Gabó
| République Gabonaise República Gabonesa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
Gabó, oficialment la República Gabonesa, és un país de l'oest d'Àfrica central. Llimita en Guinea Equatorial, Camerun, la República del Congo i el golf de Guinea. Des de la seua independència de França el 17 d'agost de 1960, la República ha segut governada per dos presidents autocràtics; el titular El Hadj Omar Canoa ha estat en el poder des de l'any 1967 i era fins al moment el Cap d'Estat d'Àfrica que portava més temps en el càrrec.
Història
El territori de Gabó va estar habitat al manco des de fa 9.000 anys, tal qual ho evidencia l'arqueologia. Segons pareix, la primera ètnia present en la zona foren els pigmeus, que cert temps despuix varen ser seguits per onades de diverses ètnies, entre ells els bantús.
Diversos grups bantús varen viure en l'àrea que ara és Gabó quan França l'ocupà en 1885. En l'any 1910, Gabó va arribar a ser un dels quatre territoris de l'Àfrica Equatorial Francesa, una federació que va sobreviure fins a l'any 1959. Estos territoris es feren independents el 17 d'agost de 1960.
El primer president de Gabó triat en l'any 1961, fon Léon M'Ba, en El Hadj Omar Canoa com el seu vicepresident. Quan M'Ba morí en 1967, Canoa el va reemplaçar com a mandatari segons una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament al president en cas de defunció d'este. Canoa establí un sistema de partit únic, el Partit Democràtic de Gabó (PDG), i ha segut el cap d'estat des de llavors.
En l'any 1990 el país es va obrir a un règim multipartidiste, i despuix de les eleccions d'eixe any ingressaren en l'Assamblea Nacional representants de cinc partits opositors al PDG. En 1993 Canoa fon reelegit, pero pressionat pel govern francés, acceptà convocar a noves eleccions.
Un referèndum realisat en l'any 1995 li va donar la facultat de reformar la constitució, la nova versió de la qual donà lloc a les eleccions presidencials i llegislatives de 1997. En l'any següent fon reelegit, mentres complia 31 anys ininterromputs en el poder. El seu amic, Jean-François Ntotoume, fon designat primer ministre.
Govern i política
En l'independència de 1960 aparegueren dos partits, el Bloc Democràtic Gabonés (BDG) de Lleó M'Ba, i l'Unió Democràtica i Social Gabonesa (UDSG), liderada per Aubame. Després de les primeres eleccions, cap dels dos partits va conseguir la majoria, i M'Ba va conseguir el càrrec de primer ministre en el soport dels diputats independents. No obstant, es va concloure per part dels dos partits que per a les dimensions del país era més adequat un sistema de partit únic, per lo qual per a les eleccions de febrer de 1961 es va crear una llista única. M'Ba fon nomenat president, i Aubame ministre d'assunts exteriors.
En febrer de 1963, el corrent del BDG va tractar de forçar als membres de la UDSG a una fusió completa o a dimitir dels seus càrrecs. Tots els ministres de la UDSG varen dimitir, i es varen convocar eleccions en febrer de 1964, a les que la UDSG no pogué concórrer per no presentar una llista adequada a la llei. Sense arribar a celebrar-se les eleccions, es produí el 18 de febrer de 1964 un colp militar contra M'Ba, que va fer que les tropes franceses intervingueren. Les eleccions es celebraren finalment en abril, en diversos partits oponents, en les que el BDG va conseguir una clara majoria.
En març de 1967, Lleó M'Ba fon triat president, i Omar Canoa vicepresident. En la mort de M'Ba eixe mateix any, Omar Canoa accedí a la presidència.
En l'any 1968 es torna al sistema de partit únic, dissolent el BDG i creant el nou Partit Democràtic Gabonés (PDG). Canoa fon triat president consecutivament en 1975, 1979 i 1986.
Després d'un debat nacional sobre la situació política, es va obrir de nou un sistema multipartidari, en la que Canoa fon novament triat president en els anys 1990, 1993 i 1998, creant-se una nova constitució que va permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals.
Gabó és actualment una república democràtica multipartidista, en un president triat pel vot popular i un mandat de set anys; un primer ministre i un consell de ministres nomenats pel president.
L'Assamblea Nacional consta de 120 membres, dels quals 111 són electes i 9 nominats pel president per a un periodo de cinc anys. El poder judicial residix en la Suprema Cort de Justícia i atres tribunals menors.
Cada una de les nou províncies és dirigida per un governador.
Organisació polític-administrativa
Gabó està dividit en 9 províncies (capitals entre paréntesis)
- Estuaire (Libreville)
- Haut-Ogooué (Franceville)
- Moyen-Ogooué (Lambaréné)
- Ngounié (Mouila)
- Nyanga (Tchibanga)
- Ogooué-Ivindo (Makokou)
- Ogooué-Lolo (Koulamoutou)
- Ogooué-Maritime (Port-Gentil)
- Woleu-Ntem (Oyem)
Geografia
Gabó està situat en la costa atlàntica d'Àfrica central. En el sentit de les agulles del rellonge des del noroest, llimita en Guinea Equatorial, Camerun, i la República del Congo.
La major part de l'interior del país està cobert per una densa selva.
N'hi han tres regions: la plana costera, en molts llacs i llacunes; la regió montanyosa dels Monts Vidre i els altiplans ondulats orientals, el punt més alt dels quals és la Montanya Iboundji, de 1.575 m. d'altura.
Hi ha una important ret hidrogràfica que s'estén per tot el territori gabonés.
El riu més llarc de Gabó és l'Ogooué, que naix en el Congo Occidental. L'Ogooué i els seus afluents corren en direcció oest, formant profundes valls a través dels accidentats altiplans de Gabó. Després, s'eixampla per a formar un ampli delta que creua la planura costera. Al sur de l'Ogooué, el terreny ascendix fins al massiç de Chaillu.
El clima és calorós i humit en fortes pluges entre octubre i maig.
La fauna d'esta zona inclou antílops i elefants.
Economia
Gabó té grans reserves de mineral de ferro i d'arbres de fustes molt fines. Atres recursos importants són el petròleu, el manganés i l'urani.
La seua poca població, abundants recursos naturals i l'inversió privada estrangera han ajudat a fer de Gabó un dels països més pròspers de la regió, a pesar de que té una taxa de desocupació del 21% (2000).
Les seues principals exportacions són: petròleu, fusta, manganés i urani, que es destinen a França (62%), Costa de Marfil (7%), Regne Unit (2%) i Països Baixos (2%).
Gabó importa maquinària agrícola, aliments, metals, productes químics, materials de construcció i equips de transports. Els mateixos provenen de França (62%), Costa de Marfil (7%) i Regne Unit (2%).
La taxa d'inflació anual és del 1,5% (2004), el PBI per càpita ascendix a 5600 dólars i el deute extern era de 3.804 millons de dólars en 2004.
Demografia
En l'any 2007 Gabó té una població de 1.500.000 habitants. L'idioma oficial és el francés. L'esperança de vida és de 65 anys. El 32.2% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dòna és de 4.71. Es calcula que el 4% de la població està infectada en el virus de VIH (Sida).
Principal grup ètnic: fang. Els myene es consideren a si mateixos l'aristocràcia de Gabó. L'educació es basa en un sistema francés. L'Universitat de Libreville creada en 1970 té més de 4.000 alumnes. Els ingressos del petròleu conseguixen importants inversions en la salut, una de les millors d'Àfrica.
La composició ètnica és: fang (35%), bantus (29%), eshiras (25%), atres africans (1%), blancs francesos (9%) i atres blancs (1%)
Educació
Està l'Universitat Omar Canoa en Libreville. Esta universitat té un Departament d'Espanyol, que s'encarrega de l'aprenentage de la llengua espanyola en Gabó, aixina com de la difusió de la cultura hispanoamericana i hispanoafricana. Gabó ya té un 1,14% hispà, radicat principalment en la ciutat de Cocobeach (al Noroest), a on l'espanyol és oficial junt en el francés, puix esta ciutat també és pertanyent a Guinea Equatorial.
Cultura
La música gabonesa és poc coneguda en comparació en els jagants regionals com la República Democràtica del Congo i Camerun. Alguns artistes de Gabó són: Patience Dabany, Georges Oyendze, La Rose Mbadou, Sylvain Avara, Oliver goma, Pierre Akendegue, Annie-Flore Batchiellilys i François Ngoua.
Entre els escritors trobem: Jean-baptiste Abessolo i Angèle Rawiri
Entre els cineastes destaca Imunga Ivanga, especialisat en documentals sobre la problemàtica del seu país.
| Data | Nom en valencià | Nom local | Notes |
|---|---|---|---|
| 17 d'agost | Dia de l'Independència | Jour de l'Independence |
Ecologia
La selva tropical de Gabó està considerada la més densa i verge d'Àfrica. No obstant, l'enorme creiximent demogràfic del país està provocant una deforestació extrema que amenaça este valiós recurs natural. La caça furtiva, aixina mateix, està posant en perill a la fauna salvage. Sens dubte, la falta de mijos i de gestió en recursos propis auguren si més no un futur poc falaguer.
WWF dividix les selves de Gabó entre dos ecorregions: la selva costera equatorial atlàntica a l'oest i la selva de terres baixes del Congo nort-occidental a l'est. Ademés, hi ha diversos enclavaments de mosaic de selva i sabana del Congo occidental en el centre i sur del país. També està present el manglar d'Àfrica central, principalment en l'estuari del riu Muni i en la desembocadura del riu Como.
Benestar social
El país no té sistema de cobertura sanitària. Els treballadors que cotisen en la seguritat social no tenen les ventages que es troben en els països desenrollats que apliquen el mateix sistema. Aixina mateix, la majoria (per a no dir la totalitat) dels tractaments mèdics no estan coberts. Des de la simple consulta, fins als tractaments més elaborats (VIH, càncer, etc.) són cobrats.
El país dispon d'escoles i centres de formació, reconeguts tant a nivell nacional com internacional. Hi ha institucions internacionals que proponen una formació adequada i que treballen en estreta colaboració en les institucions, embaixades de països estrangers i centres culturals. Atés que es tracta de centres privats, el seu accés és restringit a una gran part de la població, que ha de conformar-se en la formació oferida per l'Universitat Omar Canoa Ondimba, sent l'única en oferir matrícules barates, no havent Educació Superior gratuïta.
Religió
Les religions que es practiquen són: catolicisme 56%, protestantisme 17,7%, atres 11,9%, atres religions cristianes 9,6%, islam 3,1%, religions tradicionals africanes 1,7%.
Referències
Enllaços externs
- Lloc web oficial de la República de Gabó
- Lloc web oficial del senat de Gabó
- BBC News Country Profile - Gabó
- CIA World Factbook - Gabó
- Lloc web oficial de les arts, de la cultura i el turisme
- Els Pigmeus Baka de Camerun i de Gabó Cultura i música dels primers habitants de Gabó
- U.S. Department of State Nota informativa sobre Gabó de l'Oficina d'assunts africans.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Gabón de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |