Anar al contingut

Acrocanthosaurus atokensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acrocanthosaurus atokensis

Acrocanthosaurus atokensis (gr. "fardacho d'espines altes de Atoka") és l'única espècie coneguda del gènero extint Acrocanthosaurus de dinosauri teròpode carcarodontosàurit que va existir a finals del periodo Cretàceu Inferior, d'entre Plantilla:Ma/2 millones de años, durant l'Albiense,[1] en lo que hui és Amèrica del Nort. Els seus restants fòssils han segut trobats en els estats d'Oklahoma i Texas, mentres que dents atribuïts a este gènero procedixen de Maryland.

El Acrocanthosaurus era un depredador bípedo, i com el nom indica, li'l coneix principalment pels seus apófisis espinosa, ubicades en moltes de les seues vèrtebres, i que semblen haver sostingut una "joroba" damunt del coll, esquena i caderes de l'animal. El acrocantosaurio va ser un dels teròpodes més grans, de casi 12 metros de llongitut i un pes d'entre 5.7 a 6.2 tonellades.[2] Grans chafades fòssils descobertes en Texas varen poder pertànyer al acrocantosaurio, encara que no li les ha associat directament en esquelets.

Una série de descobriments recents han permés clarificar molts detalls de la seua anatomia, com també realisar estudis detallats de la seua estructura cerebral i la funció dels seus membres davanters. No obstant, persistix el debat sobre les seues relacions evolutives, mentres que alguns científics ho classifiquen com un alosáurido, uns atres en canvi sostenen que és un carcarodontosáurido. El acrocantosaurio era el téropodo més gran del seu ecosistema i possiblement un superpredador que va donar caça a grans sauròpodes i ornitòpodes.

Descripció

Comparació de tamany entre Acrocanthosaurus i un ser humà.

Encara que era més chicotet que el seu parent el Giganotosaurus, el Acrocanthosaurus va ser un dels teròpodes més grans que han existit. L'individu més gran i complet que s'ha descobert, NCSM 14345 s'estima que la seua llongitut va ser d'11,5 metros i en un pes estimat de 5,7 a 6,2 tonellades, en un ranc màxim de 7,25 tonellades possibles per a l'espècimen[2][3][4][5] i el seu cràneu media aproximadament 1,3 metros de llarc.[3]

El cràneu de l'acrocantosaurio, de la mateixa manera que el d'uns atres alosáuridos, era llarc, baix i estret. Un forat en frente del seu conca ocular conegut com fenestra anteorbital, li permetia reduir un tant el seu pes, dita obertura era molt gran i media més d'un quarto de la llongitut craneal i dos terços del seu altura. La superfície externa del maxilar i el costat superior de l'os nassal, just al top del hocico, no posseïen una textura rugosa com en el giganotosaurio o el carcarodontosaurio. Dels ossos nassals partien llarcs i curtes vores que recorrien abdós costats del morro fins a darrere dels ulls, a on continuaven sobre els ossos lagrimales.[3] Açò és una traça característica de tots els alosauroides.[6] A diferència de l'alosaurio, no es presentava una prominent cresta sobre l'os lagrimal que s'ubicava front als ulls. Els ossos lagrimales i postorbitales es troben formant un arc superciliar damunt de l'ull, de la mateixa manera que en els carcarodontosáuridos i els no relacionats abelisáuridos. Dèneu dents curvos i serrats s'insertaven a cada costat de la mandíbula superior, pero no s'ha publicat encara la cantitat que hi ha en la mandíbula inferior. Les dents de l'acrocantosaurio eren més amples que els del carcarodontosaurio i no tenien la textura rugosa que distinguia als carcarodontosáuridos. el dental va ser quadrat fòra de la vora frontal, com en el giganotosaurio, i poc profunt, a diferència del restant de la mandíbula que és molt profunda. El acrocantosaurio i el giganotosaurio posseïxen una grossa vora horisontal en el costat extern de l'os surangular de la mandíbula inferior, baix de l'articulació temporomandibular.[3]

Ilustració d'uns acrocantosaurios en moviment.

Lo que més destaca al acrocantosaurio és la seua fila d'altes espines neurales que es localisen en les vèrtebres des del coll fins al final de la coa, medint fins a 2,5 voltes l'altura de la vèrtebra.[7] Atres dinosauris també posseïen espines similars en la seua esquena, les d'alguns sent molt més altes que les de l'acrocantosaurio, com per eixemple, les de l'espinosaure, les quals medien casi 2 metros d'altura i eren 11 voltes més altes que el cos de la vèrtebra.[8] Estes es diferenciaven també de les de l'acrocantosaurio perque formaven una "vés-la" de pell, mentres en les baixes espines de l'acrocantosaurio es nugaven poderosos músculs, com és el cas dels bisonts moderns, que formaven una joroba alta i grossa.[7] La funció d'estes espines permaneix desconeguda, encara que provablement varen poder servir per a la comunicació, almagasenament de grassa, o termorregulació. Totes les vèrtebres cervicals i dorsals tenien grans depressió (pleurocelas) als costats, mentres les cabals es dotaven d'unes més menudes. Açò és una característica més distintiva dels carcarodontosáuridos que dels alosáuridos.[9]

Sense contar les vèrtebres, el acrocantosaurio posseïa el típic esquelet dels alosauroides. Era bípet, en una coa llarga i poderosa que balancejava al cos i el cap, mantenint el centre de gravetat sobre les caderes. Els seus braços eren més curts i robusts que els de l'alosaurio pero s'assemblaven en atres aspectes en estar proveïts de tres dits en garres en cada mà. A diferència de molts dinosauris veloços més menuts, el fèmur era més llarc que la tébea i el metatarso,[3][9] demostrant que el acrocantosaurio no era un ràpit corredor.[10] No és de sorprendre que els ossos de les pates de l'acrocantosaurio eren més robusts que els del seu chicotet parent l'alosaurio. Cada peu posseïa quatre dits, dels quals tres contactaven en el sol i un es mantenia a l'aire.[3][9]

Descobriment i investigació

Esquelet de Acrocanthosaurus atokensis

Acrocanthosaurus va ser nomenat per les seues altes espines neurales, del grec ακρα/akra ("alta"), ακανθα/akantha ("espina") i σαυρος/sauros ("fardacho").[11] Solament hi ha una espècie descrita (A. atokensis), nomenada pel comtat d'Atoka en Oklahoma, a on els primers espècimen varen ser trobats. El nom va ser acunyat en 1950 pels paleontòlecs nortamericanes J. Willis Stovall i Wann Langston, Jr.[7] Langston va propondre el nom "Acracanthus atokaensis" en el seu tesis inèdita de mestrage de 1947,[12][13] pero el nom es va canviar a Acrocanthosaurus atokensis en la publicació formal. Acracanthus és considerat un nom de dissertació, per lo tant inválido.

Esquelet de acrocantosaurio (NCSM-14345).

l'holotip i paratipo, OMNH 10146 i OMNH 10147 respectivament, varen ser descoberts a principis de la década de 1940 i descrits al mateix temps en 1950, consistixen en dos individus incomplets en restants del cràneu, trobats en la Formació Antlers en Oklahoma.[7] Dos eixemplars molt més complets varen ser descrits en la década de 1990. El primer, SMU 74646 és un esquelet parcial, que carix de gran part del cràneu, que va ser excavat en la Formació Twin Mountain en Texas i actualment pertany a la colecció del Museu de Ciència i Història de Fort Worth.[9] I el més complet dels esquelets, NCSM 14345, malnomenat "Fran", va ser trobat també en la Formació de Antlers per coleccionistes privats, el qual va ser reconstruït pel Institut de Black Hills en Dakota del Sur, i actualment residix en el Museu de Ciències Naturals de Carolina del Nort en Raleigh. Est és l'espècimen més gran descobert fins ara i posseïx l'únic cràneu i braç complet.[3] Els elements recobrats del paratipo són casi del mateix tamany que els de NCSM 14345, no obstant els de l'holotip i SMU 74646 són considerablement més menuts.[3]

La presència de Acrocanthosaurus en la Formació Cloverly es va establir en 2012 en la descripció d'un atre esquelet parcial, UM 20796. Este eixemplar, que consta de parts de dos vèrtebres, ossos púbics parcials, un fèmur, peroné parcial, i fragments varis, representa un animal jovenil. Prové d'un llit d'ossos en la conca Bighorn del centre-nort de Wyoming, i va ser trobat prop de l'omóplato d'un Sauroposeidon. Un sortit d'atres fragmentyos de teròpodes de la formació també poden pertànyer a Acrocanthosaurus, que podria ser l'únic teròpode gran en la Formació Cloverly.[14]

De Acrocanthosaurus es coneixen espècimen menys complets que no procedixen d'Oklahoma i Texas. Una dent del sur d'Arizona ha segut assignat a este gènero,[15] i marques de dents han segut trobades en ossos d'un sauròpode de la mateixa àrea.[16] Vàries dents de la Formació de Arundel en Maryland han segut identificats en els de l'acrocantosaurio i indiquen una possible distribució fins a l'extrem est de Norteamérica.[17] Molts atres dents i ossos, procedents de vàries formacions geològiques al voltant de l'oest nortamericà, s'han assignat a Acrocanthosaurus, pero molts han segut identificats erròneament.[18] No obstant açò ha segut posat en discussió despuix de la descripció d'eixemplars en la formació Clovery.[14] En el 2022, vàries chafades (icnofósil) d'este teròpode varen ser descobertes en la Vall dels Dinosauris, (Texas), com a conseqüència d'una intensa sequia en esta regió d'Estats Units, lo que va provocar que el llit d'un riu se secara i quedaren al descobert prop de 60 impressions (estimant-se un total de 140) en un trayecte de 30 metros, en una antiguetat de 113 millons d'anys, i que són considerades cóm unes de les chafades de dinosauri millor conservades del món.[19]

Referències

  1. ↑ Holtz, Thomas(2012).«Genus List for Holtz (2007) Dinosaurs:The Most Complete, Up-to-Date Encyclopedia for Dinosaur Lovers of All Ages».Consultat el 17 d'octubre de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bats, K.T., Manning, P.L., Hodgetts, D. and Sellers, W.I.(2009).«Estimating Mass Properties of Dinosaurs Using Laser Imaging and 3D Computer Modelling».PLoS ONE.4(2): e4532.doi:10.1371/journal.pone.0004532.«We therefore suggest 5750–7250 kg represents a plausible maximum body mass range for this specimen of Acrocanthosaurus.»
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Currie, Philip J.(2000).«A new specimen of Acrocanthosaurus atokensis (Theropoda, Dinosauria) from the Lower Cretaceous Antlers Formation (Lower Cretaceous, Aptian) of Oklahoma, USA».Geodiversitas.22(2): 207-246.
  4. ↑ Campione, Nicolas; Evans, David; Brown, Caleb; Carrano, Matthew(21 de juliol de 2014).«Body mass estimation in senar-avian bipeds using a theoretical conversion to quadruped stylopodial proportions».Methods in Ecology and Evolution.5(9): 913-923.doi:10.1111/2041-210X.12226.Consultat el 29 d'octubre de 2015.
  5. ↑ Therrien, F.(2007).«My theropod is bigger than yours...or not: estimating body size from skull length in theropods».Journal of Vertebrate Paleontology.27(1): 108–115.doi:[108:MTIBTY2.0.CO;2 10.1671/0272-4634(2007)27[108:MTIBTY]2.0.CO;2].
  6. ↑ Holtz, Thomas R. (2004). «Basal Tetanurae», Weishampel, David B.; Dodson, Peter; & Osmólska, Halska (eds.) (ed.). The Dinosauria, Second Edition edició, Berkeley: University of California Press, pp. 71-110. ISBN 0-520-24209-2.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Stovall, J. Willis(1950).«Acrocanthosaurus atokensis, a new genus and species of Lower Cretaceous Theropoda from Oklahoma».American Midland Naturalist.43: 696-728.
  8. ↑ Molnar, Ralph E. (1990). «Carnosauria», Weishampel, David B.; Dodson, Peter; & Osmólska, Halska (eds.) (ed.). The Dinosauria, First Edition edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 169-209. ISBN 0-520-06727-4.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Harris, Jerald D.(1998).«A reanalysis of Acrocanthosaurus atokensis, its phylogenetic status, and paleobiological implications, based on a new specimen from Texas».New Mèxic Museum of Natural History and Science Bulletin.13: 1-75.
  10. ↑ Naish, Darren (2001). «Saurischian Dinosaurs 2: Theropods», Dinosaurs of the Isle of Wight, London: The Palaeontological Association, pp. 242-309. ISBN 978-0901702722.
  11. ↑ Liddell, Henry George (1980). Greek-English Lexicon, Abridged Edition, Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-910207-4.
  12. ↑ Langston, Wann R. (1947). A new genus and species of Cretaceous theropod dinosaur from the Trinity of Atoka County, Oklahoma. Unpublished M.S. thesis, University of Oklahoma.
  13. ↑ Czaplewski, Nicholas J.(1994).«Catalog of type and figured fossil vertebrates. Oklahoma Museum of Natural History».Oklahoma Geological Survey Special Publication.94(1): 1–35.
  14. ↑ 14,0 14,1 D'Emic, Michael D.(2012).«Paleobiology and geographic range of the large-bodied Cretaceous theropod dinosaur Acrocanthosaurus atokensis».Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.333–334: 13–23.doi:10.1016/j.palaeo.2012.03.003.
  15. ↑ Ratkevich, Ronald P. (1997). «Dinosaur remains of southern Arizona», Wolberg, Donald L.; Stump, Edward; & Rosenberg, Gary (ed.). Dinofest International: Proceedings of a Symposium Held at Arizona State University, Philadelphia: Academy of Natural Sciences. ISBN 978-0935868944.
  16. ↑ Ratkevich, Ronald P.(1998).«New Cretaceous brachiosaurid dinosaur, Sonorasaurus thompsoni gen. et sp. nov., from southern Arizona».Journal of the Arizona-Nevada Academy of Science.31(1): 71-82.
  17. ↑ Lipka, Thomas R. (1998). «The affinities of the enigmatic theropods of the Arundel Clay facies (Aptian), Potomac Formation, Atlantic Coastal Plain of Maryland», Lucas, Spencer G.; Kirkland, James I.; & Estep, J.W. (eds.) (ed.). Lower and Middle Cretaceous Terrestrial Ecosystems, pp. 229-234.
  18. ↑ Harris, Jerald D. (1998). «Large, Early Cretaceous theropods in North America», Lucas, Spencer G.; Kirkland, James I.; & Estep, J.W. (eds.) (ed.). Lower and Middle Cretaceous Terrestrial Ecosystems, pp. 225-228.
  19. ↑ «La sorprenent troballa de les chafades d'un dinosauri que varen quedar expostes per la sequia en Estats Units», BBC News Món. Consultat el 2022-08-25 (en es).