfarera doble o mixta, i que es conseguia punteando en un punzón o algun tipo de serra dentada, traços chicotets i successius a lo llarc d'una llínea incisa contínua, punto y raya.[10][11]
Vore també
editarNotes
editar- ↑ Seseña, 1997, pp. 175-187.
- ↑ Ballesteros i Sanz, 20, p. 13.
- ↑ Useros, 2005, p. 81.
- ↑ Ballesteros i Sanz, 20, p. 17.
- ↑ Seseña, 1997, p. 175.
- ↑ Seseña, Natacha (1976). Fancs i escurades d'Espanya, Madrit, Prensa Espanyola.
- ↑ González-Hontoria, 2006, p. 189 i ss..
- ↑ Vossen, 1997, pp. 73-79.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRiu-Miranda Alcón2016">Riu-Miranda Alcón (2016). La Cova de Boquique - Valcorchero-Plasencia (en ES).
- ↑ Car Bellido, 2008, p. 53.
- ↑ «Boquique» (en es). tesauros.mecd.és. Consultat el 3 de decembre de 2018.
Referències
editarBibliografia
editar- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCar Bellido2008">Car Bellido (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález-Hontoria2006">González-Hontoria (2006). Les Artesania d'Espanya III. Zona central sur: Castella-la Mancha, Madrit i Extremadura, Barcelona: Edicions del Serbal. ISBN 9788476284896.
- (1988) Alfares i alfareros d'Espanya, Barcelona: Serbal.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREF Llorens Artigas1982"> Llorens Artigas (1982). Ceràmica popular espanyola, Barcelona: Editorial Blume.
- Equipe Atobó (2011). Alfarería extinguida de l'Alta Extremadura.
- Seseña. Cacharrería popular, 1997 edició (en ES), Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-4255-X.
- (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón. ISBN 84-609-5626-1.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVossen1975">Vossen (1975). Guia dels alfares d'Espanya, Madrit, Editora Nacional.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfarería en la provincia de Cáceres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.