Aedes albopictus
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie de dípter nematócero pertanyent a la família Culicidae. Es caracterisa per la seua coloració negra en ornamentació blanca en el tórax i l'abdomen, pates a bandes negres i blanques i una conspicua llínea blanca llongitudinal central en tórax i cap. Té una llongitut d'entre uns 5 i 10 mm (milímetros). Com atres espècies de mosquits, la femella posseïx una trompa fina i allargada, la #probòscide, que a modo d'estilet, utilisa per a picar i extraure sanc de vertebrats, en especial mamífers i aus, que aprofita per al desenroll dels ous a modo de proteïnes. Utilisa uns chicotets filaments (bigots) als costats de la #probòscide per a detectar diòxit de carbono (CO2) provinent d'animals (inclosos sers humans) als que aguaitar. En les seues picadures utilisa una substància anticoagulant per a extraure i almagasenar la sanc de la seua hoste. Els mascles de l'espècie, de la mateixa manera que la d'atres mosquits, s'alimenten de néctar. Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[1] de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Biologia i ecologia
[editar | editar còdic]Les larves d'esta espècie poden desenrollara en recipients a on existixquen chicotetes cantitats d'aigua, sobretot si es troben en llocs sombreados, com per eixemple gerres, gavetes, floreros, plats de tests i atres objectes contenint aigua en jardins, patis i descampats. El seu criadero larvario original consistix en oquedades plenes d'aigua en arbres. En l'entorn del ser humà és un mosquit principalment urbà que aprofita sistemàticament punts en aigua per a la seua reproducció. La seua picadura, inclús a través de roba fina com a calcetins, és molt molesta, produint-se majorment en les hores diürnes, en les quals partix de les espècies autòctones no solen picar.[2]
Característiques del genoma
[editar | editar còdic]Al secuenciarse el genoma del mosquit tigre es va observar que estava format per 1967 Mb, lo que ho situa com el genoma més gran de mosquit secuenciado fins a la data, ya que el tamany dels genomes de les espècies més pròximes a Aedes albopictus varien entre els 174 Mb de Anopheles darlingi a 1376 Mb de Aedes aegypti.[3] També es va poder comprovar que entre distints individus de la mateixa espècie de Aedes albopictus es produïa una variació en el tamany del genoma.
Una nova seqüenciació del genoma de Aedes albopictus, que va generar el genoma de referència AalbF2,[4] determina que el tamany mig del genoma d'este insecte està entre 1190-1275 Mb, variant entre els individus de les distintes poblacions, i que esta espècie presenta tres cromosomes. La diferència de tamany sobre la descrita en genomes anteriors es deu a que en este cas es varen utilisar tècniques de seqüenciació massiva de tercera generació, permetent secuenciar fragments més llarcs i possibilitant resoldre millor les regions d'ADN repetitiu, que abunden en esta espècie.
Es creu que les variacions inter i intraespecíficas en el tamany del genoma entre els distints mosquits es deuen principalment a canvis en les cantitats i en l'organisació de l'ADN repetitiu. Per tant, es creu que una de les causes de que Aedes albopictus tinga un genoma més llarc que el restant es deu principalment a que posseïx una major cantitat d'ADN repetitiu.
En un experiment es varen establir les relacions filogenético entre 5 espècies distintes de mosquits (Aedes albopictus, Aedes aegypti, Anopheles darlingi, Anopheles gambiae i Culex quinquefasciatus) i la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) a partir de 2096 gens ortólogos d'una sola còpia. Es va poder constatar que l'espècie Aedes albopictus forma part de la subfamília Culicinae i que la divergència evolutiva en l'espècie Aedes aegypti es va produir fa aproximadament 71 millons d'anys.
Les 5 espècies de mosquit varen compartir un ancestro comú en Drosophila melanogaster fa aproximadament 260 millons d'anys.
L'ADN repetitiu
[editar | editar còdic]El genoma de Aedes albopictus conté un gran número de transposones, un 55 % del total del genoma està representat per estos elements mòvils. Les seqüències repetitives representen el 70 % del seu genoma que concorda en el seu gran tamany. De fet, la llongitut total d'estes seqüències repetitives és un 40 % major que les que posseïx Aedes aegypti, que és un membre del mateix subgénero, Stegomyia.
En l'ADN d'abdós espècies hi ha una gran cantitat de seqüències LINES (elements nuclears dispersos llarcs). Els LINES són seqüències que es repetixen mils de voltes en el genoma, pero no en tàndem, sino de manera dispersa. Hi ha seqüències LINES, com la seqüència Duo que són compartides per abdós espècies, donant a entendre que esta seqüència va estar present en el ancestro comú d'abdós espècies. No obstant, més del 20 % de les seqüències LINES de Aedes albopictus no presenten similituts en les seqüències de Aedes aegypti, lo que comporta a l'hipòtesis de que es va deure produir una ràpida expansió o increment del número d'ADN repetitiu en acabant de que es produïra la divergència evolutiva de les espècies, que s'estima que va ocórrer fa uns 10 millons d'anys.
Elements virals
[editar | editar còdic]En el genoma de Aedes albopictus es poden localisar una gran cantitat de nrEVEs[4] (elements virals endógenos no retrovirales). Estos elements gènics s'inserten en el genoma de Aedes albopictus pel seu continu contacte en diferents tipos de virus, no oblidem que esta espècie està en contacte en sanc de mamífers i, per tant, en els seus patógenos. Es poden diferenciar les diferents poblacions d'este insecte observant les seues seqüències virals ya que presenten homologia en els virus característics de diverses zones. La funció dels nrEVEs podria estar relacionada en l'immunitat front a distints virus.
Distribució i estructura dels grups de piRNA
[editar | editar còdic]Els RNAs que interaccionen en les proteïnes PIWI (piRNA) tenen la funció, entre unes atres, de dirigir l'immunitat front als transposones en la llínea germinal, açò s'ha comprovat principalment en Drosophila melanogaster, l'activitat d'estos piRNAs es basa en el reconeiximent de l'el seu material genètic complementari i posterior inactivación. La majoria dels piRNAs deriven de regions genètiques denominades clústers de piRNAs, estes regions presenten memòria d'invasions de transposones i conferixen protecció front a estos agents. En el cas de Aedes albopictus els clústers de piRNAs estan molt enriquits en seqüències virals,[4] per lo tant, pot ser que en Aedes albopictus els piRNAs dirigixquen l'immunitat front a distints tipos de virus.
La determinació sexual
[editar | editar còdic]En Aedes albopictus el sexe de l'individu està controlat per un locus (locus M)[4] que residix en el cromosoma 1 i que quan presenta determinats gens actius (nix i myo-sex) genera individus macho. El factor Nix descobert en l'espècie Aedes aegypti és el principal responsable del desenroll dels caràcters masculins en Ae. albopictus, este factor és expressat pel gen nix compost per dos exones separats per un chicotet intrón. El gen myo-sex localisat prop del gen nix en el locus M en Aedes aegypti, també és important en la determinació sexual ya que expressa la cadena pesada de la miosina que permet que els mascles puguen volar. En l'espècie Aedes albopictus s'ha descrit un homòlec del myo-sex pero la seua posició exacta no s'ha pogut definir.
Gens implicats en la diapausa i en la detoxificación
[editar | editar còdic]La diapausa es dona en els insectes i consistix en un estat dinàmic de baixa activitat metabòlica i de creiximent que està mediat per neurohormonas. Els insectes usen esta diapausa per a poder sobreviure en ambients en una temperatura i una humitat extrema i pot ser específic per a una etapa del desenroll, que és predeterminat genèticament. En els mosquits, la diapausa pot ocórrer tant en l'etapa embrionària com en la larvaria o adulta. En portar-se a terme un estudi del genoma de Aedes albopictus, es va observar que hi havia uns 211 gens que pertanyien a famílies d'expansió. D'estos 211, uns 96 gens estaven relacionats en la resposta a l'estrés, el metabolisme lipídico, la regulació de l'expressió gènica, la senyalisació hormonal, etc. Per lo que es creu que l'expansió d'estos gens ajuda al mosquit a tolerar ambients heterogéneus i això és lo que li permet poder invadir varis continents i transmetre eixes malalties.
En Aedes albopictus s'han trobat varis gens implicats en la detoxificación, com per eixemple els gens que codifiquen per a la citocromo oxidasa CYP4G. Ademés s'han trobat gens implicats en la #síntesis de l'enzima carboxil colinesterasa (CCE), com per eixemple el gen CCEae 3A, que està implicat en la resistència al temefos, que és un larvicida usat per al control de plagues de mosquits. Es presenta com dos gens duplicats en tàndem.
També posseïx gens implicats a la resistència a insecticidas, com el gen que codifica per a la proteïna glutatión S-transferasa (GST), o els que codifiquen per a les proteïnes transportadoras ABC, que estan implicats a la resistència a varis tipos de drogues. En concret, en el cas de la proteïna ABCG es varen trobar que el gen estava duplicat fins a 6 voltes tant en Aedes albopictus com en Aedes aegypti i està implicat en el transport de lípits.
Disseminació
[editar | editar còdic]El mosquit tigre és una espècie invasora diürna originària del surest d'Àsia, havent-se estés per Àfrica, Amèrica i Europa des de 1979 i posteriorment per la zona del Pacífic. Representa una creixent amenaça per a la salut pública en tot lo món per la seua ràpida i agressiva expansió des de la seua àrea de distribució nativa, ya que en a penes 40 anys va conseguir propagar-se per tots els continents del planeta llevat l'Antàrtida. La seua arribada pot produir-se durant el transport de persones, o de mercaderies en restants d'aigua acumulada com poden ser neumàtics usats, o plantes ornamentals com és el cas del bambú de la sòrt (Dracaena sanderiana). Els seus ous són resistents a la dessecació per lo que pugues també entrar en cauchos usats importats que duen els seus ous secs adossats internament, una volta que fan contacte en l'aigua, eclosionan i emergixen les larves de primer estadi (de quatre possibles).
En Amèrica continental, la primera introducció va ser en Estats Units en 1985 i en Brasil cap a 1986.[5] Posteriorment, va invadir Mèxic a on va ser detectat en 1988, sent en este país el primer registre de Aedes albopictus infectat naturalment en DONEN-1 i DONEN-3 en el continent. La ruta d'invasió ha inclós Centroamérica, en Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua i Panamà (Cuellar-Jiménez et al, 2007) i en el Carib en les Illes Caiman, República Dominicana, Cuba i Trinitat i Tobago, mentres que en Amèrica del Sur, en Brasil es va estendre per 20 de 27 estats i en a on 2 genotips semblen estar presents. En Colòmbia s'ha senyalat para: Leticia en 1998, Buenaventura en 2001, Cali en 2007 i el Carib colombià, principalment Barranquilla i Cartagena en 2014, i en Argentina en 1998 al nort (Missions), zona en el qual es manté la seua distribució, i més recentment (2009) en Caracas, Veneçola.[6]
En Europa, fins a 2006, s'havia detectat en Albània, Itàlia, Espanya, França, Bèlgica, Suïssa, Hongria, Montenegro, Holanda i Grècia. La primera detecció de presència del mosquit en Espanya va ser notificada en agost de 2004 en la població de Sant Cugat del Vallés (Catalunya) pel Servici de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat,[7] havent-se estés des de llavors a molts atres municipis del Alce espanyol, sense que haja comportat transmissió de malalties en esta àrea. Favorit pel canvi climàtic, en hiverns cada volta més suaus, dos décades més tarde la seua presència havia alcançat al nort i oest del país.
Transmissió de malalties
[editar | editar còdic]En zones endèmiques, el mosquit tigre és vector en la transmissió de malalties com el dengue en América Central, Amèrica del Sur i zona del Pacífic, la febra groga i, encara que en molta menor freqüència que el molt comú Culex pipiens, pot ser vector en la transmissió del virus de l'Nilo Occidental.
En l'estiu de 2007, es va produir un brot epidémico d'artritis epidémica chikunguña en Rávena (Itàlia) produïda pel virus CHIKV i que va ser disseminada per la picadura del mosquit tigre. Fins a eixe moment, esta malaltia solament havia afectat a països tropicals, lo que va disparar les alarmes davant la globalisació d'este tipo d'infeccions.[8]
En estiu de 2010, es varen detectar mosquits tigre infectats pel virus de l'Nilo Occidental, en el nort de Grècia, provocant la mort d'algunes persones víctimes de les picadures realisades per estos.
En el 2014, es va desnugar una epidèmia de artritis epidémica chikunguña, la qual va deixar vàries víctimes mortals en Sudamérica per la picadura d'este mosquit. Els països més afectats per este virus varen ser República Dominicana i Veneçola.
Erradicació
[editar | editar còdic]En els països a on s'ha estés, la lluita per a la seua erradicació resulta difícil i molt cara, per això és convenient actuar lo més precoçment possible sensibilisant a les institucions i ciutadania per a evitar esta propagació. Entre les accions que es proponen estan:
- Gestionar correctament l'almagasenament, processos de transport i reciclage dels neumàtics usats. Esta sembla que deuria ser una de les accions fonamentals per a llimitar la seua expansió intercontinental, ya que s'han relacionat les vies d'extensió del mosquit, en les del transport d'esta mercaderia a nivell mundial.
- Evitar possibles reservorios per a la reproducció del mosquit com poden ser recipients, tests, llandes o qualsevol atre utensili en el que l'aigua no puga ser recanviada com a mínim cada semana.
Polimorfisme genètic i desequilibri de linaje
[editar | editar còdic]El nivell de variabilitat genètica entre les poblacions d'una espècie és el substrat de l'evolució, en el cas de Aedes albopictus esta variabilitat poblacional és generada per processos d'adaptació a nous ecosistemes, selecció d'alels de resistència a insecticida i per la coevolución en els patógenos locals. Estes senyes biològiques són importants per a estimar el perill epidemiológico de cada població i per a generar estratègies de control basades en les senyes genètiques. La ràpida dispersió d'este mosquit, que va escomençar fa uns 50 anys, ha segut possible gràcies al ràpit canvi de les condicions climàtiques, pero també gràcies al seu gran poder d'adaptació. Es poden observar grans variacions entre les poblacions, fent més difícil desenrollar estratègies de control globals.
Espècie invasora
[editar | editar còdic]En Espanya
[editar | editar còdic]La primera detecció de presència del mosquit en Espanya va ser notificada en agost de 2004 en la població de Sant Cugat del Vallés (Catalunya) pel Servici de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat,[7] havent-se estés des de llavors a molts atres municipis del alce espanyol, sense que haja comportat transmissió de malalties en esta àrea.
Pel seu potencial colonisador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, aprovat per Real Decret 630/2013, de 2 d'agost.[9]
En Espanya, es creu que la seua difusió ha segut a través del transport de mercaderies i vehículs particulars, ya que Aedes albopictus, per sí solament, a lo llarc de la seua vida sol estar present en un radi de 500 metros.cita requerida
En Argentina
[editar | editar còdic]La presència de Aedes albopictus en Argentina no havia segut detectada fins a començos de 1998. En abril d'eixe mateix any es varen registrar 33 criaderos, en pocs eixemplars en cada u, en 25 de les 161 vivendes inspeccionades en la ciutat del Dorat, Província de Missions. La distribució espacial homogénea dels focs de proliferació detectats durant el periodo d'estudi sugerix l'existència d'una infestación generalisada en esta localitat.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12 pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, decembre de 2000. Versió traduïda i actualisada: novembre de 2004.
- ↑ «Aedes albopictus, el mosquit tigre asiàtic».
- ↑ «Genome sequence of the Asian Tiger mosquit, Aedes albopictus, reveals insights into its biology, genetics, and evolution.».PNAS.:I5907–I5915..
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Improved reference genome of the arboviral vector Aedes albopictus».Genome Biology.21(1)
- 215.ISSN 1474-760X.doi:10.1186/s13059-020-02141-w.Consultat el 2021-01-04.
- ↑ Gratz NG (2004). Critical review of the vector status of Aedes albopictus. Med Vet Entomol. 18, 215–227.
- ↑ Navarro JC, A Zorrilla & N Moncada (2009). Primer registre de Aedes albopictus (Skuse) en Veneçola. Importància com a vector de Dengue i accions a desenrollar. Bol Malariol Sant Amb Vol. XLVIX: No.1: 161-166.
- ↑ 7,0 7,1 Aranda, C, Eritja, R, and Roiz, D. 2006. First record and establishment of the mosquit Aedes albopictus in Spain. Medical and Veterinary Entomology 20:150-152.
- ↑ El Periódico, 30 de novembre de 2007, p. 31.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Aedes albopictus en un àrea de Missions, Argentina».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre mosquit.- Este artícul conté una traducció derivada de «Aedes albopictus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.