República Àrap Saharaui Democràtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية

República Árabe Saharaui Democrática

República Àrap Saharaui Democràtica
Bandera de República Àrap Saharaui Democràtica Escut de República Àrap Saharaui Democràtica
Bandera Escut
 
Situació de República Àrap Saharaui Democràtica
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
El Aaiun,
Tifariti de facto

n/d
Idioma oficial Àrap i espanyol
Forma de govern
1976
 •
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres

n/d
n/d
n/d
Població
 • Total
 • Densitat

n/d
n/d
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

n/d
n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita

n/d
n/d
IDH n/d
Moneda Pesseta Saharaui
‎Gentilici Saharaui
Fus horari
Domini Internet n/d
Prefix telefònic +00212 (còdic de Marroc)
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO
Membre de: Unió Africana

1 Territori del Sàhara Occidental situat en la Llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms. Ocupat i administrat casi en sa totalitat per Marroc, que l'equipara al restant del seu territori. El restant el controla l'autoproclamada República Àrap Saharaui Democràtica. Segons un assessor jurídic de les Nacions Unides, Espanya de iure es encara considerada com la potència colonisadora, a pesar de que renuncià formalment als seus drets i obligacions.

La República Àrap Saharaui Democràtica (Àrap: الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية, Al-Ŷumhūrīyyah Al-‘Arabīyyah Aṣ-Ṣaḥrāwīyyah Ad-Dīmuqrāṭīyyah), també coneguda simplement com RASD o República Saharaui,[1] és un Estat en reconeiximent llimitat format per l'antiga província espanyola del Sahara espanyol (corresponent al territori de l'actual Sàhara Occidental), que fon ocupada illegalment en 1976 per Marroc i Mauritània. Actualment, Marroc seguix controlant la major part del territori mentres que una porció a l'est del Mur marroquí en el Sàhara Occidental està baix el control de la RASD, que la denomina Zona Lliure o Territoris Lliberats.[2]

La República Saharaui ha segut reconeguda per 84 Estats, si be este número varia depenent de la font. El seu govern està en mans del Front Polisario. És un Estat membre de l'Unió Africana. Al haver segut territori espanyol i mantindre l'espanyol en la República Saharaui com segon idioma (reconegut a nivell llegal i administratiu pero no constitucional), el Sàhara Occidental se pot considerar part dels països hispanoafricans.

Història

El territori del Sàhara Occidental fon ocupat per els espanyols a finals del sigle XIX obtenint en la Conferència de Berlin (1884) el reconeiximent de la seua sobirania sobre el d'ara en avant Sàhara espanyol. A partir de 1965, l'ONU començà a pressionar a Espanya per que procedira a la descolonisació del territori. Marroc i Mauritània advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en 1973 se fundà el Front Polisario un moviment de lliberació nacional indigen que començà la lluita contra els espanyols en l'objectiu de conseguir l'independència. Per la seua part, el govern franquiste se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el fosfats.

En 1974 l'Assamblea General de l'ONU posà dos questions a la Cort Internacional de Justícia, «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (terra nullius)?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne de Marroc i el complex maurità?». [3] El 16 d'octubre de 1975 la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era terra nullius i que ni Mauritània ni Marroc tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de lliure determinació de la població del territori.[4] En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.

Pocs dies més tart, el 6 de novembre de 1975, Marroc veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar Francisco Franco, se llançà a l'invasió del Sàhara en la coneguda Marcha Verda. El pla marroquí s'encuadra en l'idea expansionista del Gran Marroc. Espanya no combatí i Don Juan Carlos firmà el 14 de novembre de 1975 l'Acort tripartit de Madrit a on cedí l'administració temporalment de la província a Marroc i Mauritania sense excluir el dret a l'autodeterminació. En la pràctica significava que Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. Estats Units i França recolçaren als marroquís per a expulsar a Espanya del territori i evitar que Algèria i l'Unió Soviètica tutelaren una futura república saharaui. El 26 de febrer de 1976 Espanya comunicà a l'ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el 27 de febrer de 1976, el Front Polisario proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica.

A partir d'este moment, s'inicià la Guerra del Sàhara Occidental entre el Front Polisario recolçat per Algèria contra Marroc i Mauritània. Les forces d'ocupació marroquís detingueren torturaren i inclús bombardejaren a la població saharaui en napalm i fòsfor blanc.[5] Part de la població escapà i se refugià en els campaments de refugiats de Tinduf (Algèria). En 1979 Mauritània abandonà el seu territori en el Sàhara Occidental. Els saharauis baix control marroquí quedaren socialment marginats, perseguits i privats de tot dret polític. Ademés els marroquins s'han dedicat des de l'inici a portar colons del nort del país, adoctrinar la població i a borrar les senyes d'identitat saharauis com son l'àrap hassania i l'idioma espanyol.

En 1991 s'arribà a un armistici per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inicia a la MINURSO (Missió de Nacions Unides per a el Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. Marroc contruí un mur militar minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.

En 1976 la RASD tingué la seua primera Constitució reemplaçada en 1999 per l'actual Constitució saharaui. La constitució actual establix un règim democràtic i de lliure mercat per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El secretari general del Front Polisario es a la volta President de la RASD. Destaquen dos presidents saharauis Mohamend Abdelaziz (1976-2016) i Brahim Ghali (des de 2016).

En 2020 escalaren les tensions sobre el pas de Guerguerat que conecta Marroc en Mauritània i que travesa les dos zones. El resultat fon que el Front Polisario donà per acabat l'armistici i declarà la guerra a la part marroquí. El conflicte continua actiu encara que els enfrontamnets son d'una intensitat relativament baixa.

Referències

Enllaços externs

Commons


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncip    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    Chad    República Democràtica del Congo    Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea    Etiopia    Jibuti    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Eswatini    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Zàmbia    Zimbàbue