Al-Mansuriya
Al-Mansuriya, al-Mansuriyaa o Mansuriyya (àrap المنصوريه) va ser la capital del Califato fatimí durant els regnats dels imans chiïtes ismaelíes al-Mansur Billah (946-953) i al-Mu'izz vaig llegir-Din Allah (953-975). Se situava en el que és actualment l'extrem surest de la ciutat de Kairuán, Tunis, antiga capital de l'Ifriqiya.
Erigida entre el 946 i el 972, al-Mansuriya era una ciutat amurallada, a on s'empinaven palaus cuidadosadament proyectats, rodejats de jardins, llac artificials i canals d'aigua. Durant un curt periodo, la ciutat va ser el centre d'un poderós Estat que incloïa la major part del Nort d'Àfrica i de Sicília. Despuix de deixar de ser la capital fatimí, va ser la capital provincial dels ziríes fins a 1057, quan va ser destruïda per les tribus invasoras dels Banu Hilal. Tots els objectes i materials útils o de valor varen ser saquejats durant els sigles següents i actualment solament queden vestigis de l'antiga ciutat.
Situació històrica
[editar | editar còdic]
El Califato Fatimí va tindre el seu orige en un moviment chií ismailí començat en Síria per Abd Allah al-Akbar,[1] que es presentava com a descendent, a través d'Ismail —el sèptim iman chií— de Fátima, la filla del profeta del islam Mahoma, de la qual els fatimíes varen prendre el nom.[2] En 899, Abdullah al-Mahdi Billah va prendre la direcció del moviment i poc despuix va fugir dels seus enemics i es va refugiar en Sijilmasa, en el sur de Marroc, a on va predicar fent-se passar per mercader.[1] Posteriorment, un dels seus seguidors, un noble cridat Abu 'Abdullah al-Shi'i, va organisar un tumult bereber que va eliminar a la dinastia aglabí tunecina i va invitar al-Mahdi a assumir el càrrec d'iman i califa. Es va fundar llavors la ciutat d'al-Mahdia en la costa del Mediterràneu per a servir de capital del nou Estat. El Califato fatimí va créixer fins a incloure Sicília i estendre's per tot el Nort d'Àfrica, des de la costa atlàntica fins a Líbia.[3]
El tercer califa fatimí d'Ifriqiya va ser el cap ismailí Isma'il al-Mansur Bi-Nasrillah, que va ser investit iman el 12 d'abril del 946 en al-Mahdia, cinc semanes ans que el seu pare morira entre grans dolors. Va prendre el nom del-Mansur («el vencedor»).[4] Llavors, al-Mahdia estava cercada pel rebel jariyí Abū Yazīd, contra el qual al-Mansur va llançar un atac; en agost del 946, les armes del califa fatimí es varen alçar en la victòria en els combats pel control de Kairuán .[5] Despuix d'este triumfo, va decidir fundar la seua nova capital en el lloc a on havia tingut el seu campament durant la campanya, immediatament al sur de Kairuán.[6] Va traçar la planta de la ciutat immediatament despuix de la batalla, en 946, encara que va passar la guerra contra Abu Yazid va continuar durant un any més.[7]
Construcció
[editar | editar còdic]Al-Mansuriya se situava a menys de dos quilómetros al sur de la ciutat de Kairuán.[8] Va substituir a al-Mahdia com a capital de l'imperi. Al-Mansur es va instalar en la nova ciutat en el 948.[9] En la construcció es varen amprar materials de construcció duts de l'antiga capital aglabí de Raqqada, pròxima a Kairuán i que havia segut destruïda pels rebels jariyíes.[3]
La nova ciutat ocupava una superfície de prop de cent hectàrees.[10] Tenia forma circular, a semblança de Bagdad en els seus orígens, figura triada possiblement en l'objectiu de desafiar al califa suní abasí, que tenia la seua capital en aquella urbs. Les muralles tenien dotze colzes (5,5 metros) de gruixa i varen ser construïdes en rajoles cuites unides en argamasa de calç.[11] L'espai entre les muralles i els edificis interiors era semblant al de l'esgambi d'una autopista moderna.[12] La ciutat disponia d'una mesquita.[12] El palau del califa estava prop del centre, a on també hi havia atres palaus usats per a fins ceremoniales, diplomàtics i administratius.[13] El complex palatí ocupava un terreny de quarantaquatre hectàrees i l'edifici principal es dia Sabra («fortalea moral»).[12] El historiador ibn Hammad (1153/4–1230) va descriure els edificis del palau com a estructures altes i esplèndides rodejades de jardins i aigua, que demostraven la riquea i poder del califa;[14] els seus noms indiquen la seua naturalea: la Sala d'Audiències Alcanforada, la Cambra de la Diadema, la Sala d'Audiències Perfumada i la Cambra d'Argent.[15]
La construcció del-Mansuriya va concloure durant el regnat del-Muizz, que va assegurar l'abastiment d'aigua per mig de la construcció d'un aqüeducte. De trentassís quilómetros de llongitut, est va amprar una estructura anterior construïda pels aglabíes. Al-Muizz va manar construir un nou conducte en l'aqüeducte i li va afegir una extensió de nou quilómetros.[16] Una atra construcció del temps del-Muizz va ser un gran saló, les columnes del qual, de més d'un metro de diàmetro, es varen dur de Susa, situada a un dia de camí.[17] Les obres de la ciutat varen acabar en el 972, un any ans que al-Muizz s'instalara en Egipte.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Yeomans, 2006, p. 43.
- ↑ The Art of the Fatimid Period,.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Yeomans, 2006, p. 44.
- ↑ Tracy, 2000, p. 234.
- ↑ Kupferschmidt, 1987, p. 435.
- ↑ Barrucand y Rammah, 2009, p. 349.
- ↑ Kupferschmidt, 1987, p. 436.
- ↑ Jayyusi, Holod y Petruccioli, 2008, p. 128.
- ↑ Halm, 1996, p. 331.
- ↑ Jayyusi, Holod y Petruccioli, 2008, p. 129.
- ↑ Deza y Deza, 2012, p. 533.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Ruggles, 2011, p. 120.
- ↑ Cortese y Calderini, 2006, p. 71.
- ↑ Tracy, 2000, p. 235.
- ↑ Gravar, 1985, p. 28.
- ↑ Halm, 1996, p. 345.
- ↑ Halm, 1996, p. 344.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2009).«Sabra al-Mansuriyya and her neighbors during the first half of the eleventh century: Investigations into stucco decoration».Muqarnas.Brill.
- 386.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- «The origins of Fatimid art».Muqarnas: An Annual on Islamic Art and Architecture.Brill.3
- 161.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (2000).«Walled cities in Islamic North Africa and Egypt».City Walls: The Urban Enceinte in Global Perspective.Cambridge University Press.
- 697.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (2006).«Women And the Fatimids in the World of Islam».Edinburgh University Press.
- 269.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (2004).«Première campagne de fouilles à Ṣòbriga al-Manṣūriya (Kairouan, Tunisie)».Jóvens en el història.Mélanges de la Casa de Velázquez.
- 401-409.ISSN 2173-1306.Consultat el 26 de outubro de 2013.
- (1998).«A Short History of the Ismailis: Traditions of a Muslim Community».Edinburgh University Press.
- 248.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (2008).«The City in the Islamic World».Brill.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (2012).«Encyclopedia of Distances».Springer.
- 668.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (1996).«Der Nahe und Mittlere Osten».Brill.
- 452.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- 297.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (2011).«Islamic Art and Visual Culture: An Anthology of Sources».John Wiley & Sons.
- 186.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (2000).«The Second Umayyad Caliphate: The Articulation of Caliphal Legitimacy in Al-Andalus».Harvard CMES.
- 272.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- «The Art of the Fatimid Period (909–1171)».Metropolitan Museum of Art.Nova Iorque:Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (2006).«The art and architecture of islamic cairo».Americain University in Cairo. Garnet & Ithaca Press.
- 274.Consultat el 25 de outubro de 2013.
- (1956).«Mahdia et Sabra-Mansôuriya : nouveaux documents d'art fatimite d'Occident».Journal asiatique.Geuthner. Imprimerie nationale.Paris:
- 79-93.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Al-Mansuriya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.