Alfabet cario

Alfabet cario

L'alfabet o alfabets carios és una escritura alfabètica que s'utilisava per a escriure l'idioma cario d'Anatolia occidental. Consistien en unes 30 lletres, en variacions geogràfiques en les distintes àrees de Caria i una variant homogénea atestada en la delta del Nilo, a on els mercenaris carios varen lluitar pels faraons egipcíacs.

Escrits d'esquerra a dreta en Caria (llevat en la ciutat cario-brega de Tralleis) i de dreta a esquerra en Egipte este alfabet es va dessifrar principalment a través d'inscripcions de tombes bilingües egipcíac-carias, començant en John Ray en 1981; anteriorment solament s'havien demostrat uns pocs valors sonors i la naturalea alfabètica de l'escritura. Les llectures de Ray i els estudiosos posteriors es varen confirmar en gran mida en una inscripció bilingüe cario-grega descoberta en Cauno en 1996, que va verificar per primera volta els noms personals, pero l'identificació de moltes lletres seguix sent provisional i debatuda, i algunes són totalment desconegudes.

Alfabet

Existixen variacions gràfiques entre les ciutats de Caria, algunes de les quals són lo suficientment extremes com per a tindre caràcters Unicode separats. Es creu que l'alfabet de Cauno està complet. Pot haver atres lletres en ciutats egipcíaques a banda de Menfis, pero no estan confirmades. Hi ha certa variació geogràfica en totes les lletres, especialment en la representació dels fonema laterals l i de λ. Les lletres en valors identificats en les distintes ciutats són les següents:

Hilárima	Euromo	Milasa	Estratonicea	Cildara	Sinuri	Cauno	Yaso	Menfis	transl.	IPA	Possible orige grec
𐊠	𐊠	𐊠	𐊠	𐊠	𐊠	𐊠	𐊠 𐌀	𐊠	a	/a/	Α
𐊡		« ?	𐋉			𐋌 𐋍	𐋌?	𐋌	β	/ᵐb/	No és valor grec; potser una lligam del cario 𐊬𐊬. 𐊡 directament del grec Β.
𐊢 (<)	𐊢 (Ϲ)	𐊢 (<)	𐊢 (Ϲ)	𐊢 (Ϲ)	𐊢 (Ϲ)	𐊢 (Ϲ)		𐊢 (< Ϲ)	d	/ð/?	Δ D
𐋃	𐋃	<>	𐊣	𐋃	𐊣	𐊣	𐊣	𐊣	l	/lɾ/?	Λ
𐊤	𐊤	𐋐	𐊤	𐋈	𐋈	𐊤	𐊤 𐋐?	𐊤 Ε	i	/i/	Potser una Ϝ modificada.
𐅝	𐅝	𐅝	𐅝	𐅝	𐅝	𐊥	𐅝 𐊥	𐊥	r	/r/	Ρ
𐋎 𐊣	𐊣	𐊣	𐊦	𐊦	𐊦	𐋏	𐊦	𐊦	λ	/lːld/?	No és valor grec. 𐋎 de Λ més diacrític, unes atres no gregues
ʘ	ʘ	ʘ	ʘ	ʘ 𐊨?	ʘ 𐊨?	𐊨	𐊨 ʘ	𐊨	q	/kʷ/	Ϙ
Λ	Λ	Λ		Λ 𐊬	Λ 𐊬	Γ	Λ	𐊬 Λ	b	/β/?	𐅃
𐊪	𐊪	𐊪	𐊪	𐊪 𝈋	𐊪 𝈋	𝈋	𐊪	𐊪 𝈋	m	/m/	𐌌
𐊫	𐊫	𐊫	𐊫	𐊫	𐊫	𐊫	𐊫	𐊫	o	/o/	Ο
𐊭	𐊭	𐊭	𐊭	𐊭	𐊭	𐌓	𐊭	𐊭	t	/t/	Τ
𐤭	𐤭		𐤭	𐤭 𐌓	𐤭 𐌓	𐊯	𐤭 𐤧 𐌃	𐊮 Ϸ	š	/ʃ/	No és valor grec.
𐊰	𐊰	𐊰	𐊰	𐊰	𐊰	𐊰	𐊰	𐊰	s	/s/	Ϻ (sant)
			𐊱	𐊱	𐊱	𐊱		𐊱	?	?
𐊲	𐊲	𐊲	𐊲	𐊲 V	𐊲 V	𐊲	𐊲 V	V 𐊲	o	/o/	Υ /o/
𐊳			𐊳	𐊳	𐊳	𐊳			ñ	/n̩/
	𐊴	𐊴	𐊛	𐊴	𐊴	𐊴	𐊴 𐊛	𐊴 𐊛	k̂	/c/	No és valor grec. Potser modificació de Κ, Χ o de 𐊨.
𐊵	𐊵 𐊜	𐊵	𐊵	𐊵 𐊜	𐊵 𐊜	𐊵	𐊵	𐊜 𐊵	n	/n/	𐌍
𐊷		𐊷	𐊷	𐊷	𐊷	𐊷	𐊷	𐊷	p	/p/	Β
𐊸	𐊸	𐊸	𐊸	𐊸	𐊸	Θ	𐊸	𐊸 Θ	ś	/ç/?	No és valor grec. Potser de Ͳ (sampi)
𝈣	𐊹-	⊲-	𐊮-	𐤧-	𐤧-	𐊹	𐊹	𐊹	i	/i/	Ε, ΕΙ o 𐌇
𐋏	𐋏	𐋏	𐊺	𐊺	𐊺	𐊺	𐊺	𐊺	i	/i/	Η, 𐌇
𐊽	𐊼 𐊽	𐊼	𐊽	𐊼	𐊼	𐊼	𐊼	𐊼𐊽	k	/k/	Potser Ψ (localment /kʰ/) abans que Κ.
𐊾	𐊾	𐊾	𐊾	𐊾	𐊾	𐊾	𐊾	𐊾	δ	/ⁿd/	No és valor grec. Potser lligam de ΔΔ.
						𐋁?	𐋁	𐋀	γ	/ᵑkʷ/?	No és valor grec.
						𐋂		𐋂	z	/t͡s/ o /st/	No és valor grec ?
				𐋄	𐋄	𐋄			[ŋ]	/ᵑk/
								𐊻	[ɥ]	/ɥ/	No és valor grec; potser modificació de la 𐊺 caria ?
								𐊿 Ш	w	/w/	Ϝ /w/
								𐋅 𐊑	[j]	/j/	Potser relacionat en la frigia /j/, 𝈿 𐌔
						𐋆			?
			𐋃					𐋉	ŕ, ĺ	/rʲ/?	Usat en Egipte per al grec ρρ.
𐋇						𐊶?		𐋇	τ	/t͡ʃ/	No és valor grec. Potser de Ͳ (sampi)?

Orige

Les escritures carias, que tenen un orige comú, han desconcertat als estudiosos durant molt temps. La majoria de les lletres s'assemblen a les de l'alfabet grec, pero els seus valors fonètics generalment no estan relacionats en els valors de les lletres gregues. Açò és inusual entre els alfabets d'Àsia Menor, que generalment s'aproximen prou be a l'alfabet grec, tant en sò com en forma, sense contar els sons sense equivalent en grec. No obstant, els valors del sò cario no estan completament desconectats: 𐊠 /a/ (grec Α), 𐊫 /o/ (grec Ο), 𐊰 /s/ (grec Ϻ sant) i 𐊲 /o/ (grec Υ) són tan propencs al grec com qualsevol alfabet de Anatolia, i la 𐊷, que s'assembla a la Β grega, té un sò similar a /p/, que compartix en el bregue 𐤡 derivat de el grec.

Per lo tant, Adiego (2007) sugerix que l'escritura caria original es va adoptar del grec cursivo i que després es va reestructurar, tal volta per a una inscripció monumental, imitant la forma de les lletres impreses gregues més gràficament similars sense considerar els seus valors fonètics. Aixina, a /t/, que en la seua forma cursiva pot haver tingut una part superior curva, es va modelar segons el grec qoppa (Ϙ) en lloc del seu ancestral tau (Τ) per a convertir-se en 𐊭 . La /m/ caria, del grec arcaic 𐌌, s'hauria simplificat i, per lo tant, tenia una forma més propenca al grec Ν que a Μ quan va ser remodelat com 𐊪 . De fet, moltes de les variants regionals de les lletres carias són paraleles a les variants gregues: 𐊥 𐅝 són variants gràfiques comunes de digamma, 𐊨 ʘ de theta, 𐊬 Λ de gamma i lambda, 𐌓 𐊯 𐌃 de rho, 𐊵 𐊜 de phi, 𐊴 𐊛 de chi, 𐊲 V d'upsilon i 𐋏 𐊺 és paralela a Η 𐌇 eta. Açò també podria explicar per qué una de les lletres més rares, 𐊱, té la forma d'una de les lletres gregues més comunes. No obstant, no s'ha atestat cap escritura cursiva protocaria que de sustente a la teoria, per lo que estes etimologies són especulatives.

Va haver més desenrolls per a cada versió; en Cauno, per eixemple, sembla que 𐊮 /š/ i 𐊭 /t/ abdós varen aplegar a semblar-se a una P llatina, per lo que es varen distinguir en una llínea adicional: 𐌓 /t/, 𐊯 /š/ .

Vore també

• Alfabets d'Àsia Menor

Bibliografia

• Adiego Lajara, IJ La Llengua Caria. En un apèndix de Koray Konuk. Leiden: lluent, 2007,ISBN 978-90-04-15281-6
• H. Craig Melchert, "Carian", en Woodward ed. Les llengües antigues d'Àsia Menor, 2008.
• Davies, Anna Morpurgo, "Decipherment" en International Encyclopedia of Linguistics, William J. Frawley, ed., 2ª ed. (Oxford, 2003) I : 421.
• Everson, Michael (12 de giner de 2006). " Proposta per a codificar el script Carian en el SMP de la UCS ". Conté moltes ilustracions i taules útils.
• Schürr, Diether, "Zur Bestimmung der Lautwerte dones karischen Alphabets 1971-1991", Kadmos 31 : 127-156 (1992).
• Swiggers & Jenniges, en: PT Daniels & W. Bright (eds. ), The World's Writing Systems (Nova York / Oxford, 1996), págs. 285–286.
• Vidal MC "Alfabets europeus, Clàssic Antic", en Enciclopèdia de Llengua i Llingüística, 2ª ed., 2006.