Al-Baquí
Al-Baquí (àrap ٱلْبَقِيْع al-baqīʿ) o al-Baqi‘ o Jannatul Baqi' és el més antic i el primer cementeri islàmic de Medina en l'Hiyaz,[1] regió de l'actual Aràbia Saudita. S'ubica al surest de la Mesquita del Profeta, i conté les tombes d'alguns dels familiars i companyers de Mahoma. És també conegut com Baqīʿ al-Gharqad (àrap بَقِيْع الْغَرْقَد, que significa «Baqiʿ dels arbusts espinosos»).
La necròpolis és de gran importància per als musulmans, en ser el lloc de descans de molts dels parents i companyers del profeta Mahoma, marcant-ho per això com un dels dos cementeris més sagrats de la tradició islàmica. Moltes narracions relaten que el Profeta pronunciava una oració per la pau dels difunts els cossos dels quals reposaven allí cada volta que ho creuava.
Història
[editar | editar còdic]Quan Mahoma va aplegar a Medina des de La Meca en setembre de l'any 622, al-Baqi' era un terreny baldío cobert d'arbusts espinosos (Lycium shawii, un arbust típic de zones àrides). Segons els registres històrics, despuix de l'arribada de Mahoma, les cases que varen alçar en Medina ho varen fer prop del-Baqiʿ, que per tant va ser considerat com a cementeri públic. La zona va ser netejada dels albarzers i va passar a ser el cementeri dels musulmans que morien en Medina. En el creiximent de la ciutat, al-Baqi' va acabar integrat en ella i al costat oest hi havia cases. De fet, abans del derrocament del cementeri al-Baqi' era ben conegut per quedar darrere de les cases de la ciutat.[2]
Durant la construcció de la mesquita del Profeta, en el terreny comprat per dos jóvens òrfens quan varen aplegar de la seua migració de Meca a Medina, És'ad bin Zurarah, un dels companyers de Mahoma, va fallir. Mahoma va elegir el solar anex com a cementeri i És'ad va ser el primer individu entre els Ansar en ser enterrat en al-Baqi.
Mentres Mahoma es trobava fòra de Medina per a la Batalla de Badr, la seua filla Ruqayyah va emmalaltir i va morir en 624. Va ser enterrada en al-Baqi'. Va ser la primera persona de l'Ahl ul-Bayt (Casa de Mahoma) enterrada en este cementeri.
Poc despuix de la tornada de Mahoma de Badr, Uthmán bin Maz'ún va morir i va ser enterrat en al-Baqi'. És considerat el primer companyer de Mahoma dels al-Muhaŷirun en ser enterrat en el cementeri. Va ser també descrit pel Profeta com el primer "entre nosatres en ser al Més allà", i també va cridar al lloc a on va ser enterrat Rawhā. Quan el seu chicotet fill Ibrahim va morir, va manar que fora enterrat allí també; va regar la tomba i va cridar al lloc Zawrā.[3]
Inicialment, el califa Uthmán ibn Affán va ser enterrat en l'enorme cementeri judeu veí.[4] La primera ampliació del-Baqi' en l'història va ser feta per Muawiyah I, el primer califa omeya. Per a honrar a Uthman ibn Affan, Muawiyah va incloure l'enorme cementeri judeu en el cementeri al-Baquí. el Califato omeya va construir la primera cúpula (qutba) en al-Baqi' sobre la seua tomba. Durant diferents époques de l'història, moltes cúpules i mausoleus varen ser construïts o reconstruïts sobre moltes tombes famoses en al-Baqi', que els fidels visitaven en devoció.
Derrocament
[editar | editar còdic]
L'històric cementeri va ser demolit per les forces lleals a l'aliança wahhabi-saudí en 1806 i una atra volta en 1925 o 1926.[5][6]
En produir-se el control dels Wahabíes del Náyad a principis del XIX (1806) sobre la Meca i Medina, varen derribar molts edificis religiosos, tant tombes com a mesquites, tant dins com en l'exterior del Baqi, d'acort en la seua radical doctrina islàmica.[7] Estes varen ser saquejades i completament demolides per les reclamacions dels wahabíes integristes, per als que és blasfemo la veneració i visita de tombes de sants.[6][8][9] El succés va provocar l'indignació de tot lo món musulmà i les autoritats otomanes una volta varen conseguir expulsar als wahabíes, varen procurar la reconstrucció dels monuments amprant els millors materials i estil arquitectònic tradicional.
Segon derrocament
[editar | editar còdic]El clan dels Saúd va recuperar el control del Hiyaz en 1924 o 1925.[6] A l'any següent el rei Ibn Saúd va concedir permís per a destruir el lloc en l'autorisació religiosa proporcionada pel cadí Abd Alá ibn Bulayhid, i el derrocament va començar el 21 d'abril de 1925 o 1926 a mans dels ijwán ("Els Germans"), la milícia religiosa wahabbí.[5][10][11] El escombrado va incloure ara la destrucció "inclús de les làpides més senzilles". L'convers britànic Eldon Rutter va comparar el derrocament en un terremot: "En tot el cementeri no es veen més que chicotets montículs indefinits de terra i pedres, trossos de fusta, barres de ferro, blocs de pedra, i cudols trencats de ciment i rajola, escampats".
El segon derrocament va ser discutida en la Maŷels-i Shora-ye Melli (L'Assamblea Consultiva Nacional d'Iran) i un grup de representants va ser enviat al Hiyaz per a investigar. Des de llavors, diversos erudits religiosos iranís i figures polítiques varen fer esforços per restaurar el cementeri i les seues capelles funeràries.[6] Tant suní com chiïtes varen protestar contra la destrucció i varen organisar reunions al respecte anualment.[10][12] El dia és considerat Yaum-i Gham ("Dia del Dolor"). Prominents teòlecs i intelectuals suní han condenat la "situació inadequada" del cementeri de Baqi pero les autoritats saudí varen ignorar totes les crítiques i han rebujat qualsevol solicitut de restauració de les tombes i mausoleus. La situació del Baqi, que des dels temps del derrocament va ser ademés nivellat i cobert en ciment, ha provocat el resentiment entre la majoria musulmana, no wahabí, que continua recordant el seu passat esplendor.[13]
Persones relacionades en el profeta Mahoma enterrades allí
[editar | editar còdic]- Halímah, la nodriça i passejadora de Mahoma.
- Totes les esposes principals de Mahoma, llevat Jadiya bint Juwáylid i Maymuna bint al-Hárith els qui estan enterrades en el Jannatul Mualla en La Meca i en Sarif respectivament.
- Ibrahim, el fill de Mahoma i Mariya al-Qibtiyya, mort en l'infància.
- Ruqáyyah, Umm Kulthum i Záinab, filles de Mahoma i Jadiya.
- Fátima, la filla de Mahoma està supostament enterrada ací, encara que l'ubicació de la seua tomba és discutida.
- Fátima bint al-Ásad, tia de Mahoma i mare del califa Alí.
- ‘Abbás ibn ‘Abd al-Muttálib, tio de Mahoma.
- Umm ul-Banin, que es va casar en el califa Alí despuix de la mort de Fátima i Safíyyah.
- Atika, tia de Mahoma.
- Hasan ibn Ali, net de Mahoma, fill de Fátimah bint Muhámmad i l'iman Ali.
- Zayn al-Abidin, net de Fátima bint Muhámmad que va ser l'únic varó adult que va sobreviure a la Batalla de Kerbala perque estava malalt i no podia lluitar.
- Muhámmad al-Báqir, fill de ‘A elī ibn Ḥusayn.
- Yaʿfar as-Sadiq, fill de Muhámmad al-Báqir.
- Abdullah fill de Yáafar en-Tayyar, espós de Záinab, filla d'Ali, i nebot d'Ali
- Màrtirs de Kerbala.
- Aqil ibn Abi Tálib, el germà major d'Ali.
- Uthmán ibn Affán, primer companyer, primer segon, dos voltes gendre de Mahoma, cunyat de l'iman Ali i tercer califa suní. Uthmán ibn Affán va ser enterrat primer en el gran cementeri judeu darrere del-Baqi', pero més vesprada Muawíyah ho va integrar en Al-Baqi' per a incloure a Uthmán.[14][15]
Ubicacions desconegudes
[editar | editar còdic]- Mohammad Hayya Al-Sindhi, erudit.
- Iman Shamil, líder musulmà i lluitador per l'independència del Caucas.
- Muhammad Sayyid Tantawy, erudit.
- Zine El Abidine Ben Ali, president de Tunis.
- Idrís de Líbia, rei de Líbia.
- Hasan as-Senussi, príncip hereu de Líbia
- Muhammad Zakariya Kandhalawi, erudit i autor de Fazael-i-A'Maal.
- Rafiuddin Deobandi, vicerrector del Darul Uloom Deoband.
- Ehsan Elahi Zaheer, erudit salafista pakistaní.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Tomba d'Halímah.
-
Tombes de Fátima (tomba sola davant) i Hasan, Zayn al-Abidín, Báqir i Yaáfar (segona fila de dreta a esquerra, les quatre tombes una al costat de l'atra), i Abbás ibn Abd al-Muttálib (tomba sola a la dreta).
-
La tomba d'Ibrahim ibn Muhammad.
-
Tomba d'Uthmán, en la Mesquita del Profeta (Masyid un-Nabawi) al fondo, vista cap a l'oest. La seua cúpula verda també és visible.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hopkins; 편집부, {{{nom2}}} (2001). Merriam-Webster's Geographical Dictionary, p. 479. ISBN 0-87779-546-0.
- ↑ Muhammad Sadiq Najmi. history of tombs of Imam in Baqi and other monuments (en fa), Mashar, p. 67-68.
- ↑ «Encyclopedia of Islam by the Turkish government».
- ↑ Textual Sources for the Study of Islam, by Knappert, Jan, and Andrew Rippin
- ↑ 5,0 5,1 «The destruction of Jannat al-Baqi': A case of Wahhabi Iconoclasm».Undergraduate Journal of Middle East Studies.Canada:(8)
- 47–56.Consultat el 2016-07-30.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Sahih Muslim 969a, 969b - The Book of Prayer - Funerals - كتاب الجنائز - Sunnah. com - Sayings and Teachings of Prophet Muhammad (صلى الله عليه و سلم)». sunnah. com. Consultat el 2021-02-18.
- ↑ «History of the Cemetery Of Jannat Al-Baqi». Al-Islam. org. Archivat des d'el original, el 2019-04-10. Consultat el 2016-09-09.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 10,0 10,1 Shahi, Afshin (2013-12-04). The Politics of Truth Management in Saudi Aràbia (en en), Routledge. ISBN 9781134653195.
- ↑ «The Destruction Heritage in Saudi Aràbia». The Center for Academic Shi'a Studies. Archivat des d'el original, el 2019-04-10. Consultat el 2016-09-14.
- ↑ «[1]». Consultat el 2016-09-07.
- ↑ Hammoudi, Abdellah (2006). A Season In Mecca : Narrative Of A Pilgrimage, pp. 95–96. ISBN 9780745601540.
- ↑ «Al Baqi Cemetery» (en en). Al-Mustafa International University. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2017. Consultat el 2017-06-20.
- ↑ «History of the Cemetery Of Jannat Al-Baqi» (en en). Al-Islam. org. Archivat des d'el original, el 2019-04-10. Consultat el 2017-06-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Al-Baquí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.