Alfabet montenegrino
Alfabet montenegrino és el nom oficial dau tant al Abeceda, alfabet llatí montenegrino; com al Азбука, azbuka, alfabet cirílico montenegrino, els dos sistemes d'escritura utilisats per a escriure l'idioma montenegrino. Varen ser adoptats el 9 de juny de 2009 pel Ministre d'Educació de Montenegro, Sreten Škuletić[1] i va reemplaçar l'alfabets cirílico serbi i l'alfabet llatí de Gaj que estaven en us en eixe moment. L'alfabet montenegrino en abdós variants afig dos lletres als sistemes anteriors.
Encara que els alfabets llatí i cirílico gogen del mateix estatus baix la Constitució de Montenegro, el govern i els defensors de l'idioma montenegrino preferixen usar l'alfabet llatí ;[2] que ademés s'usa molt més en tots els aspectes de la comunicació escrita quotidiana en el país, com en educació, publicitat i mijos.
Història
[editar | editar còdic]Els esforços per a crear un alfabet montenegrino basat en caràcters llatins es remonten a lo manco a la Primera Guerra Mundial, quan es va publicar un periòdic en Cetiña que usava caràcters llatins i cirílicos.[3]
Alfabet llatí
[editar | editar còdic]El alfabet llatí montenegrino (montenegrino : crnogorska latinica / црногорска латиница, crnogorska abeceda / црногорска абецеда o crnogorski alfabet / црногорски алфабет) s'utilisa per a escriure l'idioma montenegrino en escritura llatina.
Utilisa la majoria de les lletres de l'alfabet llatí bàsic, en l'excepció de Q, W, X i I, que solament s'utilisen per a escriure noms comuns o propis presos d'idiomes estrangers.
L'alfabet llatí montenegrino es basa en l'alfabet llatí de Gaj, en l'adició de les lletres Ś i Ź, que reemplacen els parells SJ i ZJ (anacrónicament considerats com a dígrafs).[4] Estes adició són paraleles a les dos lletres de l'alfabet cirílico montenegrino que no es troben en serbi, С́ i З́, i també podrien representar-se en els alfabets originals com sj i zj,[5] i сj i зj, respectivament. Degut a que estos dos glifos llatins ya existixen en l'alfabet polac, pero no cirílico que deuen crear-se per mig de combinació de caràcters, proporciona un incentiu adicional per a preferir el sistema llatí al cirílico.
En basar-se en l'alfabet de Gaj pren les mateixes lletres llatines esteses (l'accent agut o el caron, sobre C, S i Z), i una consonant base suplementària Đ, necessàries per a mostrar les distincions fonètiques, en particular, per a preservar les distincions que estaven presents en l'escritura cirílica en la que també s'ha escrit durant molt temps l'idioma montenegrino, quan encara estava unificat en l'antiga Yugoslàvia dins del idioma serbocroata escrit.
Dígrafs
[editar | editar còdic]L'alfabet també inclou alguns dígrafs construïts a partir dels caràcters anteriors (que es consideren com a lletres individuals a efectes de colació): Dž, Nj i Lj.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Donijet Pravopis crnogorskog jezika». Archivat des d'el original, el 2010-01-10. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «[1]». Consultat el 2011-09-10.
- ↑ «[2]». Consultat el 2011-09-10.
- ↑ «Dva nova slova o pravopisu». Archivat des d'el original, el 2011-07-22. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «News - Montenegrin authorities introduïx new alphabet». B92. Consultat el 2012-05-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto montenegrino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.