La Todolella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Todolella
{{{image_país}}} {{{image_escut}}}
{{{image_província}}}
País : {{{país}}}
Com. Autònoma: {{{comunitat}}}
Província: {{{província}}}
Comarca: Els Ports de Morella
Partit judicial: {{{partit_judicial}}}
Ubicació: {{{coor}}}
Altitut: 806
Superfície: {{{superfície}}}
Població: {{{població}}}
Densitat: {{{densitat}}}
Gentilici: Tolellà /-na
Predomini llingüístic: {{{llengua}}}
Còdic postal: {{{còdic_postal}}}
Festes majors: {{{festes}}}
Alcalde: Josep Angel Cerdán Cano (PP)
Pàgina web: {{{web}}}
{{{notes}}}


Todolella (en valencià la Todolella o la Tolella) és un menut municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Castelló, en la comarca de Els Ports de Morella. Segons el cens de 2006, te una població de 140 habitants. Un dels llocs d'interés turistic és el seu castell migeval, que data del sigle XIV.

Geografia

Està situat en el sector central de la comarca, en el llimit en la Província de Terol.

Localitats llimitrofes

Olocau del Rei, La Mata de Morella, Cinctorres i Forcall totes elles en la província de Castelló i Gayata i Castellote en la de Terol

Història

Todolella sembla ser d'orige musulmà i despuix de ser conquistat per tropes del rei Jaume I rebé del mateix i en favor de Ramón de Caldera, carta pobla datada en Valéncia el 2 d'agost de 1242.

A finals del sigle XIII o principis del XIV, Francesc de Vinatea se cassà en primeres nupcies en "Na" Carbona, filla del senyor de la Todolella; despuix de ser absolt per Jaume II d'Arago de l'assessinat de la seua esposa per adultera, transferí el senyoriu de Todolella a la seua filla Francisqueta i se fon a viure a Valéncia.

En 1691, conseguix de mans de Carles II l'independencia a l'igual que les atres llogarets despuix de varis sigles de continues lluites contra Morella per a conseguir-la.

Durant la Guerra de Successió en 1710, Todolella fon escenari d'una batalla en el pont del riu Cantavieja, entre morellans i migueletes.

Administracio

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Redento Armengot Querol PSOE
1983 - 1987 Redento Armengot Querol PSOE
1987 - 1991 Redento Armengot Querol PSOE
1991 - 1995 Redento Armengot Querol PSOE
1995 - 1999 Antoni Milián Carceller PP
1999 - 2003 Alfret P. Querol Plana PP
2003 - 2007 Alfret P. Querol Plana PP
2007 - 2011 Alfret P. Querol Plana PP
2011 - 2015 Josep Angel Cerdán Cano PP
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolucio demografica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
160 150 147 138 136 144 140 134 133 140

Monuments

Monuments religiosos

Iglésia de Sant Bertomeu
  • Ermita de Sant Cristofol.
  • Ermita de Sant Onofre.
  • Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Bertomeu.
  • Iglésia Parroquial de Sarañana. Iglésia parroquial del llogaret de Sarañana. Dedicada a Santa Quiteria i Sant Miquel.

Monuments civils

  • Castell de Todolella. (Segle XIV). En lo més alt de la població destaca per la seua grandea un palau-castell de planta quadrangular i bon estil, fon sense dubte alguna la residencia dels seus primers senyors feudals.
  • Ajuntament. Edifici d'interés arquitectonic.
  • Pont. Prop de la població se troba un pont sobre el riu Cantavieja construït en el segle XV.
  • Forat del Lladre (Forat del Lladre). Situat en el Quixal de la Todolella.
  • Quixal de la Todolella. Situat en el terme de dita població.
  • La Presó (La Presó). Ubicada en l'epicentre del poble.

Llocs d'interés

  • Poblat romanic de Sarañana. En el terme municipal se troba el poblat romanic de Saranyana, el seu orige és anterior a la Todolella i te possibilitats de ser la ciutat romana de "Sarna" (mencionada en l'Ora Maritima d'Avieno, pero de dubtosa existencia). Hui només queden els murs i l'absit de la primitiva iglésia romanica, la Casa Consistorial i una casona senyorial.

Festes locals

Personages ilustres

  • D. Manuel Fuster i Membrado: Natural de Todolella, naixqué el dia 23 de decembre de 1717. Fill d'Aleixandre Fuster i Cristófora Membrado; nebot de l'Ilustrissim senyor do Gaspar Fuster, de Morella, Arquebisbe de Sácer en Cerdenya. Escrigué l'obra Varis successos i memories d'esta Ciutat i regne, estenent-se a alguns del d'Arago.[1]

Referencies

  1. Biblioteca valenciana dels escritors que floriren fins els nostres dies. Just Pastor Fuster. 1827.

Enllaços externs

Commons


Municipis d'Els Ports

Castellfort    Cinctorres    Forcall    Herbers    La Mata de Morella    Morella    Olocau del Rei    Palanques    Portell de Morella    Sorita    La Todolella    Vallibona    Vilafranca    Villores