Eolianita

Eolianita del Holoceno en Long Island, Bahames

La eolianita o aeolianita és qualsevol roca formada per la litificación del sediment depositat pels processos eòlics, és dir, per l'acció del vent. En l'us comú, no obstant, el terme es referix específicament a la forma més comuna de eolianita: la de la costa calcàrea que consistix en sediment superficials carbonatados d'orige biogénico marí, formats en dunes costeres pel vent, i litificados posteriorment. La eolianita també és coneguda com kurkar en l'Orient Mig, miliolita en l'Índia i Aràbia Saudita, i gres dunar en el Mediterràneu oriental.

S'entén que s'han format durant l'últim milló d'anys, i es creu que el moment de la deposición estaven relacionades en el nivell de la mar, pero la naturalea d'eixa relació seguix sent objecte de debat.

La eolianita apareix en moltes parts del món. Es presenten més àmpliament entre les latitut 20° i 40° en abdós hemisferis, en poques més prop de l'equador, i pràcticament sense depòsits prop dels pols. No hi ha diferències aparents en la distribució entre els hemisferis, pero si l'extensió i la gruixa dels depòsits es tenen en conte, l'hemisferi Sur té la major part de eolianita.

Les condicions favorables per a la formació de eolianita són:

• un clima càlit, favorable a la producció de carbonat per estrets marins poc profunts; per eixemple, la producció de closques marines per moluscs marins;
• vents de terra per a formar sediment varats en les dunas;
• una topografia relativament baixa terra adins, en lloc de penya-segats terrestres, per a permetre la formació de sistemes dunares;
• pluges en terra relativament baixes, per a promoure la ràpida litificación;
• estabilitat tectónica;

Els depòsits de eolianita més extensos en el món es troben en les costes sur i oest del Austràlia. En la costa oest, hi ha més de 800 km de penya-segats de eolianita, que tenen més de 150 m de gruixa en alguns llocs. Estos penya-segats, coneguts localment com a formació calcàrea Tamala (Tamala Limestone Formation) contenen capes d'orige dunar intercaladas en capes superficials d'orige marí.

Atres depòsits substancials apareixen en Bermudes, les Bahames, les costes sur i est de Suràfrica, en el Mediterràneu, Índia, i en les illes oceàniques del Pacífic, Atlàntic i Índic.