Óbelo
El óbelo (també cridat lemnisco, segons José Martínez de Sousa)[1] (÷) és un símbol que consta d'una llínea horisontal en un punt dalt i un atre avall, utilisat tradicionalment per a representar la progressió aritmètica.[2] També s'utilisa com a símbol de l'operació aritmètica de la divisió, que també es representa en una llínea horisontal entre dos punts (÷) o en dos punts (:) o en una barra o diagonal (/):
En l'antiguetat clàssica s'usava per a marcar passages dubtosos i tenia la forma d'un guion («-»).[3]
Història
El óbelo, inventat per Aristarco de Samotracia per a marcar els passages sospitosos d'Homero, apareix en freqüència en els manuscrits dels Evangelis per a marcar justament les seccions que els editors moderns rebugen, com la perícopa de la adúltera, del Evangeli de Juan. Al primer corrector del Codex Sinaiticus (א), molt provablement el contemporàneu (copista-editor, rectificador, corrector de proves) li costava moltíssim treball tancar en corchetes i marcar, per a que s'eliminaren, dos célebres passages del Evangeli de Sant Lucas escrits per l'escriga original que, absents de les versions B W 579 i egipcíaca, suponem no varen ser acceptades en el text que predominava en eixe llavors en Aleixandria, és dir, l'escena en la que Jesús sua gotes de sanc en Getsemaní (Evangeli de Lucas, xxi:43 i ss.) i la frase "Pare, perdona'ls" (Lucas, xi:34).[4]
Encara que actualment s'utilisa per a la resta o substracció, el óbelo es va utilisar primerament com a símbol per a la divisió en 1659, en el llibre Teutsche Algebra, de Johann Rahn. Alguns creuen que John Pell, editor del llibre, va poder haver segut el responsable d'este us del símbol. El óbelo va seguir utilisant-se per a representar la resta en alguns llocs d'Europa (Noruega i, molt recentment, també Dinamarca).[2] També servixen per a representar la divisió la diagonal o solidus (/) i la barra horisontal que s'usa quan les fraccions s'escriuen verticalment.
El obelus permaneix hui en us ocasional, sobretot com a símbol independent per a l'operació de la divisió (com en una calculadora) o com a operador en l'aritmètica elemental. En la majoria dels contexts, la divisió ara se senyala d'atres maneres, generalment escrivint els operants un sobre l'atre separat per una llínea, o en la mateixa llínea en una ralla vertical (o solidus) en el símbol que representa la divisió. També és freqüent la notació tradicional, en els països no anglosaxons, sobretot en aritmètica elemental, dels dos punts: .
En el joc de caràcters d'Unicode, el obelus es coneix pel significat anglosaxó de signe de divisió, i li correspon el còdic O+00F7. En HTML, pot codificar-se com &dividix; (en el nivell 3.2 de el HTML) o &xF7; o &#;.
Ambigüitat del terme
En tipografia tradicional, es diu óbelo al signe de la creu (†). En l'Antiguetat, s'utilisava en manuscrits per a marcar els passages que se sospitava que estaven corrompidos o que eren falsos.cita requerida
La paraula obelus té el seu orige en Grècia i significava "palillo esmolat", "estaca" o "pilar accentuat". Esta paraula té la mateixa raïl que obelisc, i a sovint s'utilisa en este sentit per al signe †.cita requerida
Referències
- ↑ José Martínez de Sousa, Diccionari de tipografia tècnica, Salamanca: Fundació Germán Sánchez Ruipérez, 1987, p. 280.
- ↑ 2,0 2,1 Florian Cajori, A History of Mathematical Notations, New York: Dover, 1993 (publ. orig. 1928-1929), sec. 248.
- ↑ Ubierna, Pablo (2016). a-una-història-institucional/oclc/1020678352&referer=brief_results Les humanitats notes per a una història institucional (en espanyol), p. 25. OCLC 1020678352. ISBN 978-987-3805-16-5.
- ↑ Burnett Hillman Streeter, The Four Gospels, London, Macmillan, 1924 [1] El Aristarco mencionat era provablement Aristarco de Samotracia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óbelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.