Al-Dawla
El títul d'àrap Al-Dawla (الدولة, a sovint rendered Ad-Dawla, Ud-Daulah, etc.) significa "dinastia" o "estatal" i apareix en molts honorific i títuls de regnal en el món islàmic. Inventat en el sigle X per a estadistes "séniors" del Califato Abbasida, tals títuls pronte estesos durant el món islàmic i proporcionat el model per a una varietat ampla de títuls similars en atres elements, com al-Din ("Fe").
Orige i evolució
El terme dawla cicle significat "originalment, temps, periodo de regla". Va ser utilisat particularment a sovint pels primerencs califes Abbasidas que signifiquen la seua "temps d'èxit", i.i. regnat, i pronte va vindre per a ser particularment associat en la casa reinante i adquirir la connotació de "dinastia".[1] En us modern, des del sigle XIX, ha vingut per a significar "estatal", en particular un estat secular del tipo Occidental com opposed al dinàstic o religió-corrent de sistemes estatal basada fins a llavors en el món islàmic.[2]
En els inicis del sigle X, la forma al-Dawla va escomençar aparéixer com a compost en honorific els títuls varen concedir per les califes al seu séniors-la majoria de courtiers, escomençant en el visir Al-Qasim ibn Ubayd Alá ibn Wahb, quí va estar concedit el títul de Wali al-Dawla ("Amic de la Dinastia") per la califa al-Muktafi (r. 902–908), un epítet qué també va aparéixer en la moneda califal. El mateix honor era també otorgat a a el-Qasim fill, Al-Husayn, qui va estar nomenat Al-Dawla ("Soport de la Dinastia") per al-Muqtadir en febrer 932.[3]
El punt d'inflexió important era el premi doble dels títuls de Nasir al-Dawla ("Ajudant de la Dinastia") i Sayf al-Dawla ("Espasa de la Dinastia") al Hamdanid príncips Hasan i Ali en abril 942. Despuix d'este temps, "el bestowing de tals títuls en els governadors formalment varen simbolisar l'entregant damunt de poder polític al 'princelings' de dinasties provincials" (G. Endress). En 946, en la victòria del Buyids en el concurs per a control d'Iraq i el califato, capital de Bagdad, el Ahmad victoriós ibn Buya va supondre el títul de Mu'izz al-Dawla ("Fortalecedor de la Dinastia"), mentres els seus germans varen supondre els títuls de Imad al-Dawla i Rukn al-Dawla ("Soport" i "Pilar de la Dinastia" respectivament).
L'eixemple posat pels Hamdanidas i Buyidas era pronte imitat durant el món islàmic, del Samanidas i Ghaznavidas en el de l'est al Fatimids d'Egipte i inclús alguns del taifa regnes en Espanya musulmana.[3] Pel fi del sigle X, encara aixina, l'us del al-Dawla l'element havia devingut tan estés que haja devingut debased, i va escomençar per a ser complementat—i finalment reemplaçat—per atres títuls. El Buyids, quí va tindre de primerenc damunt escomençat per a utilisar pre-islàmic, Sasanian títuls com Shahanshah en paralel als seus títuls d'àrap, una atra volta va dirigir la manera, en Adud al-Dawla rebent de la Califa el títul de Taj al-Milla ("Corona la Comunitat Islàmica"). D'ara en avant, títuls en els elements milla ("religió"), umma ("comunitari"), rebombori ("fe") va escomençar per a aparéixer.
De fet, la proliferació de múltiple i mai més elevat titula quin va escomençar en el premi de l'a el-Dawla les formes era tan veloces i extenses, que ya al voltant de l'any 1000 el becari al-Biruni lamented la pràctica, renegant que "l'assunt devenia absolutament opposed a sentit comú, i terramaner al grau més alt, de modo que ell quí els menciona es cansa ans que difícilment ha començat, i ell quí els escriu pert el seu temps i escrivint espai, i ell quí els dirigix arrisca perdre el temps d'oració".[4] Pel sigle XII, els títuls en al-Dawla havia devingut lowly honorific appellations; un tribunal senzill physician en el tribunal de Bagdad, com Ibn al-Tilmidh, podria rebre el títul de Amin al-Dawla ("Seguidor Confiat en de la Dinastia"). No obstant, a pesar del seu debasement, els títuls varen quedar indicative del seu portador "alt estant en la comunitat" (F. Rosenthal).[3] En Índia, varen continuar ser utilisats per gobernant musulmans individuals, i en Iran, ministres de gabinet fins que 1935 a sovint va rebre títuls en el al-Dawla compost.[3]
En l'important indi musulmà princely estat d'Hyderabad, Dawla era un dels títuls aristocràtics otorgats pel governants Nizam un tribunal musulmà que retenia, en un estatut per damunt de Khan, Khan Bahadur, Nawab (homònim en el títul d'un governant musulmà alt), Jang (en orde ascendent), pero baix Mulk, Umara i Jah. L'equivalent per al tribunal Hindu retainers era Vant. En Bahwalpur, Mukhlis al-Dawla ("Sirviente Dedicat de l'Estatal"), Sayf al-Dawla, Muin al-Dawla i Rukn al-Dawla era tots els títuls subsidiaris del governants Nawab i Amir. la Dinastia Qajar de Pèrsia va utilisar títuls en el sufix Ed-Dowleh com un honorific per a membres de la família real. En Egipte modern primerenc i el Beylik de Tunis, Sahib al-Dawla ("Senyor de l'Estatal") va estar utilisat com a honorífics per a alt-rànquing ministres, mentres Ra'és Al-Dawla ("Cap de l'Estatal") era el títul formal d'Abd el-Krim, el dirigent del Rif República.
- Ayubi, Nazih N. (1995). Over-Stating the Arab State: Politics and Society in the Middle East, London and New York: I.B.Tauris. ISBN 1850438285.
- Endress (2002). Islam: An Historical Introduction, Edinburgh University Press. ISBN 0748616209.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Al-Dawla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ Rosenthal, 1965, pp. 177–178.
- ↑ Ayubi, 1995, pp. 21–22.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rosenthal, 1965, p. 178.
- ↑ Endress, 2002, pp. 147–148.