Anar al contingut

Acrobàcia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acrobàcia
Fresc del bot del bou, en Cnosos.

L'acrobàcia (del grec akros, "alt", i bat, "anant", és dir, «anar de puntilles») és una activitat deportiva que implica equilibri, agilitat i coordinació acompanyat de treball físic i flexibilitat.

Història

Acróbata d'Osuna, conservat en el M. A. N., una escultura íbera del sigle II a. C.

Ya en els dies dels mits grecs, de les civilisacions micénica i minoica en l'any 2000 a. C. aproximadament, les acrobàcia gojaven de gran popularitat: molt excepcional era el bot sobre bous, practicat en Creta, el qual va tindre caràcter religiós. El gimnasta botava per damunt del cap del bou (a lo millor servint-se de les banyes com torres per a donar-se impuls) i donava un regrés de campana sobre el llom de l'animal.

cal supondre que en totes les époques hi ha hagut saltimbanquis: ya en Homero apareixen acróbatas amenisant un convit (Odissea 4, 10). També més alvance l'acrobàcia va servir per a divertir als comensals dels simpòsiums. Les chiques tenien la possibilitat de seguir una formació en eixe objectiu.

En un cànter de Nàpols es mostra a un jove que balla, bota i evoluciona al són d'una música de flauta por entre punyals empinats; sobre una mesilla en el centre la seua amiga està a punt de buidar una tassa de vi mentres s'estova per damunt del recipient recolzant-se en les gobanelles. En un atre got un sàtir es posa boca avall per a beure d'una copa de vi. En freqüència es representa el pont, sobretot en forma de torra de bronze, de forma prou grácil.

En l'Edat Mija en Europa, places i palaus servien d'escenari improvisat per a saltimbanquis, histriones, volatineros i prestidigitadors que mesclats en charradors, juglars i títaros, mostraven les seues acrobàcia entre cançons, farsas i atres activitats de molt variada naturalea.

Encara que en un principi el terme es va aplicar a ser sobre la corda fluixa, en el XIX, una forma d'art que incloïa gimnastas i actes circenses va escomençar a utilisar este terme també. A finals del XIX, els volantins i atres activitats acrobàtiques i gimnàstiques es varen convertir en deports de competició, fins a incorporar-se més vesprada a diverses proves olímpiques.

Acróbata - capitel en l'iglésia prioral Ste-Trinité d’Anzy-li-Duc.

Europa

Les tradicions acrobàtiques varen deixar la seua chafada en tot lo món. En Europa, les primeres descripcions possibles d'ardits acrobàtics es troben en la cultura minoica al voltant de l'any 2.000 a. C. En les representacions del bot del bou, els jóvens vencien a l'animal en bots acrobàtics.

En l'historiografia de l'Edat Mija europea (entre 500 i 1500 d. C.), els ardits acrobàtics es combinaven a sovint en interpretacions de cançons, malabares i atres activitats. En molts frisos i capiteless romànics d'iglésies, hi ha representacions d'acróbates, en les que l'atenció no se centra tant en les actuacions acrobàtic-deportives en sí, sino més be en els moviments i contorsiones d'apariència estranya. D'esta época es coneix un autor que va publicar un llibre sobre acrobàcia: Archange Tuccarro (en França, com a saltador de la cort real, en la cort de Carlos IX) en les seues Trois dialogues de l'exercise de sauter et voltiger en l'air (París 1599).

Encara que en un principi el terme només s'utilisava per a designar l'acrobàcia en la corda fluixa, a partir del XX va escomençar a estendre's a formes d'arts escèniques, com la gimnàsia i les arts circenses. En esta época es varen formar clubs i associacions en els que es practicaven deports de força artística. En els deports de força artística ya es distinguien les disciplines de parterre, equilibri, acrobàcia aérea i bot. De 1971 a 1975 es va formar el Deutsche Sportakrobatik Bund, que incloïa la gimnàsia de sol. A finals del XX, el tumbling i la gimnàsia rítmica es varen convertir en deports competitius en Europa.

En Alemània i Holanda es varen fundar molts grups acrobàtics al voltant de 1990, ya fòra en el marc del deport universitari o com clubs de circ. Tal volta puga trobar-se ací una conexió en la renaixença del circ baix les influències del Nouveau Cirque, com el Roncalli o el Cirque du Soleil. La motivació d'estos grups pot vore's certament en la direcció del deport recreatiu, encara que l'exigència sobre la calitat del deport realisat sol ser molt professional. L'organisació de trobades suprarregionals, rics en tallers sobre tècniques individuals, va crear una base uniforme per a l'intercanvi de competències en Alemània. Seguint el treball preparatori holandés, per eixemple els Nivells de Com i les activitats d'ensenyança dels Osmani's i els Germans Com (Rijk Hoedt i Cor van Velthoven), va ser possible conseguir fortes millores en el rendiment. L'atenció prestada als "números de vodevil" que es presentaven uns a uns atres en les reunions i l'edat d'entrada en el deport universitari varen desencadenar el desenroll d'un estil sense competicions pero en un fort émfasis en l'espectàcul.

Paralelament i de forma relativament independent, l'acrobàcia deportiva es va desenrollar fins a convertir-se en un deport de competició internacional. A pesar dels mateixos elements de pràctica, abdós deports mostren curiosament una falta casi total de coincidència entre els atletes que els practiquen. L'acrobàcia deportiva en la seua forma actual va ser desenrollada per la ciència del deport en l'antiga Unió Soviètica. Les millors actuacions absolutes en acrobàcia són possibles gràcies a la forma d'entrenament introduïda allí, que comença a una edat molt primerenca, també en escoles deportives especials. Les millors actuacions anteriors, com la dels Germans Yang o la família Kremo es varen desenrollar de la mateixa manera.[1] Esta formació bàsica dels chiquets en les famílies artístiques va ser una experiència i un model per al desenroll de l'actual gimnàsia artística i acrobàcia deportiva.

Àfrica

De 1460 a 1563, va viure en Marroc el fundador d'una germandat espiritual, que va prendre el seu nom d'ell: Els Fills de Sidi Ahmed ou Moussa (Oulad Sidi Ahmed ou Moussa). En les condicions de constant vagabundeo en grup i renúncia a la mendicitat, la confraria va desenrollar la seua forma especial de transmetre bendicions (baraka) a canvi d'aliments o donacions monetàries en l'ajuda de la dansa, la vora i l'acrobàcia. A partir d'esta tradició, els acróbates professionals de circ es varen desenrollar en el sigle XIX en actuacions en Europa (Circ Renz 1852, Circus Busch 1902) i en l'estranger. Cap a 1920, només 25 companyies artístiques marroquines, totes elles bereberes de la regió de Tazerwalt, en el sur de Marroc, treballaven en Alemània. Durant la mania de neteja racial dels nacionalsocialistes, estos grups varen abandonar Alemània. Entretant, estos artistes varen tornar a actuar en Europa i Estats Units. Entre atres coses, varen influir en el món dels acróbates, ya que alguns dels seus eixercicis (bots mortals i volantins) es coneixen baix el terme "àraps". En les ciutats marroquines (sobretot en Marrakech), encara es pot assistir en llocs públics a espectàculs acrobàtics, generalment acompanyats d'instruments musicals populars com el T'bol, el Qarqaba o el Gimbri'.[2]

Oriente

Acróbates en l'aram.
Ballarina/acróbata en el temple de Parasumaresvara en Bhubaneswar, Índia (VII)

En China, les acrobàcia (com a part dels "Cent Jocs") havien segut una part de la cultura des de la Dinastia Han, fa uns 2500 anys (206 a. C. a 220 d. C.), quan les acrobàcia eren part dels festivals de la collita dels pobles. [1]

Durant la Dinastia Tang (618 a 907), les acrobàcia varen vore el mateix tipo de desenroll que les europees durant l'Edat Mija en les corts entre el VII i el X com a pràctica dominant i seguix formant part de vàries òperes locals, especialment de l'Òpera de Pequín.[3]

La cultura migeval de l'Índia provablement també incloïa espectàculs de dansa que roçaven els eixercicis acrobàtics o contorsionistes. Estos a penes han sobrevixcut en texts contemporàneus o atres representacions, per lo que només podem especular sobre el seu significat en un context religiós o cortesano.

Gimnàsia acrobàtica

Jove fent un equilibri en una escola de circ.

La primera utilisació de les acrobàcia com un deport específic va ser en l'URSS en els anys 1930, i el primer campeonat del món va ser en 1974.

Els gimnastas acrobàtics són jujats en cinc categories:

  • Parelles masculines
  • Parelles femenines
  • Parelles mixtes
  • Dònes per equips (trio)
  • Hòmens per equips (quartets)

Una sexta i una sèptima categoria de volantins (hòmens i dònes) es va eliminar dels campeonats del món en 1999. No obstant, Molts deports acrobàtics en grups continuen mantenint events de volantins. Els volantins consistixen en tres séries d'elements acrobàtics realisats en carrera, com els volantins i el flic-flac.

Els cinc tipos d'events són coreografiados en música. Pot involucrar ball, volantins i "destrea per parelles" que poden involucrar "sincronia" i habilitats dinàmiques. Les habilitats dinàmiques involucren alguna forma de maniobra aérea mentres que el balanç involucra poses i agarre.

Els deports acrobàtics és l'original i la Gimnàsia Acrobàtica és el nom oficial del deport, encara que es coneix també com Acro-gimnàsia, Acro Gimnàsia o Acrogimnasia. La Gimnàsia Acrobàtica va ser un deport d'exhibició en els Jocs Olímpics de Sídney 2000.

Hi ha unes quantes federacions d'acrobàcia com la AFSA (Federació Acrobàtica de Suràfrica). Molts estudis de dansa impartixen classes d'acrobàcia i es poden fer examen per a escuts o medalles.

Formes acrobàtiques

Equilibriste de corda fluixa en Colónia.

La realisació d'acrobàcia com a forma artística per dret propi comprén un gran número d'especialitats. No obstant, molts artistes utilisen vàries d'estes disciplines en les seues actuacions.

Acrobàcia aérea

Acróbata en teles en l'AIDAsol.

Els espectàculs d'acrobàcia aérea utilisen diversos accessoris sobre els que es mostren figures i vols.

  • En el cas de la corda fluixa tensa, la majoria de les voltes són persones individuals o grups de persones les que superen la corda tensada, si és necessari en l'ajuda d'elements auxiliars com un poste d'equilibri o un palmito.
  • En la corda fluixa solen vore's actuacions dinàmiques d'individus que, a diferència de la corda tensa, tenen els seus propis requisits. Ací, l'artiste només crea la tensió de la corda en el seu propi pes. A diferència de la corda fluixa tensa, la corda fluixa també pot utilisar-se com a engrunsadora per a realisar bots.
  • En el trapezi colgante o estàtic, aixina com en la corda vertical, solen mostrar-se diverses acrobàcia difícils. Paralelament, s'han desenrollat l'anella (aérea), la tela vertical, el bucle de tela (la tela en O) i les correges, que oferixen possibilitats acrobàtiques similars. El trapezi, les correges, els panys i les cordes verticals també són adequats per als trucs dinàmics, en els que l'accessori no permaneix estàtic, sino que es balanceja. Estos aparats són adequats no només per a actuacions d'individus sols, sino també per a duos i a voltes també per a grups. Les innovacions actuals són, per eixemple, la ret vertical i l'engrunsadora núvol.
  • El trapezi volant és presentat per un grup d'artistes. Normalment es combinen dos trapezis. Sol haver una plataforma estreta en un extrem a on els acróbates voladores comencen el seu número. Estos "volen" sobre el trapezi cap al receptor, el trapezi del qual (la "cadira del receptor") està subjecte a l'atre extrem de la construcció i també es balanceja. En el punt més alt del vol, l'acróbata volador canvia al receptor realisant alguna figura, finalment el receptor té que agarrar els braços o les cames de l'acróbata volador. Moltes figures són possibles per a açò, bot mortal, girs o combinacions aixina com atres figures poden ser usades. A continuació, l'acróbata volador torna al seu trapezi buit. Com a extensió del trapezi volant tradicional, s'han desenrollat variacions en les que s'utilisen receptors adicionals, per eixemple damunt de la cadira del receptor oscilante o en l'enganche del trapezi volant, lo que permet variacions adicionals.
Acrobàcia aérea de dansa vertical en un espectàcul nadalenc.
  • Escalar postes verticals, diverses pendents en ells i bots per a passar d'un poste a un atre s'engloben baix el terme poste chinenc. Existixen eixercicis i postures comunes en el deport de pole dancing.
  • Per mig de l'engrunsadora russa o el balancín, els artistes es llancen pels aires i poden aixina realisar complexos volantins, girs i figures voladoras combinades.
  • Encara que els bots mortals i girs d'un saltador ornamental de natació també requerixen un alt grau d'habilitat acrobàtica, a lo manco estan en l'aire durant tota la rutina. Lo mateixa s'aplica al trampolí.
  • Dansa vertical, un tipo modern de dansa i moviment acrobàtic que es desenrolla en la vertical i utilisa sobretot parets de cases o atres estructures com a element d'espente.

Formes de transició entre l'acrobàcia aérea i l'acrobàcia de sol

L'espectàcul "Voltó rus" de Valentin Gneushev.

Si l'espectàcul se centra en elements artístics que es desenrollen lliurement en l'aire, pero alguns dels membres del grup seguixen de peu en el sol, llavors, per definició, es denomina acrobàcia en el sol. El terme equilibriste o acrobàcia d'equilibri pot utilisar-se en alguns casos.

  • La bàscula i la barra russa s'utilisen com a ajudes per a propulsarse a un mateix o a uns atres pels aires. També ací a sovint es realisen volantins.
  • En el antipodisme, la persona que està davall llança i manipula objectes en els seus peus.
  • La variant del antipodisme en persones, els jocs icarios, conseguix efectes comparables, pero ací els voladores són catapultats directament a l'aire per persones sense cap tipo d'ajuda. La persona es tomba d'esquenes sobre un armassó i du el volador en els peus o ho llança a l'aire.
  • En la banquina no s'utilisen ajudes tècniques. El nom deriva de l'agarre de les dos ajudants, que formen una base per a l'àgil en les seues mans. Cada ajudant agarra la seua pròpia nina esquerra en la mà dreta, despuix abdós agarren la nina dreta de la persona contrària en la mà esquerra, formant aixina el "nuc" de peu. La persona superior es llança a l'aire i desenrollar les figures típiques mencionades anteriorment. Al final de cada figura, l'àgil sol ser atrapat per una o les dos persones ajudants, podent adoptar diferents posicions: empinat, tombat transversalmente o parat de mans.
  • En l'acrobàcia en escala, es realisen diversos trucs sobre una escala (o objectes similars) en equilibri lliure en l'espai, que van des del simple equilibri fins al malabarisme. L'acrobàcia en escala és una forma de transició a l'acrobàcia aérea, ya que l'artiste ya no toca el sol durant l'actuació, a diferència del atrezzo.
  • El mateix raonament s'aplica als zancos, ya que una escala o un poste en moviment no poden considerar-se una plataforma. Els zancos s'utilisen de diverses formes, com a joc de chiquets, en el passat també com a mig per a guardar raberes de ganado, o com a element acrobàtic en desfilades i actuacions de malabaristes. El teatre galliponter, en particular, utilisa els zancos com atrezzo acrobàtic. Ademés dels clàssics zancos de fusta, s'han desenrollat zancos d'alumini, de fibra de vidre i de suspensió neumàtica.

Acrobàcia sobre el sol

Piràmide de quatre persones en el camp 380 (Egipte, 1944-1948).
Castell en la formació 3de8 Tres de Vuit de la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 13 d'octubre de 2007 front al Messeturm de Fráncfort.

A pesar del terme solc ací també es poden realisar acrobàcia, llançaments i eixercicis de caiguda.

  • L'acrobàcia de sol o parterre descriu els eixercicis en un o més companyers (acrobàcia en parella, duo i grup) i comprén els àmbits del vodevil, l'equilibri i els deports de competició, inclosa l'acrobàcia deportiva. Es tracta d'una forma d'equilibri en vàries persones, en la que a lo manco una permaneix en conexió en el sol (també escenari o plataforma). Combinant yoga, acrobàcia i massage tailandés, el acroyoga[4] va ser creat en EE. UU. en 2004.
  • Adagi és el nom d'una subcategoría d'acrobàcia o eixercicis acrobàtics en parella de sol. Acrobàcia d'adagi (italià): acrobàcia de parterre treballada llenta, tranquila i enèrgicament,[5] es va originar en Europa de l'Est i generalment ho ensenyaven acróbates de circ. Consistix en transicions entre diferents equilibris estacionarios. Els eixercicis no tenen que realisar-se necessàriament despacio, com el seu nom indica. Les persones implicades es denominen volador (persona superior) i base (persona inferior). En l'acrobàcia de grup, ademés de vàries persones inferiors i superiors, també hi ha persones intermiges. Les figures utilisades en l'acrobàcia d'adagi poden classificar-se descrivint en primer lloc la posició de la persona intermija (tombada, en cuclillas, de peu, de genolls o parada de mans). El segon pas consistix en determinar en quines parts del cos de la persona inferior es troba la persona superior (peus, mans, muscles, genolls, cuixes, esquena o una combinació). L'orientació de la persona superior (horisontal, vertical o boca avall) és la definició final de les figures duo. Els eixercicis en més de dos persones poden descriure's com una combinació de les figures duo ya presentades. Les representacions exactes d'estes figures, aixina com les possibles transicions entre elles, es descriuen en el llibre Het grote duo acrobatiek trukenboek (K. Kloosterboer). L'acrobàcia en adagi sol representar-se professionalment com un número de circ o de varietats que atrau al públic. En molts circs i grups universitaris s'organisa un gran número d'aficionats, alguns dels quals oferixen una calitat professional.
  • En acrobàcia deportiva, s'utilisa una llista exhaustiva de figures i els seus graus de dificultat.[6]

Molts eixercicis són més fàcils de realisar quan els voladores són més llaugers i les persones en el sol són més pesades i forts. No obstant, açò no és necessari; l'igualtat de pesos o inclús l'inversió d'este principi s'utilisen a sovint per a efectes especials d'espectàcul. Les acrobàcia es troben en moltes tradicions regionals. Els bots i diverses demostracions dinàmiques d'habilitat solen formar part de festes i costums populars (eixemple: Düsseldorfer Radschläger). En Espanya s'està perfeccionant una forma d'acrobàcia de sol. Les piràmides humanes que es realisen en la província de Catalunya, cridades Castells i Muixeranga, tenen un trasfondo religiós i polític, ademés del component deportiu. En Àsia, una tradició similar s'associa a la festivitat hindú Janmashtami.

En el camp de l'acrobàcia de sol, es coneixen atres formes d'eixercici:

  • Els artistes de parada de mans solen utilisar una plataforma o un soport per a presentar les seues variacions de parada de mans.
  • Els acróbates de força realisen proea de força i equilibri, que també poden vore's en competicions d'atletisme de força o com a elements d'acrobàcia deportives.
  • Encara que tumbling implica la realisació de seqüències ràpides de volantins i atres bots mortals, s'inclou en este apartat.
  • Els contorsionistes es presenten a sovint ací.
  • Encara que els traceurs realisen bots espectaculars en el parkour, la superació d'obstàculs pot considerar-se basada en el sol.

Manipulació acrobàtica d'objectes

La manipulació acrobàtica de diversos objectes, de la que fan gala els malabaristes, deu considerar-se un camp aparte. Els antipodistas també poden englobar-se dins del terme malabariste si en lloc de persones només s'utilisen objectes, com a barrils o estores, per a les manipulacions acrobàtiques.

Elements acrobàtics

Els elements d'eixercici individuals d'un deport es resumixen baix el terme acrobàcia. Estos elements s'utilisen de forma casi idèntica en els distints deports i es combinen en els respectius eixercicis bàsics. Un eixercici freqüentment utilisat d'esta forma és l'oroneta, també cridada peix, volador o prono tombat sobre les mans. Ací la persona inferior de peu du a la persona superior per damunt del seu cap, en les mans en les caderes. Vista de costat, el resultat és una image similar a la lletra "T". Esta figura pot utilisar-se en patinage artístic sobre gèl, patinage sobre rodes, com pose en dansa com a Roc 'n' Roll o en volteo. En el cas dels elements dinàmics (en acrobàcia deportiva tots els elements en fase de vol, entre uns atres. Bots en totes les variants, les "acrobàcia" en les animadores, per eixemple, són en part idèntiques a les "principiantes" en el roc 'n' roll.

Estos elements també s'utilisen en l'àmbit més ampli de l'entreteniment. En moltes escenes espectaculars de películes, les acrobàcia són un component important. Ademés de les freqüents "escenes d'accidents", els elements acrobàtics s'utilisen regularment sobretot en películes d'arts marcials.

Atres activitats relacionades

Moltes disciplines de la gimnàsia varen ser preses per les arts del circ que, junt a atres elements com la dansa i el clown, es varen convertir en lo que actualment es coneix com a arts circenses.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Documenta artistica». Acrobàcia deportiva en el Museu de la Ciutat de Berlín
  2. ↑ Anton Escher (2021-06-22). Acróbates de circ de Marroc: els fills de Sidi Ahmed ou Moussa..
  3. ↑ Portal domèstic d'acrobàcia chinenca.
  4. ↑ Acroyoga
  5. ↑ Ernst J. Kiphard (1961). Die Akrobatik und ihr Training, Ruhrländische Verlagsgesellschaft m. b. H., pp. 129.
  6. ↑ Deutscher Sportakrobatikbund taules de dificultat de gimnàsia acrobàtica de la FIG, 30 mil variacions de figures

Enllaços externs

Acrobàcia en el Viccionari. . Commons

Plantilla:Wikiversity