Afrasiab (lloc arqueològic)
Afrasiab (Plantilla:Lang-uz, en persa: Plantilla:Nastaliq, romanizado afrāsiyāb) és un antic enclavament en el nort de la ciutat de Samarcanda, actual Uzbekistan, que va estar habitat des del c. 500 a. C. fins al 1220 d. C., abans de l'invasió mongola en el XIII.[1] Les capes més antigues daten de mitan del primer mileni abans de Crist.[1] Hui en dia, és un montícul montanyós ubicat prop de la mesquita Bibi Janum. Les excavacions varen descobrir els ara famosos murals de Afrasiab exposts en el Museu Afrasiab de Samarcanda, ubicat junt al lloc arqueològic.
Descripció general
[editar | editar còdic]Afrasiab és la part més antiga, i ara jaciment arqueològic, de l'antiga ciutat medieval de Samarcanda. Estava ubicat en un terreny elevat per raons defensives, al sur d'una vall fluvial i al nort d'una gran zona fèrtil que ara forma part de la ciutat de Samarcanda.
L'ocupació dels territoris de Afrasiab va començar en els sigles VII i VI a. C., com a centre de la cultura sogdiana.[2]
El terme Qal'a-ye Afrasiab (Castell de Afrasiab) va aparéixer en fonts escrites només cap a finals de el XVII, nom associat popularment en el mític rei Afrasiab. Els experts consideren que Afrasiab és una distorsió i una forma corrupta de la paraula tayika Parsīāb (del sogdiano Parellšvāb), que significa «més allà del riu negre», sent el riu Sīāhāb o Sīāb, que llimita el lloc al nort.[3] Afrā és la forma poètica de la paraula persa Farā (en sí mateixa una paraula poètica), que significa «més allà», mentres que Sīāb prové de sīāh que significa «negre» i Āb que significa «aigua»; riu; mar' (segons el context).
Les primeres excavacions arqueològiques varen ser portades a terme a finals de el XIX, per Nikolay Veselovsky. En la década de 1920, l'arqueòlec Mikhail Evgenievich Masson va excavar exhaustivament el lloc i va dur els objectes trobats en el lloc al museu de Samarcanda.[4] El seu estudi arqueològic va revelar que havia existit un palau samánida en Afrasiab. Va ser novament excavat activament durant els anys 1960-70.
La ciutat
[editar | editar còdic]L'àrea de Afrasiab cobrix unes 220 hectàrees i la gruixa dels estrats arqueològics alcança entre 8 i 12 metros. La ciutat de tenia la forma d'un triàngul isósceles, l'àngul del qual de base mirava cap al sur, edificada en un tossal natural, que estava travessada per numerosos buits, i la ciutat mateixa estava rodejada per alts murs, que ara semblen una enorme construcció d'argila de 40 metros d'altura en l'interior. La part més llarga de la ciutat tenia 1,5 quilómetros d'ample, en l'entrada al poble situada en la part mija de la muralla oriental. També hi havia torres, la llongitut màxima de les quals era de 3,34 quilómetros, els restants dels quals es varen trobar en alguns llocs de la muralla circumdant.[5]
L'aigua que aplegava al poble es generava en canals d'aigua, caños de fanc i pous. Açò significa que gran part del lloc estava ocupat per embassaments, el major dels quals tenia una capacitat d'al voltant de 3 800 metros cúbics d'aigua i estava ubicat prop de la paret sur.
No es varen trobar restants de carrers traçats, ya que els edificis circumdants es varen derrocar i varen arruïnar els estrets i torçuts traçats. Per a construir les cases es varen utilisar rajoles sense còure sobre estructura de fusta, en molduras d'argila. Algunes d'elles tenien finestres en celosías d'algeps montades en menuts trossos de vidre.
Es varen trobar moltes monedes, per les que es varen determinar diferents dates d'ocupació de Afrasiab, que en la seua major part varen ser trobades per Viatkin. Les monedes pertanyien als sasánidas, algunes als Bukhar Khudahs i unes atres als califes omeya i abasí. Es varen trobar monedes samánidas en grans cantitats, les menys comunes varen ser les dels Khwarazm Shah i les menys freqüents varen ser les de Karakhanid i Seljuk. Les de Mongke varen ser les últimes monedes trobades. Totes elles mostren que Afrasiab va estar habitada des de el IV o V a el XIII.[5]
Edificis en ruïnes
[editar | editar còdic]En Afrasiab es varen trobar cinc cases de bany, dels sigles IX i X, una de les quals constava de cisternes, banys, canonades que suministraven calor i aigua, vestidores, cambres de massage, sales fredes i calentes i patis oberts, en algunes parts decorades en estuc tallat i fresca.
En 1924, durant l'investigació de Viatkin, es varen trobar una fresca budista i un panel d'alabastre ricament molejat en la paret d'una habitació antiga; aixina com un edifici d'argila, cobert de rajola, en cúpula i parets ben conservades. També es varen trobar molts objectes en les parets. En la paret d'un chicotet edifici propenc es va trobar una inscripció àrap: «En el nom de Deu, el Compassiu, el Misericordioso, digau: 'Ell és l'únic Deu, Deu l'etern'». Els descobriments varen ser datats per mig de monedes dels sigles IX i X.
En 1929 es varen trobar, entre la vall propenca al canal de rec de Siab i les ruïnes de la mesquita, els restants d'una casa relacionada en el XII i un gran pou de poca profunditat que contenia blat cremat. En els tres nivells es varen trobar ruïnes de vivendes, i el més baix d'ells dels primers sigles de nostra era, mentres que l'últim pertany al periodo samánida, lo que també ho demostren les monedes trobades i relacionades en els samánidas de el XIX i el X.
Una de les riques vivendes medievals de sò els restants d'una casa que data de el X, que tenia una sala abovedada lujosament revestida en estuc d'algeps tallat, que cobria tant l'interior com l'exterior de les parets. En l'actualitat esta ornamentació presenta un eixemple de l'art medieval.
Durant les excavacions de Viatkins dels anys 1930 es varen trobar en les ruïnes d'un complex palatí en restants d'esplèndides fresca relacionades en el periodo Karakhanid (de el XI a el XII d. C.), que es trobava en la zona del Qalat, encara que el palau va ser destruït durant l'alçament contra el poder de Khworezmi en 1212 i després reconstruït.
A l'oest de Afrasiab es varen excavar una mesquita principal i un minaret que estava revestit en rajoles estampades en la paraula persa Ijshid, el títul dels antics governants de Samarcanda. La mesquita va ser reconstruïda vàries voltes tal com es va trobar. Durant l'época samánida en el X, la mesquita tenia una forma quadrada, els costats de la qual medien 78 per 78 metros, i durant l'era Karajánida en els sigles XI-XII tenia una forma rectangular, ampliant-se fins a 120 per 80 metros. En ella es varen trobar sis portes, les cadenes dels candelabros que allumenaven la sala de columnes i estava decorada en estuc tallat, lloses de terracota tallades i rajoletes de color blau clar.
-
Ciutadella helenística de Afrasiab. -
Ruïnes de Afrasiab.
_Citadel_Hellenistic.jpg)
Murals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Murals de Afrasiab.
Uns notables murals mostren a Varkhuman, el rei de Samarcanda, en el VII d. C. Se li veu sent visitat per embaixades de numerosos països, inclosa China.[7] També hi ha una inscripció en els murals que ho mencionen directament,[7] i el seu nom també és conegut en el història chinenca.[7]
Un de mostra una embaixada chinenca duent seda i una ristra de capolls de cucs de seda al governant sogdiano local.[7]
Les escenes representades en els murals poden haver segut pintades en 648-651 d. C., quan el Khaganate turc occidental estava en els seus últims dies i la dinastia Han estava aumentant el seu territori en Àsia Central,[6] o poc despuix de 658 d. C., quan la dinastia Tang havia conquistat el Khaganate turc occidental i el rei de Samarcanda Varkhuman podia entaular contactes directament en China.[8]
-
Fresc del palau de Afrasiab, sigles VII-VIII. Chambelanes i intérprets sogdianos presenten a mensagers tibetans.
-
![Embaixada China (esquerra), portant seda i una ristra de capolls de cuc de seda, i delegacions turques (dreta), reconeixibles per les seues llargues trenes.[9]](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Chinese_Embassy_%28left%29_and_Turkish_delegates_%28right%29_on_the_murals_of_Afrasiab%2C_Samarkand.jpg/250px-Chinese_Embassy_%28left%29_and_Turkish_delegates_%28right%29_on_the_murals_of_Afrasiab%2C_Samarkand.jpg)
Embaixada China (esquerra), portant seda i una ristra de capolls de cuc de seda, i delegacions turques (dreta), reconeixibles per les seues llargues trenes.[9] -
Fresc del palau de Afrasiab, sigles VII-VIII (detall d'un ginet).
-
Pintura mural en el Saló d'Embaixadors. -
Oficials turcs durant una audiència en el rei Varkhuman de Samarcanda. 648-651 d. C., murals de Afrasiab, Samarcanda.[10][12] Se'ls reconeix per les seues llargues trenes.[11]
![Embaixada China (esquerra), portant seda i una ristra de capolls de cuc de seda, i delegacions turques (dreta), reconeixibles per les seues llargues trenes.[9]](/wiki/Archiu:Chinese_Embassy_(left)_and_Turkish_delegates_(right)_on_the_murals_of_Afrasiab,_Samarkand.jpg)
,_and_Chach_(modern_Tashkent)_to_king_Varkhuman_of_Samarkand._648-651_CE,_Afrasiyab,_Samarkand.jpg){kind=link}
_Palace_Fresc_7th-8th_cent_Sogdian_Chamberlains_%26_Interpreter_Introdu%C3%AFx_Tibetan_Messengers.jpg){kind=link}
_Palace_Fresc_7th-8th_century_detail.jpg){kind=link}
Periodo islàmic
[editar | editar còdic]Els àraps varen sitiar la ciutat de Samarcanda capturant-l'en l'any 722 d. C., i varen establir una mesquita baix el califato abasí, que data del 750 al 825 d. C.[13]
-
Àraps sitiant la ciutat de Samarcanda, capturada en el 722 d. C.. Palau de Devastich (706-722 d. C.), mural Penjikent.
-
Caseta decorada de la mesquita abbasí de Afrasiab, Samarcanda en la regió de Sogdia, 750-825 d. C.[13]
,_Penjikent_mural.jpg){kind=link}
![Caseta decorada de la mesquita abbasí de Afrasiab, Samarcanda en la regió de Sogdia, 750-825 d. C.[13]](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Decorated_niche,_750-825_CE,_Afrasiab,_Samarkand.jpg){kind=link}
Artesania
[editar | editar còdic]
La ceràmica més utilisada en Afrasiab era la vidriada, que incloïa les formes més comunes com a plats, fonts i cànters.
Pero també es varen trobar atres tipos de ceràmica, la major part sense vidriar, feta en torne, ben cuita i decorada de forma senzilla en harmonia en el seu propòsit, lo que demostra les habilitats del mestre. Incloïa grans vasijas, varis tipos de cànters, járros, platillo i bols.
També es va trobar ceràmica de segona classe, és dir menys perfecta i inferior. Les superfícies de les gerres i vasijas fetes a mà varen anar cuidadosadament polides i cobertes en marques en forma de llínees paraleles, diamants, creus i espirals. Segons Vfatkin, esta ceràmica pertany al periodo de la cultura Tripolje.
Ademés es varen trobar numeroses lloses de terracota i altars en miniatura, que estaven coberts per dins i per fòra en una bella ornamentació floral estampada. Els altars tenien imàgens de pardals, columnes i l'inscripció àrap «alabanza a Deu».
També es produïa vidre, en el que s'elaboraven menuts flascos, redomas, gots, tazones, copes de vi, copes, culleres, gerres, garrafes i botelles.
Es varen trobar làpides per a les que es varen utilisar grans lloses de riu de fins a un metro de llongitut, la majoria d'elles daten de el XII, en menor mida de el XIII i escassament de el XIV. Cada làpida duya una inscripció gravada en àrap i mostrava el nom de la persona enterrada i l'any del sepeli; algunes de les pedres estaven decorades en arabescos. En una de les pedres no hi havia cap inscripció, només el perfil gravat d'un cap en una corona almenada, com apareix en les monedes de Bukhar-Khudats. En l'atre extrem de la pedra estaven gravats un elefant i un pardal.[5]
-
Cementeri en Afrasiab
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 World Archaeology.14(3)
- 393–405.ISSN 0043-8243.Consultat el 2023-11-05.
- ↑ Darmesteter J., "Hang-i Afrasiab", Études Iraniennes (1883): 225–27.
- ↑ Yarshater, E., "Afrasiab", Encyclopædia Iranica – digital library; 18 de giner de 2007.
- ↑ «Mikhail Evgenievich Masson – the founder of the archaeological school in Central Àsia». UNESCO. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 7 de Novembre de 2009.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 archaeological investigations in Central Àsia 192=17-1937 by Henry Field and Eugene Prostov
- ↑ 6,0 6,1 Baumer, Christoph (2018-04-18). History of Central Àsia, The: 4-volume set (en en), Bloomsbury Publishing, p. 243. ISBN 978-1-83860-868-2.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Whitfield, Susan (2004). The Silk Road: Trade, Travel, War and Faith (en en), British Library. Serindia Publications, Inc., p. 110. ISBN 978-1-932476-13-2.
- ↑ Whitfield, Susan (2004). The Silk Road: Trade, Travel, War and Faith (en en), British Library. Serindia Publications, Inc., p. 112. ISBN 978-1-932476-13-2.
- ↑ Whitfield, Susan (2004). The Silk Road: Trade, Travel, War and Faith (en en), British Library. Serindia Publications, Inc., p. 110. ISBN 978-1-932476-13-2.
- ↑ 10,0 10,1 Baumer, Christoph (2018-04-18). History of Central Àsia, The: 4-volume set (en en), Bloomsbury Publishing, p. 243. ISBN 978-1-83860-868-2.
- ↑ 11,0 11,1 Whitfield, Susan (2004). The Silk Road: Trade, Travel, War and Faith. British Library. Serindia Publications, Inc. p. 110. ISBN 978-1-932476-13-2.
- ↑ “Manca un titulo pro le referentia.
Per favor, specifica le parametro
title. {{{title}}}” . Annales. Histoire, Sciences Socials. - ↑ 13,0 13,1 Allegranzi, Viola; Aube, {{{nom2}}} (2022). Splendeurs dones oasis d'Ouzbékistan, Paris: Louvre Editions, p. 181. ISBN 978-8412527858.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Afrasiab (lugar arqueológico)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.