Adivinación en l'Antiga Grècia

En la religió oficial es prega als deus i se'ls oferix sacrificis per a la prosperitat de la ciutat. En els cults dels misteris es tracta d'obtindre, per mig de l'iniciació, promeses de vida feliç en el més allà. Pero els hòmens, tant en l'Antiga Grècia com en els demés llocs en l'antiguetat, desijaven alguna cosa més: volien conéixer la voluntat dels deus en el present i en el futur, saber de bestreta lo que ocorreria en el futur. Ací és a on intervé la adivinaació en l'Antiga Grècia.

Tipos de adivinación

Indica per sí sola el lloc privilegiat que l'adivinación ocupava en la religió dels antics, ya que englobava etimológicamente totes les divina, és dir, tot lo referent als deus i l'adivinaació és tal volta lo més viu en la religió dels grecs en l'Antiguetat i en la religió judeua en la Roma Antiga.

En grec, un endevine es diu mantis i l'adivinaació mantiké. Eixa paraula s'aplica en major precisió a l'adivinaació intuïtiva, inspirada, puix sembla pertànyer a la mateixa família que mania (locada o èxtasis) i Mainás (la Ménade).

No obstant, els grecs coneixien també l'adivinaació inductiva o artificial (éntecnos, tecniké), basada en l'observació, feta per l'endevine, de diversos fenomens considerats com a signes evidents (seméia) de la voluntat divina.

L'adivinaació i la medicina primitiva també tenien punts en comú en estes antigues civilisacions. Juntes varen obrir el camí a les ciències en general en l'era cristiana.

Presagios

Prodigiosos, puix tot espectàcul normal o maravellós, tot naiximent d'un mònstruo animal o humà és un signe temible. En Plutarco, Pericles, 6, el naiximent d'un moltó d'una sola banya en una alquería pertanyent a Pericles ho interpreten de forma diferent l'endevine Lampón i el filòsof Anaxágoras.

Atmosfèrics: la pluja, el tro, «són signes de Zeus» (diosemeiai).

Visuals: qualsevol trobada inesperada, sobretot de matí en eixir de casa, és de bon o mal auguri.

Acústics: qualsevol paraula que s'escolta d'improvise, qualsevol crit o sò inesperat és un cledón (presagie auditiu) susceptible d'interpretació.

Fisiològics: qualsevol moviment involuntari produït per l'epilèpsia (la «malaltia sagrada») o, senzillament, un zumbido d'oïts o un estornut tenen un significat, puix la voluntat del home no intervé en absolut.
Quan Telémaco estornuda, la seua mare Penélope veu en això un presagie de bon auguri i inclús, en l'Anábasis, quan despuix d'un discurs de Jenofonte, un soldat comença a estornudar, «en sentir eixe soroll tot l'eixèrcit, en un impuls unànim, va adorar a deu».

En Epiro, en Dodona, en el santuari de Zeus, que és potser el més antic de tots els santuaris d'oràculs de Grècia, les Seles predien el futur segons el soroll que fera el vent en agitar els fulls dels roures (arbres de Zeus) o en chocar entre sí uns recipients de bronze penjats uns junt a uns atres.

Pero els presagios més numerosos s'obtenen dels animals, vius o morts. El vol dels pardals i els seus crits són sumament reveladors de la voluntat dels deus, per raons que explica Plutarco:

En la ciència del futur, la part més important i la més antiga és la que es diu ciència dels pardals. Estos, gràcies a la seua rapidea, a la seua inteligència, a la precisió de les maniobres per mig de les quals es mostren atents a quant impressiona la seua sensibilitat, actuen com a verdaders instruments al servici de la divinitat. Ella els imprimix diversos moviments i els provoca gorjeos i crits. Unes voltes els manté suspesos en l'aire, atres voltes els llança en ímpetu, be per a interrompre en brusquetat alguns actes, be per a que es porten a terme. Per eixa raó Eurípides flama als pardals mensagers dels deus.

L'àguila, au de Zeus, mostra un presagie favorable o sinistre segons sorgixca per la dreta o per l'esquerra. La ornitomancia està tan de moda, des de l'época homérica, que les paraules gregues que signifiquen pardal (órnis, oionós) també volen dir presagie.

Vore també

• Edat Antiga
• Antiguetat clàssica

Bibliografia

• FLACELIÈRE, Robert (1989). La vida quotidiana en Grècia en el sigle de Pericles, Madrit: Temes de Hui. ISBN 84-86675-71-5.
  • Vore l'apartat "Vida quotidiana" de l'artícul "Sigle de Pericles".

• LOSARDO, Ricardo Jorge; BINVIGNAT, Octavio; CRUZ GUTIÉRREZ, Rolando; AJA-GUARDIOLA, Santiago: l'anatomia i les pràctiques adivinatorias en les antigues civilisacions, en la Revista de l'Associació Mèdica Argentina, Vol. 129, n.º 2, pp. 13-22, 2016. ISSN 0004-4830.
  • Text.