Beniajar
| Beniajar | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38º 50' N 00º 25' O | |||
| • Altitut: | 396 m. | |||
| Superfície: | 11'53 km² | |||
| Població: | 219 hab. | |||
| • Densitat: | 18,99 hab./km² | |||
| Gentilici: | Beniagí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46844 | |||
| Festes majors: | L'última semana d'agost | |||
| Alcalde: | Francisco Giner Monzó (PPCV) | |||
| Pàgina web: | Web Oficial de l'Ajuntament | |||
Beniajar (en castellà Beniatjar) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Situat en la vertent nort de la Serra del Benicadell, en el sector sur de la vall d'Albaida. El terme es allargat, de nort a sur; el sector nort és suaument aonat, mentres que pel sur està llimitat per la sierra del Benicadell. El riu Micena circula d'est a oest, per tot el llímit nort; li afluïx el barranc de Beniajar, que servix de llímit per l'oest.
El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i el llevant; este és el que du les pluges, generalment d'autumne a primavera. En els alts de la sierra del Benicadell neva en giner i febrer. El poble està sobre un alter al peu del pic del Benicadell.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-40 i accedir a la CV-60 per a finalisar en la CV-611.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Beniajar llimita en les següents localitats: Castelló de les Guerres, Otos, La Pobla del Duc, Ràfol de Salem, Salem, totes elles de la província de Valéncia aixina com en Beniarrés i Gayanes de la província d'Alacant.
Història
Encara que s'han trobat restos de la cultura de l'Edat de Bronze, l'orige de Beniajar és una alqueria musulmana, que fon conquistada per Jaume I i concedida a Paz de Tarazona en l'any 1258. De població morisca, contava en l'any de l'expulsió (1609) en cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Vilafermosa i despuix al marquesat de Milán. Conjuntament en Otos, formà una vicaria de moriscs que depengué eclesiàsticament de El Ràfol de Salem fins a l'any 1535; no obstant no serà fins a l'any 1574, quant se convertixca en parròquia independent.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | n/d | n/d |
| 1995 - 1999 | n/d | n/d |
| 1999 - 2003 | n/d | n/d |
| 2003 - 2007 | Francisco Giner Monzó | PPCV |
| 2007 - 2011 | Francisco Giner Monzó | PPCV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2017 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 253 | 258 | 262 | 245 | 240 | 231 | 229 | 240 | 235 | 219 |
Economia
L'economia se basa en l'agricultura, a base de camps abancalats en les estribacions de la serra. En la montanya hi ha una extensa zona de pinar i mont baix. Predominen els cultius de secà cep, cereals i oliveres. Aprofitant l'aigua de vàries fonts a través de basses se sembrem creïlles, dacsa i hortalices.
Monuments
- Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Verge de l'Encarnació; té dos taules atribuïdes a Joan de Joans.
- Nevera. En la cresta del Benicadell hi ha una antiga nevera.
- Pont dels Moros. Antic pont de pedra en la carretera cap a Otos.
- Les Coves Rupestres. Antigues coves en restos de pintures esquemàtiques, pròpies de l'Edat dl Bronze. Sense protecció administrativa i de difícil accés.
- Les Fontetes. Bon lloc per a realisar un descans mentres se puja des del poble al cim del Benicadell (1111 m.).
- Castell de Carbonera. Restos de l'antic castell de Rodrigo Díaz de Vivar, el Sit.
- Patrimoni natural. Oliveres milenàries, pinars i senders.
Festes locals
- Festes patronals. Celebra estes festes durant l'últim fi de semana d'agost (dimecres a dissabte), en honor a Sant Roc, Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol.
- Atres festes d'interés cultural. Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (semana anterior al divendres de Passió), festa a la Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia (25 de març); la Nostra Senyora de l'Assunció (15 d'agost); Estrenes, segon dia de Nadal; Despertà", Dumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.
- Atres actes d'interés cultural. "L'arreplegà de l'oli", segon dia de Pasqua: Donatiu en espècies (oli) al retor.
Gastronomia
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Beniatjar de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beniajar.- Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.