Almàssera
| Almàssera | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Horta Nort | |||
| • Partit judicial: | Moncada | |||
| Ubicació: | 39°30′42″N 0°21′2″O | |||
| • Altitut: | 10 msnm | |||
| Superfície: | 2,7 km² | |||
| Població: | 7.482 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 2.706,67 hab./km² | |||
| Gentilici: | Almasserer/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46132 | |||
| Festes majors: | 4º dumenge d'agost | |||
| Alcalde: | Emilio José Belencoso Rodrigo (PPCV) | |||
| Pàgina web: | Web Oficial d'Almàssera | |||
.svg)
Almàssera (en castellà Almácera), és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.
Geografia
Situat al nort de la ciutat de Valéncia, en el marge esquerre del barranc de Carraixet. El terme és completament pla. El terreny és d'argila i arenes. El barranc de Carraixet ho creua d'oest a est i servix de llímit en Alboraya i Tavernes Blanques; normalment està sec, excepte en els periodos de pluja, que poden produir-se perilloses inundacions (com la de 1957, que va causar danys copiosos).
El clima és mediterràneu.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Almàssera llimita en les localitats següents: Alboraya, Bonrepòs i Mirambell, Meliana, Tavernes Blanques i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.
Accessos
La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300. També conta en estació de ferrocarril en la llínea 3 de Metrovalencia.
Història
Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei Jaume I el Conquistador en l'any 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En l'any 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un atre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.
Despuix fins a l'any 1610, va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius en l'any 1814.
Demografia
Almàssera conta en una població de 7.433 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica d'Almàssera [1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2017 | 2022 | |||||
| Població | 1.675 | 1.956 | 2.261 | 2.335 | 2.625 | 2.729 | 2.965 | 4.713 | 5.482 | 5.396 | 5.759 | 6.737 | 6.883 | 7.308 | 7.482 | ||||
Economia
La superfície cultivada és de regadiu. Solen obtindre's tres collites a l'any. Els principals cultius són hortalices. Se rega en aigües de les séquies de Rascanya i Real de Moncada.
La principal indústria és la ceràmica i la fosa.
Monuments
- Iglésia Parroquial. La parròquia d'Almàssera va ser anexa a la d'Alboraya fins al sigle XIV. En l'any 1699 va ser reconstruïda. En l'any 1792 es va començar a edificar un atre temple, junt en l'anterior, acabat en la primera mitat del sigle XIX. En l'actual parròquia es conserva l'aquillat de les Sagrades Formes del Miracle dels Peixets.
- Creu Coberta (Cruz Coberta). Com s'indica el seu nom, se tracta d'una creu coberta per a que no es degrade per les inclemències del temps.
Festes locals
- Festes Majors. Les festes municipals, o festes majors, tenen lloc a finals d'agost, en el seu dia cima el quart dumenge d'agost, que se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant eixe dia és la tradicional processó del Corpus, en la que participen numerosos veïns del poble interpretant a personages bíblics, junt en les danses i la presència dels jagants.
Atres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, en solemne processó i el dia de les Calderes, que posa fi a les festes en l'espectacular preparació d'este plat típic i el colofó de la Chopà que consistix en una batalla d'aigua entre els veïns.
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Bayarri Orrios | UCD |
| 1983 - 1987 | Antonio Sánchez Aguilar | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Vicente Bayarri Orrios Antonio Sánchez Aguilar Rafael Yagüe Monrabal |
UCD PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Julián Puché Enric Ramon i Montanyana |
PPCV UV |
| 1995 - 1999 | Enric Ramon i Montanyana | UV |
| 1999 - 2003 | Enric Ramon i Montanyana | UV |
| 2003 - 2007 | Enric Ramon i Montanyana | Ex-UV |
| 2007 - 2011 | Laura Roig Panach | PPCV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Vore també
Referències
- Ajuntament d'Almàssera
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Almàssera
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almàssera.
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |