Diferència entre les revisions de "Zàmbia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 42: Llínea 42:
 
| moneda = [[Kwacha zambià]] (<code>[[ISO 4217|ZMK]]</code>)
 
| moneda = [[Kwacha zambià]] (<code>[[ISO 4217|ZMK]]</code>)
 
| gentilici = zambià, -ana.  
 
| gentilici = zambià, -ana.  
| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2
+
| horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2
| horari_estiu =[[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2  
+
| horari_estiu =[[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2  
 
| cctld= .zm
 
| cctld= .zm
 
| còdic_telefònic =260  
 
| còdic_telefònic =260  
Llínea 50: Llínea 50:
 
| membre_de = [[Commonwealth]], [[Nacions Unides|ONU]], [[Unió Africana|UA]]
 
| membre_de = [[Commonwealth]], [[Nacions Unides|ONU]], [[Unió Africana|UA]]
 
| nota1 =  
 
| nota1 =  
 
 
}}
 
}}
 
+
La '''República de Zàmbia''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (''Republic of Zàmbia'', en [[idioma anglés|anglés]]) és un [[Estat sense litoral|estat sense eixida al mar]] en el centre-sur del continent [[Àfrica|africà]]. Llimita en la [[República Democràtica del Congo]] al Nort, [[Tanzània]] al nordest, [[Malaui]] A l'Est en [[Moçambic]], al Sur en [[Zimbàbue]] i [[Botsuana]] i al Suroest en [[Namíbia]] , i a l'Oest en [[Angola]]. Era conegut com [[Rodèsia|Rodèsia del Nort]] durant l'época colonial i el seu nom prové del riu [[Zeneze]].
 
 
La '''República de Zàmbia''' (''Republic of Zàmbia'', en [[idioma anglés|anglés]]) és un [[Estat sense litoral|estat sense eixida al mar]] en el centre-sur del continent [[Àfrica|africà]]. Llimita en la [[República Democràtica del Congo]] al Nort, [[Tanzània]] al nordest, [[Malawi]] A l'Est en [[Moçambic]], al Sur en [[Zimbaue]] i [[Botsvana]] i al Suroest en [[Namíbia]] , i a l'Oest en [[Angola]]. Era conegut com [[Rodèsia|Rodèsia del Nort]] durant l'época colonial i el seu nom prové del riu [[Zeneze]].
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 60: Llínea 57:
 
El territori actual de Zàmbia fon originàriament poblat per tribus [[Khoisan]] de caçadors-recolectors, que varen ser desplaçats fa uns dos mil anys per pobles migratoris, més alvançats tecnològicament.  Aixina mateix, a partir del [[sigle XII]], comença la gran migració [[Bantu]] que hauria de poblar gran part del continent.  
 
El territori actual de Zàmbia fon originàriament poblat per tribus [[Khoisan]] de caçadors-recolectors, que varen ser desplaçats fa uns dos mil anys per pobles migratoris, més alvançats tecnològicament.  Aixina mateix, a partir del [[sigle XII]], comença la gran migració [[Bantu]] que hauria de poblar gran part del continent.  
  
Entre eixos pobles es trobaven els [[Tonga]] (També cridats Batonga) que foren els primers en establir-se en Zàmbia. Els [[Nkoya]] provablement varen arribar inclús abans, establint-se en el territori des dels regnats Luba-Lunda del nort.
+
Entre eixos pobles es trobaven els [[Tonga]] (També nomenats Batonga) que foren els primers en establir-se en Zàmbia. Els [[Nkoya]] provablement varen arribar inclús abans, establint-se en el territori des dels regnats Luba-Lunda del nort.
  
 
Atres grups continuaren arribant, en un gran influix entre els [[sigle XVIII|sigles XVII]] i [[sigle XIX|XIX]]. Esta immigració procedia dels Luba i Lunda originaris de l'actual [[República Democràtica del Congo]] i el nort d'[[Angola]]. A lo llarc del sigle XIX aplegaren els [[nguni]] des del sur, com a conseqüència del [[Mfecane]].
 
Atres grups continuaren arribant, en un gran influix entre els [[sigle XVIII|sigles XVII]] i [[sigle XIX|XIX]]. Esta immigració procedia dels Luba i Lunda originaris de l'actual [[República Democràtica del Congo]] i el nort d'[[Angola]]. A lo llarc del sigle XIX aplegaren els [[nguni]] des del sur, com a conseqüència del [[Mfecane]].
Llínea 67: Llínea 64:
 
Visitada pels [[Portugal|portuguesos]] en el [[sigle XVIII]], l'actual Zàmbia fon explorada pel britànic [[David Livingstone]]. La penetració colonial es va iniciar en [[1890]], per mig de la ''British South Àfrica Company''. El seu gran artífex fon [[Cecil Rhodes]], president de la British South African Company, que es dedicà a explotar els minerals de la zona i el llinage del qual donà nom al país.  
 
Visitada pels [[Portugal|portuguesos]] en el [[sigle XVIII]], l'actual Zàmbia fon explorada pel britànic [[David Livingstone]]. La penetració colonial es va iniciar en [[1890]], per mig de la ''British South Àfrica Company''. El seu gran artífex fon [[Cecil Rhodes]], president de la British South African Company, que es dedicà a explotar els minerals de la zona i el llinage del qual donà nom al país.  
  
Antiga [[Rhodèsia|Rhodèsia del Nort]], en [[1953]] el [[Regne Unit]] va intentar unir-la a [[Rhodèsia|Rhodèsia del Sur]] (actual Zimbaue) i Malawi, pero els interessos dels colons blancs de Zimbaue feren que en [[1964]] Rhodèsia del Nort se separara, formant el nou [[Estat]] de Zàmbia. En [[1964]] [[Kenneth Kaunda]] fon triat com primer (i únic) primer ministre de Rodèsia del Nort. Poc despuix, el govern declarà unilateralment l'independència en [[novembre]] de [[1965]] , contant llavors en uns 70.000 habitants d'orige britànic.
+
Antiga [[Rhodèsia|Rhodèsia del Nort]], en [[1953]] el [[Regne Unit]] va intentar unir-la a [[Rhodèsia|Rhodèsia del Sur]] (actual Zimbàbue) i Malaui, pero els interessos dels colons blancs de Zimbàbue feren que en [[1964]] Rhodèsia del Nort se separara, formant el nou [[Estat]] de Zàmbia. En [[1964]] [[Kenneth Kaunda]] fon triat com primer (i únic) primer ministre de Rodèsia del Nort. Poc despuix, el govern declarà unilateralment l'independència en [[novembre]] de [[1965]] , contant llavors en uns 70.000 habitants d'orige britànic.
  
 
== Govern i Política ==
 
== Govern i Política ==
Llínea 118: Llínea 115:
 
Zàmbia és un país interior sense eixida al mar. El territori zambià és fonamentalment [[montanya|montanyós]] i presenta numeroses depressions i afonaments [[tectònica|tectòniques]]. El punt més alt es troba en les montanyes [[Mafinga]] a 2.301 [[metro]]s i el més baix a 329 m en el riu [[Zeneze]] que dona nom al país. L'[[altitut]] mija no supera els 1.500 m, i les depressions són a sovint de caràcter [[pantà|pantanós]], i estan ocupades per [[riu]]s com el [[riu Kafue|Kafue]], [[afluent]] del Zeneze, o per [[llac]]s, com el [[llac Bangüelo|Bangüelo]] (Bangweulu), [[llac Moero|Moero]] (Mweru), i [[llac Kariba|Kariba]]. En l'est del país, i en direcció nordest-suroest, s'estenen les montanyes Muchinga, que s'eleven fins als 2.164 m ([[montanya Myika]]). Predominen la [[sabana]] i la [[selva]].
 
Zàmbia és un país interior sense eixida al mar. El territori zambià és fonamentalment [[montanya|montanyós]] i presenta numeroses depressions i afonaments [[tectònica|tectòniques]]. El punt més alt es troba en les montanyes [[Mafinga]] a 2.301 [[metro]]s i el més baix a 329 m en el riu [[Zeneze]] que dona nom al país. L'[[altitut]] mija no supera els 1.500 m, i les depressions són a sovint de caràcter [[pantà|pantanós]], i estan ocupades per [[riu]]s com el [[riu Kafue|Kafue]], [[afluent]] del Zeneze, o per [[llac]]s, com el [[llac Bangüelo|Bangüelo]] (Bangweulu), [[llac Moero|Moero]] (Mweru), i [[llac Kariba|Kariba]]. En l'est del país, i en direcció nordest-suroest, s'estenen les montanyes Muchinga, que s'eleven fins als 2.164 m ([[montanya Myika]]). Predominen la [[sabana]] i la [[selva]].
  
Els cursos fluvials principals són el riu Zeneze, el Kafue i el [[riu Luangwa|Luangwa]]. Al sur del país, en el riu Zeneze, fent frontera en [[Zimbaue]], es troben les [[catarates Victòria]]. Les catarates constituïxen un dels principals focs turístics de l'[[Àfrica]] austral en Zimbaue i també de la regió de [[Livingstone]] en Zàmbia.  
+
Els cursos fluvials principals són el riu Zeneze, el Kafue i el [[riu Luangwa|Luangwa]]. Al sur del país, en el riu Zeneze, fent frontera en [[Zimbàbue]], es troben les [[catarates Victòria]]. Les catarates constituïxen un dels principals focs turístics de l'[[Àfrica]] austral en Zimbàbue i també de la regió de [[Livingstone]] en Zàmbia.  
  
 
=== Clima ===
 
=== Clima ===
Llínea 140: Llínea 137:
 
== Economia ==
 
== Economia ==
  
L'[[economia]] depén, en gran manera, del [[coure]], mineral de que Zàmbia és un dels primers productors mundials i que representa el 90% del valor de les exportacions. Este país pertany al cridat "cinturó de coure", prolongació dels [[jaciment]]s de [[Katanga|Shaba]] (República Democràtica del Congo). El [[petròleu]] és [[importació|importat]] i arriba des del [[port marítim|port]] de [[Dar és Salaam]] (Tanzània). Dins del sector [[indústria]]l destaca la branca de tractament de [[mineral]]s (sobretot la refinació del coure); també descollen la producció del [[ciment]] i les indústries derivades de l'agricultura: [[oli vegetal|olis vegetals]], [[manufactures]] del [[cotó]], [[sucre|sucreres]], [[sabó|sabons]], etc.
+
L'[[economia]] depén, en gran manera, del [[coure]], mineral de que Zàmbia és un dels primers productors mundials i que representa el 90% del valor de les exportacions. Este país pertany al nomenat "cinturó de coure", prolongació dels [[jaciment]]s de [[Katanga|Shaba]] (República Democràtica del Congo). El [[petròleu]] és [[importació|importat]] i arriba des del [[port marítim|port]] de [[Dar és Salaam]] (Tanzània). Dins del sector [[indústria]]l destaca la branca de tractament de [[mineral]]s (sobretot la refinació del coure); també descollen la producció del [[ciment]] i les indústries derivades de l'agricultura: [[oli vegetal|olis vegetals]], [[manufactures]] del [[cotó]], [[sucre|sucreres]], [[sabó|sabons]], etc.
  
 
Actualment, Zàmbia és el país en més pobres en tot el món, en un 86% de la població  vivint en la pobrea.
 
Actualment, Zàmbia és el país en més pobres en tot el món, en un 86% de la població  vivint en la pobrea.
Llínea 198: Llínea 195:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Zambia}}
 
{{commonscat|Zambia}}
*[http://www.statehouse.gov.zm/search.Html Republic of Zàmbia State House] —Lloc governamental oficial {{Commonscat| }}
+
*[https://www.parliament.gov.zm/ Parlament de Zàmbia] {{en}}
*[http://www.parliament.gov.zm/ Parlament de Zàmbia] {{Commonscat| }}
+
*[https://www.zambiatourism.com/ Zàmbia National Tourist Board] —Oficina de Turisme de Zàmbia {{en}}
*[http://www.zambiatourism.com/ Zàmbia National Tourist Board] —Oficina de Turisme de Zàmbia {{en}}
 
  
 
{{Països d'Àfrica}}
 
{{Països d'Àfrica}}
Llínea 206: Llínea 202:
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 +
[[Categoria:Zàmbia]]

Última revisió del 00:14 26 set 2023

Republic of Zambia
República de Zàmbia
Bandera de Zàmbia Escut de Zàmbia
Bandera Escut
Lema: “One Zambia, One Nation”
(anglés: «Una Zàmbia, Una Nació»)
himne nacional: Stand and Sing of Zambia, Proud and Free
 
Situació de Zàmbia
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Lusaka
1.640.000 (2000)
n/d
ciutat més poblada Lusaka
Idioma oficial Anglés
Forma de govern República presidencialista
Rupiah Banda (interí)
Independència
 •  • Data
Del Regne Unit
24 d'octubre de 1964
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 38º
752.614 km2
1
5.664 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 81º
9.582.418 (2003)
13 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 136º
US$ 10.568 millons
US$ 911
IDH (2007) 0,434 (165º) – Baix
Moneda Kwacha zambià (ZMK)
‎Gentilici zambià, -ana.
Fus horari
 • en estiu
UTC+2
UTC+2
Domini Internet .zm
Prefix telefònic +260
Prefix radiofònic 9IA-9JZ
Còdic ISO 894/ZMB/ZM
Membre de: Commonwealth, ONU, UA

La República de Zàmbia [1] (Republic of Zàmbia, en anglés) és un estat sense eixida al mar en el centre-sur del continent africà. Llimita en la República Democràtica del Congo al Nort, Tanzània al nordest, Malaui A l'Est en Moçambic, al Sur en Zimbàbue i Botsuana i al Suroest en Namíbia , i a l'Oest en Angola. Era conegut com Rodèsia del Nort durant l'época colonial i el seu nom prové del riu Zeneze.

Història[editar | editar còdic]

El territori actual de Zàmbia fon originàriament poblat per tribus Khoisan de caçadors-recolectors, que varen ser desplaçats fa uns dos mil anys per pobles migratoris, més alvançats tecnològicament. Aixina mateix, a partir del sigle XII, comença la gran migració Bantu que hauria de poblar gran part del continent.

Entre eixos pobles es trobaven els Tonga (També nomenats Batonga) que foren els primers en establir-se en Zàmbia. Els Nkoya provablement varen arribar inclús abans, establint-se en el territori des dels regnats Luba-Lunda del nort.

Atres grups continuaren arribant, en un gran influix entre els sigles XVII i XIX. Esta immigració procedia dels Luba i Lunda originaris de l'actual República Democràtica del Congo i el nort d'Angola. A lo llarc del sigle XIX aplegaren els nguni des del sur, com a conseqüència del Mfecane.

Colonisació europea[editar | editar còdic]

Visitada pels portuguesos en el sigle XVIII, l'actual Zàmbia fon explorada pel britànic David Livingstone. La penetració colonial es va iniciar en 1890, per mig de la British South Àfrica Company. El seu gran artífex fon Cecil Rhodes, president de la British South African Company, que es dedicà a explotar els minerals de la zona i el llinage del qual donà nom al país.

Antiga Rhodèsia del Nort, en 1953 el Regne Unit va intentar unir-la a Rhodèsia del Sur (actual Zimbàbue) i Malaui, pero els interessos dels colons blancs de Zimbàbue feren que en 1964 Rhodèsia del Nort se separara, formant el nou Estat de Zàmbia. En 1964 Kenneth Kaunda fon triat com primer (i únic) primer ministre de Rodèsia del Nort. Poc despuix, el govern declarà unilateralment l'independència en novembre de 1965 , contant llavors en uns 70.000 habitants d'orige britànic.

Govern i Política[editar | editar còdic]

Zàmbia és una república, en la que el poder eixecutiu el té el president -que és també el Cap d'Estat- i el Primer ministre, triat per un periodo de cinc anys per vot popular, junt en el vicepresident general, designats abdós pel president. El govern està compost per un gabinet triat pel president entre els membres de la Assamblea Nacional. El poder llegislatiu és unicameral; el país no accepta la jurisdicció de la Cort Internacional de Justícia.

El poder judicial el té la Cort Suprema, encara que els juges són designats pel president.

Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]

Zàmbia es dividix en nou províncies, cada una administrada per un viceministre designat que realisen essencialment les funcions d'un governador.

Províncies de Zàmbia

Les 9 províncies són:

  1. Província central (Kabwe)
  2. província de Copperbelt (Ndola)
  3. Província De l'Est (Chipatá)
  4. província de Luapula (Mansa)
  5. província de Lusaka (Lusaka)
  6. Província del Nort (Kasama)
  7. Província del Noroest (Solwezi)
  8. Província del Sur (Livingstone)
  9. Província de l'Oest (Mongu)

Població de les ciutats principals[editar | editar còdic]

Ciutat Població
Lusaka 1.218.200
Ndola 547.900
Kitwe 368.800
Kabwe 213.800
Trascole-la 150.500
Luanshya 124.800
Livingstone 108.100

Geografia[editar | editar còdic]

Mapa de Zàmbia

Zàmbia és un país interior sense eixida al mar. El territori zambià és fonamentalment montanyós i presenta numeroses depressions i afonaments tectòniques. El punt més alt es troba en les montanyes Mafinga a 2.301 metros i el més baix a 329 m en el riu Zeneze que dona nom al país. L'altitut mija no supera els 1.500 m, i les depressions són a sovint de caràcter pantanós, i estan ocupades per rius com el Kafue, afluent del Zeneze, o per llacs, com el Bangüelo (Bangweulu), Moero (Mweru), i Kariba. En l'est del país, i en direcció nordest-suroest, s'estenen les montanyes Muchinga, que s'eleven fins als 2.164 m (montanya Myika). Predominen la sabana i la selva.

Els cursos fluvials principals són el riu Zeneze, el Kafue i el Luangwa. Al sur del país, en el riu Zeneze, fent frontera en Zimbàbue, es troben les catarates Victòria. Les catarates constituïxen un dels principals focs turístics de l'Àfrica austral en Zimbàbue i també de la regió de Livingstone en Zàmbia.

Clima[editar | editar còdic]

Catarates Victòria

El clima de Zàmbia és tropical, suavisat per l'altitut. Segons la classificació climàtica de Köppen, la major part del país està classificat com humit subtropical o tropical humit i sec, en chicotets trams de clima semiàrit d'estepa en el suroest i a lo llarc del Vall de Zambezi.

Hi ha dos estacions principals, l'estació plujosa (de novembre fins a abril), corresponent a l'estiu, i l'estació seca (maig/juny fins a octubre/novembre), que correspon a l'hivern. L'estació seca se subdividix en dos: l'estació seca gelada (maig/juny fins agost) i l'estació seca calorosa (de setembre a octubre/novembre). L'influència del suavisat per l'altura li dona al país un agradable clima subtropical, en conte de les condicions tropicals durant la temporada de fret de maig fins agost.[2] No obstant, la mija mensual de les temperatures permaneixen per damunt dels 20 ° C en la major part del país durant huit o més mesos de l'any.

Ecologia[editar | editar còdic]

El bioma dominant en Zàmbia és la sabana. Gran part del centre, nort i oest del país està ocupat per l'ecorregió denominada sabana arborada de miombo del Zeneze central. Al surest s'alternen la sabana arborada de miombo meridional i la sabana arborada de mopane del Zeneze.

Al nort, entre els llacs Moero i Tanganica, hi ha un chicotet enclavament de xara d'Itigi i Sumbu.

Al suroest s'estén la sabana arborada de tec del Zeneze; més al nort s'alternen la pradera del Zeneze occidental i la selva seca del Zeneze.

Les zones montanyoses de l'extrem nordest del país corresponen al mosaic montanyés de pradera i selva del Rift meridional.

Tot el territori està esguitat d'aiguamolls, classificats en l'ecorregió denominada pradera inundada del Zeneze.

Economia[editar | editar còdic]

L'economia depén, en gran manera, del coure, mineral de que Zàmbia és un dels primers productors mundials i que representa el 90% del valor de les exportacions. Este país pertany al nomenat "cinturó de coure", prolongació dels jaciments de Shaba (República Democràtica del Congo). El petròleu és importat i arriba des del port de Dar és Salaam (Tanzània). Dins del sector indústrial destaca la branca de tractament de minerals (sobretot la refinació del coure); també descollen la producció del ciment i les indústries derivades de l'agricultura: olis vegetals, manufactures del cotó, sucreres, sabons, etc.

Actualment, Zàmbia és el país en més pobres en tot el món, en un 86% de la població vivint en la pobrea.

L'agricultura es troba poc desenrollada; se centra bàsicament en els cultius de subsistència: batata, cacauets, dacsa, mandioca i mill. També presenta cultius de caràcter comercial (cotó, café, canya de sucre, tabac). En la ganaderia hi ha que citar la cabanya bovina. En els llacs i cursos fluvials es practica la activitat peixquera.

El turisme internacional, buscant els espais naturals del país (catarates, safaris...) constituïx una important font d'ingressos.

Demografia[editar | editar còdic]

Evolució de la població de Zàmbia

La població zambiana es concentra en l'alt Zeneze i a lo llarc del corredor de la via férrea nort-sur, on s'emplacen les ciutats d'este país, un dels més urbanisats de l'Àfrica negra. Excepte en la capital, Lusaka, el restant de principals urbs estan en la regió minera pròxima a la R.D. del Congo.

En l'any 2007, Zàmbia té una població de 11.477.447 habitants. El 98.7% és negra, 1.1% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.2% esta composta per immigrants asiàtics. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 38 anys. La mija de fills per dòna és de 5.31. El 80.6% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 16.5% de la població esta infectada en el virus d'HIV (SIDA).

Cultura[editar | editar còdic]

Festes
Data Nom en valencià Nom local Referències
Segon dilluns
de març
Dia de la Joventut Youth Day
25 de maig Dia d'Àfrica Àfrica Day
Primer dilluns
de juliol
Dia dels Héroes Heros' Day
Primer dimarts
de juliol
Dia de l'Unitat Unity Day
24 d'octubre Dia de l'independència Independence Day

Referències[editar | editar còdic]

  1. Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6
  2. Camerapix: "Spectrum Guide to Zàmbia." Camerapix International Publishing, Nairobi, 1996. (en anglés)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncip    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    Chad    República Democràtica del Congo    Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea    Etiopia    Jibuti    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Eswatini    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Zàmbia    Zimbàbue