Contorsionisme

Contorsionisme

El contorsionisme és la pràctica de diversos eixercicis (o contorsions) en els que persones en gran elasticitat i/o flexibilitat (contorsionistes) adopten certes postures d'enorme dificultat i pràcticament impossibles per a la gran majoria de les persones; l'essència d'estes postures radica fonamentalment en doblar les articulacions en sentit invers en facilitat o be prolongar el marge dinàmic del moviment natural en elles.

La pràctica del contorsionisme constituïx un espectàcul àmpliament reconegut i admirat en tot lo món. Des de l'antiguetat, ha perdurat fins als nostres dies trobant-se contorsionistes en la majoria dels circs que encara recorren el món. A mida que s'ha anat consolidant Internet com a punt de trobada, són moltes les persones mai iniciades que gosen provar la seua flexibilitat o intercanvien experiències en diversos fòrums, per lo que cal pensar que el contorsionisme perdurarà en el futur.

La gran majoria dels contorsionistes són dònes, potser degut a que la seua anatomia els concedix major flexibilitat. No obstant hi ha hòmens que també practiquen este eixercici.

Un alt percentage de contorsionistes són menors de 10 anys, edat òptima per a l'iniciació al contorsionisme gràcies a la seua major flexibilitat.

Existix una gerga o argot entre les persones que gogen del contorsionisme, derivat de l'anglés per l'àmplia cobertura internacional de quants participen d'este art. Per això molts dels térmens que es descriuran a continuació no tenen traducció reconeguda al castellà, de modo que s'ampraran directament les paraules de l'argot abans mencionat.

El contorsionisme en el cos humà

Els eixercicis de contorsionisme constituïxen una forma d'espectàcul per la capacitat d'els qui ho practiquen per a doblar les seues extremitats de manera inusual. Solament un chicotet percentage de la població mundial té esta flexibilitat de manera natural; en la gerga pròpia del contorsionisme li les denomina double-jointed people. Es tracta de persones que pel seu físic posseïxen una extraordinària flexibilitat.

Una important majoria dels contorsionistes han conseguit la seua flexibilitat en treball i dedicació, lo que pot denominar-se flexibilitat induïda. Dins d'este grup podem trobar també persones que han practicat algun deport, com la gimnàsia rítmica, la gimnàsia deportiva o el yoga. També aquelles que han practicat ballet o dansa clàssica han conseguit elevar la seua flexibilitat de forma gradual a lo llarc dels anys.

S'ha observat que els millors contorsionistes han començat la seua preparació a molt primerenca edat: és un fet que el cos humà es torna menys flexible en el pas dels anys, per lo que l'infància constituïx el millor moment per a iniciar-se, mantenint la flexibilitat durant tota la vida per mig d'eixercicis i entrenament. No obstant, no existix llimitació alguna per a escomençar a practicar contorsionisme en edats més alvançades; solament és necessària una major dedicació. Poden consultar-se en diferents fòrums d'Internet les experiències de persones de totes les edats que s'inicien en este bell eixercici.

És important destacar que els eixercicis de contorsionisme no són apropiats per a persones sense un mínim d'experiència. Per a conseguir l'elevat grau de flexibilitat i equilibri són necessaris molts anys de pràctica i dedicació, en un entrenament que els professionals realisen durant vàries hores diàries. La dificultat dels eixercicis ha de ser imposta de manera gradual.

El cos humà és capaç de millorar la flexibilitat gràcies l'eixercici constant i continuat. cal resaltar també que una posterior absència d'entrenament prolongada mermarà novament les capacitats de la persona.

Eixercicis bàsics de contorsionisme

En qualsevol espectàcul de contorsionisme s'eixerciten vàries de les següents accions:

Backbend.

• Backbend o dorsodoblez: consistix en estovar l'esquena en sentit contrari a el habitual, fins que d'esta manera es posen en contacte els peus en el cap. És un dels icons més clàssics i bells del món del contorsionisme, que requerix ademés un important sentit de l'equilibri. A sovint s'eixecuta directament en el sol, encara que existixen algunes variacions a este eixercici.

• Cheststand o soport de pit: per a l'adopció d'esta postura el contorsioniste es tomba en el sol boca avall, i posteriorment eleva les cames tant com li siga possible. Posteriorment agarra els seus peus en les mans, espentant aixina els peus cap a avant, fins que estos queden completament recolzats en el sol. Per últim el contorsioniste estira les cames tant com li siga possible, de modo que en la postura final es troba recolzat en el sol únicament pel seu pit i barbeta, en l'esquena estovada en sentit contrari, i pot vore's els seus propis peus (els talons). És freqüent utilisar esta postura en eixercicis en grup, per a realisar una torre humana, i és habitual en els números dels contorsionistes orientals. Este mateix eixercici pot realisar-se també utilisant una barra vertical terminada en un material especial, que el contorsioniste mossega mentres adopta la postura. D'esta manera, este se subjecta únicament en la seua boca. També és típic dels artistes orientals.

• Handstand o pi: en este eixercici es partix prèviament d'una vertical invertida, a on el contorsioniste es recolza sobre les seues mans per a despuix fer descendir els seus peus per davant del seu cap, estovant aixina l'esquena en sentit contrari a el habitual. També és possible realisar este eixercici recolzant-se sobre zancos (cans). Poden afegir-se atres moviments com llevar-se o posar-se un capell en els peus, fumar un cigarret, posar-se unes ulleres o llançar una flecha en un arc.

• Elbowstand: similar a l'anterior pero utilisant com a base els gobanelles.

• Triple Fold o doblez triple: considerat l'eixercici més difícil, consistix en adoptar la postura de cheststand i posteriorment agenollar-se sobre el sol, mantenint el cap empinat i entre els genolls.

• Headseat o sillacabeza: consistix en assentar-se directament sobre el seu propi cap, posant en contacte l'atrasser en el cap.

• Marinelli bend o dobleo Marinelli: el contorsioniste mossega una barra i aixina el seu únic punt de respal ho constituïx la seua dentadura. És molt característic dels artistes orientals.

• Frontbend: al contrari que l'anterior, este eixercici consistix en ser capaç de fer passar el tors i els braços entre les cames del contorsioniste. Este eixercici pot realisar-se de peu, en el cas del qual l'artiste és capaç de vore el seu propi atrasser, o assentat, de manera que simplement coloca abdós peus despuix del cap a modo de coixí. Esta última variació és coneguda popularment com knot (o nuc).

• Twist o torsió: este eixercici consistix en, sense moure la mitat inferior del cos, ser capaç de girar la mitat superior. Ocasionalment alguns artistes conseguixen ànguls de gir superiors als 90° i propencs als 180°.
• Split o separació: és un eixercici similar al conegut spagat de dansa clàssica. El contorsioniste tracta d'aumentar l'àngul d'obertura de les cames per damunt dels 180°; és freqüent vore ànguls propencs als 270° en molts espectàculs.
• Qualsevol postura o asana pròpia del yoga. La més comuna és la posició del loto.
• Encara que més freqüent entre contorsionistes amateurs, atres eixercicis estan basats en la flexibilitat dels dits de les mans i les seues nines, ampliant el marge de moviments dels mateixos.

Vore també

• Història del circ
• Asana

(en anglés)