L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Reggio Calabria


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Regio de Calàbria[1] (en griego antiguo, Ῥήɣιον; en neogriego, Ρέτζο Καλάμπρια o Ρήγιο της Καλαβρίας; en latín, Rhegium; en italiano, Reggio vaig donar Calàbria), oficialment denominada Ciutat d'Regio de Calàbria i de manera abreviada RC, és la ciudad más poblada de la regió italiana de Calàbria i la 19.ª ciudad más poblada de Italia, despuix de Prato. És capital de la ciudad metropolitana homónima. Té una població de 191 556 habitants (2021)[2] i va experimentar un creiximent del 2,3 % en dèu anys. Està ubicada en el sur de Italia junt al estrecho de Mesina, enfront de Sicília, i comprén una superfície de 239 km².

És sèu del Consejo regional de Calàbria i de la Superintendecia Arqueològica de la Calàbria. En Reggio hi ha dos jóvens universitats la "Mediterrànea" (fundada en 1968) i la "Dante Alighieri" (instituïda en 1984) ademés d'un entre els més importants museus arqueològics nacionals del món en el que estan exposts els notoris Bronces de Riace, que s'han convertit en un símbol de la ciutat.

Toponimia

En italiano es coneix a la ciutat com Reggio Calàbria o Reggio; en dialecto calabrés Rìggiu,[3] en grecocalabrés Righi; en dialecte regino Rrìggiu i en castellà antic Ríjoles.[4]

Situación geográfica

Erro al crear miniatura:
Subdivisión del territorio.

La ciutat està situada en la veta del Stivale, en l'entrada al estrecho de Mesina. En la costa oposta s'ubica l'homònima ciutat siciliana de Mesina, en la que està comunicada a través de freqüents ferris que ixen del port o de la veïna Villa San Giovanni.

Regio de Calabría estaria ubicada en el centre exacte del mar Mediterráneo, motiu pel qual l'administració comunal va triar com a eslògan de la ciutat "Reggio Calàbria, Città del Mediterraneo".

Regio està travessada pel paralelo 38° que passa per atres cinc ciutats (Seúl, Esmirna, Atenas, San Francisco, Córdoba), per lo que en la ciutat es va erigir un Monument al parallelo 38° .

Economia

És nuc ferroviari, regió turística i centre comercial de productes agrícoles, com a cítrics, herbes aromàtiques i tabaco. Important, per a l'economia de la ciutat, és el cultiu de la bergamota (l'essència de la qual s'utilisa en l'elaboració de qualsevol perfum i per a aromatizar el té): la seua producció és una de les més grans del món. Eixe cítrico és un símbol de tota la província d'Regio.

Atres manufactura engloben productes farmacèutics, elèctrics i de mobles per a la llar.

Història

Els orígens d'Regio estan perduts entre arqueologia i mitologia: provablement des de fins del mileni III a. C., va ser habitada per poblacions pelásgicas de asquenazios, ausonios, enotrios i, en fi, pels ítalos, una ciutat anomenada Erythrà ("La Roja") pels cálcides.

Va ser una important i floreciente polis de la Magna Grecia rodejada de numeroses pedanies que contava en fortificacions front a l'illa de Sicília.[5] Va ser despuix municipium romà i sèu de el Corrector de Lucania i Brucio, ademés que ser nuc de rets comercials, marítimes i terrestres a lo llarc de la tota l'edat clàssica. Des de Regium eixia la Via Popilia (o be Via Annea), carretera construïda en el II que aplegava a Capua, i des d'allí a Roma. Des del seu port cridat "Columna Rhegina", al nort de la ciutat, eixien barcos per a Sicília, i des del seu antic port grec, al sur de la ciutat, per a tot el Mediterràneu.

"Metròpoli" bizantino i sèu del ducado de Calàbria, es va quedar a lo llarc de tota l'Edat Mija com a sèu episcopal de referència per al rito grec en Itàlia. També va ser un important centre caligràfic abans i tipogràfic despuix i va tindre intercanvis comercials en poblacions turques i àraps.

Va ser capital del giustizierato de Calàbria en época normanda i, per alguns sigles, de la Calàbria Ultra baix la dinastía angevina, els aragoneses, i els Habsburgo, i despuix capital de Calàbria Ulteriore Prima en el Reino de las Dos Sicilias, abans de passar a formar part del Reino de Italia.

Etimología

El nom d'Regio és possible que tinga el seu orige, com diu Esquilo en el seu drama satírico Galuco marí, en els desastres que varen tindre lloc en esta regió. Segons el tràgic ateniense, Sicília va ser arrancada del continent per un seisme.[5] L'etimologia s'establix a partir de la raïl verbal grega rhēg-, sobre el seu significat "arrancar, separar".

Erro al crear miniatura:
Planimetría a finales del XIX de área arqueológica Griso-Laboccetta.

A lo llarc de l'història, la ciutat va rebre distints noms:

  • Erythrà (Ερυθρά, "La Roja"), assentament pre-grec habitat per itálicos;
  • Rhégion, la ciutat grega fins a l'época romana; fundació el 14 de juliol 730 a. C. a partir del lloc de Pallantiòn;
  • Febea, breu periodo durant el govern de Dionisio II;
  • Regium, primera latinización del nom;
  • Rhegium Julium, en l'era augusta;
  • Rialla, baix els normandos
  • Rivà, breu periodo baix la dominació àrap;
  • Regols, en l'época de la Corona d'Aragó, XIII
  • Reggio o Regio, Edat Moderna;
  • Reggio vaig donar Calàbria, despuix de la unificación de Italia.

Fundación

Va ser fundada per colon grecs de Calcis (Eubea)[6][5][7] en el nom de Ῥήγιον en el VIII, en el 730 a. C., en lloc d'un assentament d'época anterior cridat, com susodicho, Erythrà.

Periodo griego

Es va aliar en la ciutat de Locros en la batalla de la Sagra, que va tindre lloc en el VI a. C., a on, segons Estrabón, dèu mil soldats de Locros ajudats per tropes d'Regio varen derrotar a cent trenta mil de Crotona.[8]

En el 494 a. C., Anaxilao va prendre el poder en Regio com a tirà. Primer va persuadir a colon de Samos per a que ocuparen Zancle, pero poc en acabant de que estos ho feren va cridar a colon procedents de Mesenia per a que li ajudaren a prendre Zancle, a la que varen derrotar i varen expulsar als samios, cap al 488 a. C. i des de llavors eixa ciutat va passar a cridar-se Mesene o Mesena.[9]

En el 473 a. C., Tarento i Regio varen ser derrotades severament pels mesapios.[10] En el 471 a. C. Micito, tirà d'Regio i de Mesena, va refundar la colónia de Pixunte,[11] que prèviament hi havia estat baix l'influència de Sibaris.[12]

En l'época de la guerra del Peloponeso, en la primera expedició ateniense a Sicília, era aliada de Leontinos en el seu enfrontament contra Siracusa i Locros. Tucídides menciona una guerra civil en la ciutat que va provocar que molts reginos anaren desterrats i la ciutat fora incapaç de fer front a Locros, que havia invadit el seu territori. Aliats en els atenienses, varen poder derrotar a una flota conjunta dels siracusanos i els seus aliats.[13]

En la següent expedición a Sicilia en 415 a. C. els atenienses, que no havien segut admesos en vàries ciutats sicilianes, varen ser acollits en el port d'Regio i en les afores de la ciutat, junt al santuari de Artemisa, els varen oferir mercat.[14]

Dionisio I de Siracusa va sitiar Regio en 387 a. C., entre atres motius perque la ciutat s'havia negat anys abans a entregar-li a una jove que havia solicitat com a esposa. Una tradició diu que, en canvi, li havien oferit a la filla d'un verduc. El lloc va durar més de 10 mesos i finalment la ciutat va ser presa i destruïda.[5][15] El fill de Dionisio I, Dionisio II de Siracusa va reconstruir part de la ciutat, a la que va donar el nom de Febia.[5] Uns anys despuix, en el 351 a. C. els siracusanos Leptines i Calipo, enfrontats a Dionisio, varen prendre Regio, varen expulsar a la guarnició i varen otorgar l'independència a la ciutat.[16]

Entorn al 280 a. C., durant l'expedició de Pirro de Epiro a Itàlia, la guarnició romana composta per campanios que custodiava la ciutat va aniquilar a gran part dels seus habitants. Segons conte Apiano, esta matança es va produir per l'enveja cap als bens dels seus habitants pero els soldats havien justificat la seua acció per creure que els reginos anaven a traïcionar-los i entregar-los en poder de Pirro.[5][17]

Desde la época romana hasta el XX

Una miqueta abans de la guerra mársica (91-89 a. C.) va sofrir un seisme que va destruir part del territori.[5]

En l'época de César Augusto la seua població era escassa i est va decidir poblar-la en veterans de l'eixèrcit.[5] Aplegava a la ciutat la vía Popilia, procedent de Capua.

La seua posició estratègica va fer que fora invadida en repetides ocasions. Va soportar intensos bombardejos durant la Segunda Guerra Mundial i va ser lliberada per les forces britàniques en setembre de 1943. També va sofrir molts terremotos; el més recent (el 28 de decembre de 1908) va ser seguit per un tsunami (maremoto) que va assolar la ciutat, que despuix va ser reconstruïda segons un esquema geomètric i seguint criteris antisísmicos, en cases baixes, rectilíneos llarcs i amples, i carrers perpendiculars.

Educación

La ciutat és sèu de l'Universitat "Mediterrànea" d'Regio de Calàbria, fundada en 1968,[18] i que hui en dia inclou els departaments (ex facultats) d'Arquitectura, Ingenieria, Agrària i Dret-Economia, ademés de l'Universitat per a Estrangers "Dante Alighieri", fundada en 1984.[19]

També alberga una Acadèmia de Belles arts[20] (instituïda en 1967), el Conservatori de Música "Francesco Cilea" (fundat en 1927),[21] l'Institut Superior de Ciències Religioses "Monsignor Vincenzo Zoccali"[22] i l'Escola Nacional d'Administració.[23]

Cultura

Erro al crear miniatura:
La procesión de la fiesta de la Virgen.

Fiesta de la Virgen de la Consolación

En el segon dissabte de setembre es du en processó l'image de la Virgen de la Consolación, patrona de la ciutat, des del santuario del Eremo fins a la catedral, lloc a on permaneix fins a novembre, moment en el que es realisa la processó en sentit invers.[24]

Gastronomía

L'element constant en la vida del reggino és el plaure del bo menjar: "La festa no és tal si no està sagellada per un bon got de vi." Entre els plats més típics destaquen les "frittole": carn de porc cuinada en una enorme caldera durant 8 o 10 hores. Embotits, formages, tomates secades, albargines conservades en oli, pimentons picantes, els "Maccarruni 'i casa" i el pez espada de la costa Viola, peixcat en Scilla, Bagnara i Cannitello des de fa milenis. Hi ha una darreria típica per a cada periodo de l'any: els "petrali" nadalencs, les "pastiere" pascuales, la "pignolata" del carnestoltes i la "nzuddha" en la festa de la Verge de la Consolació. També la solemnitat de la commemoració dels difunts té la seua darreria: la fruta "martorana". No obstant és la bergamota que s'ha tornat el símbol de la ciutat, tant que Reggio ha segut definida "Città del Bergamotto";[25] este cítric ha segut cultivat, en les afores de Reggio, des del XV en tècniques tradicionals fins que, en 1750, en la Rada Giunchi (actual barri del Lido) per primera volta en el món es va plantar un cultiu intensiu de bergamota;[26] al frut està dedicat un menut museu situat en el centre de la ciutat.[27]

Playas

Regio de Calàbria es caracterisa per les seues llargues costes i la propenca montanya. En efecte, es poden transcórrer algunes hores en la plaja, en els lidos localisats en la passejada marítima Falcomatà, podent aplegar fàcilment a les montanyes de Aspromonte, o be transcórrer la nit en els lidos de la plaja que es transformen en cerveseries i discoteques. Més allà dels lidos privats, es troba el lido municipal Zerbi, sèu de numeroses representacions, espectàculs i exhibicions. El lido Zerbi també hostaja l'esplèndida torre Nervi, estructura arquitectònica de forma circular obra de l'arquitecte Pier Luigi Nervi.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011 2021
Població 54 807 62 613 68 178 77 761 76 320 98 221 109 443 119 804 140 734 153 380 165 822 173 486 177 580 180 023 180 719 172 479
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Etnias y minorías extranjeras

A 31 de decembre de 2023, els estrangers residents en el municipi eren 11.734, és dir, el 6,9% de la població. Els grups més grans es mostren a continuació:[28][29] La comunitat estrangera més numerosa és la de Romania en un 20,7% de tots els estrangers presents en el país, seguida de Marroc i Filipines.

Clima

El clima és Mediterràneu per tindre costa en la mar Mediterrànea. Els Estius són Càlits, Els hiverns són frescs i els autumnes i primaveres són dolces. Les precipitacions anuals són de 547 mm.


Monumentos

Infraestructura y Transporte

Carreteras

La ciutat és el terme de les principals carreteres de Salerno i Taranto. La principal infraestructura vial que conecta la ciutat és l'autopista mediterrànea A2, que comença en Salerno. Esta es complementa en la carretera estatal SS 18 Tirrena Inferiore, que comença en Nàpols, i la carretera estatal SS 106 Jonica, que comença en Taranto. Per lo tant, Reggio és el creuament de les carreteres troncals europees oest-este (I90) i nort-sur (I45).

La circumvalació urbana discorre pels tossals i conecta els distints barris de la ciutat entre sí i en els municipis veïns per mig d'un sistema de quinze enllaços mixts. Ademés de l'enllaç 4 de la circumvalació i el primer tram de la SS 106, també hi ha enllaços a lo llarc del ramal A2 Reggio Calàbria.

Ferrocarriles

L'estació Reggio Calàbria Centrale és la més gran de Calàbria i el punt de trobada de dos importants llínees ferroviàries: el Ferrocarril Tirrenica Sur, que conecta la ciutat en Salerno, Nàpols (històrica i LMV) i Roma, i el Ferrocarril Jónico, que la conecta en Taranto i Bari.

El primer conta en doble via electrificada. Inicialment, es va prevore la construcció d'una nova llínea d'alta velocitat junte la Tirrenica, pero posteriorment, per raons econòmiques i tècniques, es va considerar més rendable modernisar la llínea existent per a aumentar la velocitat i reduir els temps de viage.[30][31]

El segon és una llínea de doble via electrificada de Reggio a Melito vaig donar Porte Llevat, una llínea de via única sense electrificar de Melito a Sibari, i una llínea de via única electrificada de Sibari a Taranto. L'electrificació del tram sense electrificar està actualment en curs i està previst que l'obra finalise en 2026.[32][33]

Puertos

El port de Reggio Calàbria, compost per una dàrsena artificial, conecta la ciutat en les Illes Eolias, Messina i Malta. En més de 3 millons de passagers transportats anualment, va anar el quint més gran d'Itàlia en este sector en 2016.[34] El port de Reggio també té fins recreatius, en un moll turístic.

Aeropuertos

La ciutat conta en un aeroport, també conegut com l'Aeroport de l'Estret i cridat aixina en honor a l'héroe de guerra Tito Minniti. També presta servici a la ciutat metropolitana de Messina. Està ubicat en la zona sur de la ciutat, a uns quatre quilómetros del centre.

Per a aplegar des de Messina, en particular, es poden utilisar els ferries regulars que circulen entre Messina i Vila Sant Giovanni i despuix, prendre la llínea de tren (l'estació de Vila Sant Giovanni es troba just al costat del port) elegint com a parada de destí l'Aeroport de Reggio Calàbria, que es troba a 1 km de les terminals. Ademés dels transbordadors normals, és possible utilisar un cómodo servici directe de hidroala des del port de Messina al port de Reggio Calàbria, en un temps de viage d'aproximadament 35 minuts.[35]

Movilidad urbana

Els servicis de transport públic en l'àrea urbana són gestionats principalment per ATAM, que conta en 40 llínees urbanes, més dos llínees extraurbanas, una a Gambarie (319) i una atra a Cardeto (320).[36] Les demés llínees extraurbanas són gestionades per empreses privades en contractes de servici en la regió de Calàbria, com Federico, S.C.A.R., Costa Viola Bus i Ferrovie della Calàbria.

Deportes

Reggina 1914 és el club de fútbol de la ciutat. Participa en la quarta divisió del fútbol nacional, la Serie D. El seu estadi és el Oreste Granillo d'aforament superior a 27 000 espectadors.

Ciutats agermanades

Personas destacadas

Artícul principal → Categoría:Nacidos en Regio de Calàbria.

En la Antigüedad, Regio va ser un dels més destacats llocs a on es va desenrollar la filosofia pitagórica, alguns dels representants de la qual varen ser també llegisladors: Teeteto, Aristócrates, Helicaon i Fitio.[37] També eren d'Regio el poeta líric Íbico i l'escritor Teágenes. També, en Regio, va anar el lloc de naiximent de Versace, una important família del món de la moda.

Vore també

Referències

  1. ↑ Núñez de Taboada: Diccionari francés-espanyol (1827), pág. 797.
  2. ↑ [1]
  3. ↑ , UTET.
  4. ↑ En la lliteratura dels sigles XVI i XVII sol transcribirse com Ríjoles: Jerónimo Zurita: Història del rei Don Fernando el Catòlic. De les empreses, i lligues d'Itàlia, llibre V, cap. XXIII. Juan de Mariana: Història general d'Espanya (1616).
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Estrabón VI,1,6.
  6. ↑ Tucídides VI,79.
  7. ↑ Diodoro Sículo XIV,40.
  8. ↑ Estrabón VI,1,10.
  9. ↑ Pausanias IV,23,6-9; Tucídides VI,4; Heródoto VI,
  10. ↑ Heródoto VII,170; Diodoro Sículo XI,52.
  11. ↑ Diodoro Sículo XI,59.
  12. ↑ Diodoro de Sicília, Biblioteca històrica. Llibres IX-XII, p.254, nota 449 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2006), ISBN 84-249-2858-X.
  13. ↑ Tucídides III,86; IV,1; IV,24-25.
  14. ↑ Tucídides VI,44.
  15. ↑ Diodoro Sículo XIV,44,100,106-112,197.
  16. ↑ Diodoro Sículo XVI,49.
  17. ↑ Apiano, Guerres samnitas 9.
  18. ↑ unirc.it (ed.): «Università degli Studi Mediterranea di Reggio Calàbria» (en italiano). Consultat el 26 de noviembre de 2015.
  19. ↑ unistrada.it/ (ed.): «Università per Stranieri "Dante Alighieri"» (en italiano). Consultat el 26 de noviembre de 2015.
  20. ↑ accademiabelleartirc.it (ed.): «Accademia di Belle Arti di Reggio Calàbria» (en italiano). Consultat el 26 de noviembre de 2015.
  21. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de febrero de 2018. Consultat el 15 de febrero de 2018.
  22. ↑ issr-rc.it (ed.): «Istituto Superiore di Scienze Religiose di Reggio Calàbria» (en italiano). Consultat el 26 de noviembre de 2015.
  23. ↑ sna.gov.it (ed.): «Scuola Nazionale di Amministrazione» (en italiano). Archivat des d'el original, el 20 de enero de 2018. Consultat el 26 de noviembre de 2015.
  24. ↑ Reggio Calàbria: Sobre la processó de la Verge de la Consolació
  25. ↑ donar_Reggio_Calàbria.html Bergamotto vaig donar Reggio Calàbria digidownload.llibere.it,
  26. ↑ Alessandro Gioffrè d'Ambra i uns atres, Reggio Centre del Mediterraneo · un excursus storico vaig donar 3500 anni, Club UNESCO "Re Italo", Província vaig donar Reggio, Tipografia Enotria, Reggio vaig donar Calàbria, Maig 2014
  27. ↑ Turisme Reggio Calàbria turisme.reggiocal.it
  28. ↑ ISTAT (ed.): «Demographic balance and foreign resident population as at 31 December 2023 by gender and citizenship». Consultat el 2024-07-03.
  29. ↑ cittadini stranieri tuttitalia.it
  30. ↑ Peppe Caridi (15 dicembre 2023). «Alta velocità Salerno-Reggio Calàbria, Rfi ha scelto il tracciato tirrenico: ecco come sarà». StrettoWeb. Consultat el 26 maggio 2024.
  31. ↑ «Salerno - R. Calàbria» (en it). www.fsitaliane.it. Consultat el 26 maggio 2024.
  32. ↑ Plantilla:Cita news
  33. ↑ Plantilla:Cita news
  34. ↑ «Traffico Merci e Passeggeri nei principali Porti Italiani - MIT». dati.mit.gov.it. Consultat el 24 luglio 2019.
  35. ↑ donar-reggio-Calàbria/ menja arrivare all’Aeroporto vaig donar Reggio Calàbria aeroportodellostretto.it
  36. ↑ «A.T.A.M. *Azienda Trasporti per l'Area Metropolitana** (Città di Reggio Calàbria)». Consultat el 24 luglio 2023.
  37. ↑ Jámblico, Vida de Pitágoras 130, 172, 251.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Reggio_Calabria&oldid=1560867»