L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Yavne-Yam

'___protected_title_0___' (יבנה ים, també deletreado '___protected_title_1___', lliteralment '___protected_title_2___') o '___protected_title_3___' (àrap, lliteralment '___protected_title_4___', en referència al bíblic Rubén; en griego: Ἰαμνιτῶν Λιμήν)[1][2] és un jaciment arqueològic situat en la planura costera d'Israel, a uns 15 km al sur de Tel Aviv, construït sobre tossals d'eolianita,[3] junt a un chicotet promontori que constituïx l'únic fondeadero capaç de donar covil a les embarcacions marítimes entre Jafa i la Sinaí. [4] Yavne-Yam destaca pel seu paper com a port de l'antiga Yavne. Les excavacions portades a terme per l'Universitat de Tel Aviv des de 1992 han revelat una ocupació contínua des del segon mileni a. C. fins a l'Edat Mija; el famós óstracó de Yavne-Yam du el nom del lloc.

Yavne-Yam

Història

Edat del Bronze i del Ferro

Les prospeccions i excavacions portades a terme en Yavne-Yam durant les décades de 1950 i 1960 han revelat l'existència d'un gran emplaçament fortificado, consistent en un recint quadrat en muralles independents i marcat per portes fortificadas, que data de l'Edat del Bronze Mija i Final, durant el segon mileni a. C. Açò també ha segut confirmat pels estudis submarins realisats en el port, que han descobert ceràmica característica de l'época.[4] Yavne-Yam pot ser la ciutat costera de Muḫḫazu (mHz) mencionada en les cartes de Amarna,[5][6] nom que recorda a la paraula aramea per a port.[7] Va estar habitada a finals de l'Edat del Ferro, com atesten la ceràmica i els escarabeos d'egipcíacs trobats en el lloc, aixina com el descobriment de ceràmica grega oriental i varis ostraca en inscripcions hebrees en el propenc Mesad Hashavyahu. Segons pareix, a finals de el VII, la regió va passar del control egipcíac al del Regne de Judea, i va ser poblada per israelitas, cananeos, fenicios i potser inclús als grecs..

Port helenístic

 
Inscripció que documenta la correspondència entre Antíoco V Eupátor i la comunitat sidonia de Yavne-Yam.


La cultura material descoberta en el jaciment sugerix que, baix el domini del Imperi aqueménida, Yavne-Yam va estar habitada per fenicis procedents de Sidón,[7] lo que revela també una forta influència helènica. La conquista del Llevant mediterràneu per part d'Alejandro Magne va magnificar tals efectes, i Yavne-Yam mostra la prosperitat i l'helenizaació creixent de la població resultants dels canvis polítics provocats Imperi seléucida.

Va ser esta helenizaació la que va conduir finalment al conflicte seléucida-judeu de el II Lo que va escomençar com a tensions entre judeus helenizados i judeus no practicant en el 166 a. C. va esclatar en un tumult obert contra l'Imperi seléucida. Ciutats que havien segut completament helenizadas, com Yavne (Iamnia) i Yavne-Yam, varen sofrir la pijor part de la tumult dels macabeos.[8] Segons el Segon llibre dels Macabeos, Judas Macabeo, primer líder del tumult, «va atacar a la gent de Jamnia de nit i va capcionar fòc al port i a la flota, de modo que la resplandor de la llum es va vore en Jerusalem, trenta milles de distància».[9] No obstant, els descobriments en el jaciment i en atres llocs posen en dubte esta versió. Durant un estudi preliminar realisat en decembre de 1986, es va trobar en Yavne-Yam una inscripció grega fragmentaria que documenta la correspondència entre el rei seléucida Antíoco V Eupátor i la comunitat sidonia local. Datada en l'estiu de l'any 163 a. C., revela la llarga cooperació de la ciutat en les autoritats seléucidas, en una época en la que l'interior de Yavne era conegut com a base d'operacions contra els rebels.{({bíblia|1 Macabeos|5:58-59}}) Ademés, el descobriment en Delos d'altars erigits pels ciutadans de Iamnia i la persistència de ceràmica grega en el registre arqueològic han dut als arqueòlecs a creure que Yavne-Yam havia resistit de fet els atacs macabeos i va seguir sent una ciutat grega lliure durant décades despuix de la rebelió. Finalment, va ser saquejada i incorporada a l'Estat asmoneo a finals de el II, durant el govern de Juan Hircano o Alejandro Janneo.[7]

Époques romana, bizantina i islàmica

L'independència judeua en Judea va aplegar al seu fi en el I. i la regió va quedar gradualment baix el control del Imperi romà. Encara que els restants arqueològics de l'época romana són escassos, Yavne-Yam es menciona en la lliteratura contemporànea, incloses les obres de Flavio Josefo, Plinio el Vell i Claudio Ptolomeo. Va resorgir com a pròsper centre comercial durant el periodo bizantí, quan estava poblada per cristians, judeus i samaritanos. En el V, l'emperatriu Elia Eudocia va patrocinar la construcció d'una iglésia i un alberc en la ciutat, que també va ser residència de Pedro l'Ibèric, un sant ortodox georgià.[1]


Despuix de les primeres conquistes musulmanes de el VII, el port va passar a cridar-se mahuz Yibna (port de Yavne), mahuz a-tani (segon port, el primer era Ashdod-Yam), o Minet Rubin (port de Rubin), pel lloc d'enterrament tradicional de Rubén. Apareixen en les obres dels destacats geógrafos àraps Al-Muqaddasi i Al-Idrisi.[7] Es va convertir en una rábida, un mirador coster fortificado a on es realisaven intercanvis de presoners en els bizantino, i en el seu promontori meridional es va construir una ciutadella, encara hui parcialment visible. La transformació de la ciutat en un lloc militar alvançat va provocar la marcha de la població no musulmana.[10]

Per raons desconegudes, el lloc va ser abandonat en el XIII[6] No obstant, apareix en varis mapes migevals, com el d'Abraham Ortelius de 1584, a on apareix com Jamnia Iudeorum Portus (Jamnia, port judeu). de 1584, a on apareix com Jamnia Iudeorum Portus (Jamnia, el port judeu).[1]

Excavacions

Reconeguda i explorada durant les décades de 1950 i 1960, Yavne-Yam va ser excavada per primera volta entre 1967 i 1969 per l'arqueòlec del districte de Tel Aviv Jacob Kaplan. Concentrant-se en les fortificacions del perímetro, Kaplan desenterró vàries portes superpostes que dataven de l'Edat del Bronze Mija i Final.[11] Les excavacions de l'Universitat de Tel Aviv es varen recomençar en 1992, baix la direcció del professor Moshe Fischer. Estes seguixen en curs i se centren en la costa, la baïa i el promontori. En 2007, es va descobrir en el jaciment una vila bizantina de el VI en un sol de mosaic que representava arbres i cistelles de fruta.[12] Les excavacions realisades en el promontori en 2011 varen revelar l'existència d'una casa de banys d'estil romà dins de les fortificacions de principis del periodo islàmic de el IX. L'us de tecnologia romana en una data tan tardana era desconegut fins a llavors. També és l'únic eixemple conegut d'una casa de banys en una fortalea islàmica.[13]


Des de 1980 també s'han realisat prospeccions submarines en el port. En 2008, un socorriste que bucejava en el lloc va trobar un Ophthalmos, un disc de marbre de el IV o V a. C. de 20 cm de diàmetro. Semblant a un ull, adornava la proa dels barcos antics i se suponia que protegia a les naus del mal d'ull, l'enveja i el perill, a l'hora que ajudava a la navegació.[14] Eixe mateix any, Moshe Fisher i Itamar Taxal, en nom de l'Institut d'Arqueologia de l'Universitat de Tel-Aviv, varen portar a terme investigacions arqueològiques en el jaciment.[15]

Les principals troballes de Yavne-Yam i les seues afores s'exponen en Beit-Miriam, el museu del propenc kibutz Palmajim.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Yavneh-Yam - History» (en en). Yavneh-Yam Project.
  2. ↑ Avraham Negev and Shimon Gibson (2001). Jabneh; Jabneel; Jamnia (a) (en en), New York and London: Continuum, p. 253. ISBN 0-8264-1316-1.
  3. ↑ «Yavneh-Yam - Geography» (en en). Yavneh-Yam Project.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Underwater Archaeology - Yavneh-Yam Anchorage» (en en). Israel Antiquities Authority.
  5. ↑ (1974).Journal of the American Oriental Society.(94)
    137-138.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Archeology in Israel - Yavne Yam» (en en). Consultat el 10 de decembre de 2023.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Yavneh-Yam - History» (en en). Yavneh-Yam Project.
  8. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada YYE
  9. ↑ «2 Maccabees 12:9» (en en). Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2006. Consultat el 10 de decembre de 2023.
  10. ↑ Itamar Taxel. «Yavneh-Yam in the transition from the Byzantine Period to the Islamic Period» (en he). Israel Antiquities Authority.
  11. ↑ [enllaç trencat]
  12. ↑ «Archaeologists discover sixth-century mosaic floor near Palmahim Ilani» (en en). Ha'aretz. Consultat el 10 de decembre de 2023.
  13. ↑ O’Sullivan, Arieh. «Islamic era Don Juan built Roman-style bathhouse» (en en). Jerusalem Post.
  14. ↑ «Rare 2,500 Year Old Marble Discus that was meant to Protect Ancient Ships from the Evil Eye was Found in the Siga by a Lifeguard and Turned Over to the Israel Antiquities Authority (7/13/2008)» (en en). Israel Antiquities Authority.
  15. ↑ «Excavators and Excavations Permit for Year 2008» (en en). Israel Antiquities Authority. Consultat el 10 de decembre de 2023.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yavne-Yam&oldid=1496085»