Rafelbunyol
Rafelbunyol (en castellà Rafelbuñol), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.
Geografia[editar | editar còdic]
El terme de Rafelbunyol està situat en la part septentrional de l'Horta Nort. El seu terme municipal té forma d'un rectàngul molt allargat, de direcció nort-oest, sur-este i acabant en la seua part nort occidental en un triàngul. La Séquia Real de Moncada dividix el terme en dos parts. A la seua dreta, l'Horta (l'horta) pròpiament dita; a la seua esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana.
Municipis limítrofs[editar | editar còdic]
Llimita en Massamagrell, Museros, La Pobla de Farnals i El Puig de Santa María (en la mateixa comarca); i en Nàquera (en la comarca del Camp de Turia).
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Lluch Vicente | UCD |
| 1983 - 1987 | Jaime García García | AIR |
| 1987 - 1991 | Jaime García García | AP |
| 1991 - 1995 | Jaime García García | PPCV |
| 1995 - 1999 | Jaime García García | PPCV |
| 1999 - 2003 | Jaime García García | PPCV |
| 2003 - 2007 | Jaime García García | PPCV |
| 2007 - 2011 | Jaime García García | PPCV |
| 2011 - 2015 | Jaime García García | PPCV |
| 2015 - 2019 | Francisco Alberto López López | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Francisco Alberto López López | PSPV-PSOE |
| 2023 | Francisco Alberto López López | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
La seua població censada en l'any 2022 era de 9.381 habitants segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2012 | 2014 | 2016 | 2019 | 2022 | |||||
| 4.918 | 4.967 | 5.015 | 5.260 | 5.273 | 5.553 | 5.811 | 6.349 | 6.874 | 7.647 | 8.670 | 8.826 | 9.907 | 8.941 | 9.381 | |||||
Economia[editar | editar còdic]
El municipi està emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament la major part del terme municipal era terra de secà a excepció d'una zona situada al surest de la població, regada per les aigües de la Séquia Real de Moncada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànees per mig dels tretze pous de rec existents i l'aplicació de les tècniques de rec heretades dels àraps, ha fet que canvie la fisonomia agrària del municipi. Del cultiu de la vinya, la garrofera o l'olivera, i en alguns moments el full de morera, s'ha anat passant a un cultiu de cítrics (274 ha), principalment tarongers, i, en menor proporció, hortalices (5 ha) i frutals (2 ha), en lo que s'ha guanyat terreny al secà fins a quedar reduït a una proporció de terreny pràcticament insignificant, situada en el nort del terme municipal. Pese a la seua importància històrica, segons el cens de Floridablanca de l'any 1787 en el que el 89,71% de la població es dedicava al sector primari, este sector ocupava en 2003 només al 6% de la població activa.14 En l'any 2011 la superfície total agrícola es reduïa a 208,72 ha.
En els anys 50 predominava el policultiu extensiu en: frutals en l'hort, hortalices en l'horta i arròs en la marjal, no obstant, en els anys 60 es posa fi al gran cicle social-agrari, lo que supon la devaluació social i real de la propietat de la terra, l'agricultura a temps parcial, l'especulació sobre el sol en fins no-agraris... Tot això va donar pas a que en la segona mitat del sigle XX es produïren els primers intents industrialisadors, aixina a partir de l'any 1986 s'establix en el terme municipal un núcleu relativament important d'indústries. L'indústria, que ocupava en 2003 el 24% de la població, està molt diversificada: alimentació, prefabricació de formigó, textils, productes de bellea, tallers d'estructura metàlica, etc. Este desenroll es deu a les Normes Subdisiaries que, aprovades en l'any 1989, establien 46 ha per a l'activitat industrial. El 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%), en el sector servicis.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Rafelbunyol
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Rafelbunyol
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rafelbunyol.
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |