L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pla de Bages (vi)

Plantilla:Ficha de regió vitivinícola Pla de Bages és una denominació d'orige vinícola espanyola situada en la província de Barcelona. L'àrea de producció consta de 26 municipis que formen bona part de la comarca del Bages i el Moianès.

Geografia

Es troba en el costat oriental de la depressió central de Catalunya.

Té un microclima mediterràneu, de mija montanya, protegit pel Prepirineu al nort i la Serra Llitoral al surest. Té oscilacions tèrmiques rigoroses i escassa pluviositat. Són tradicionals de la zona els terrats de vinya construïdes a la pedra seca.

L'àrea de cultiu s'ubica principalment seguint el curs del riu Llobregat i els seus afluents.

Subzonas

  • Pla del Bages: la zona més baixa de la vall i la que es troba més pròxima a la conca entre l'afluència del riu Llobregat i Cardener, a on l'altitut mija és d'al voltant de 200 m.
  • Alt Bages: la zona més alluntada de la conca i per tant més alta i accidentada. Ací l'altitut pot aplegar als 700 m.

Els sols són margosos, en presència de argila en la zona més baixa, i calcàrees en alt contingut en carbonat en la més alta.

Història

 
Bota del Bages en el Museu del Vi del Convent del Carme de Peralada.

Esta zona era tradicionalment productora de vins. Encara que siga una regió de tamany chicotet, és hereua de les grans extensions vinícoles de la Catalunya central. Els monges del monasteri de Sant Benito de Bages varen impulsar, des de el X, el cultiu de la vinya i la producció de vi en tota la seua àrea d'influència. Es va convertir en una de les principals activitats econòmiques fins al XIX.

La vinya en el Bages duya molts anys en expansió, tant és aixina que quan la plaga de la filoxera va arrasar en la vinya francesa a partir de l'1.860 es va disparar la demanda de vi català i els seus preus es varen multiplicar fent que els llauradors plantaren vinya en tots els llocs per a aprofitar el moment, aplegant a ser la comarca catalana en més extensió de vinya en Catalunya, en 27.700 hectàrees.

Va ser quan la vinya va trepar per les montanyes i va nàixer un nou paisage estructurat per fejes de pedra en sec, cabanyes de vinya i cups. Les cases i els masos es feyen chicotets en comparació a les hectàrees de vinya plantades i els cups varen ser els elements clau en l'elaboració de vi, ya que d'esta forma el trayecte cap al mas ya no era en 100kg de raïms, sino en 65kg de vi, sense córrer el risc de que en les llargues distàncies de desplaçament la collita s'estropejara i fermentara abans de hora. A esta época se li crida febra d'or, que va durar fins al 1890, i va deixar al Bages un patrimoni cultural, econòmic i social, sent la pedra en sec reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.


La filoxera, pero, va acabar aplegant a Catalunya el 1890 i va comportar una forta crisis a la vinya del Bages. Aixina i tot, este no va ser el motiu d'abandó definitiu de la vinya en la zona, ya que despuix de la filoxera es varen tornar a plantar fins a 22.000 hectàrees, sino que l'abandó es va produir a raïl de l'arribada del textil. Era preferible treballar en una fàbrica en sòu fix, sense dependre de les inclemències del temps i de la calitat de la collita, en un dia de festa semanal i en la ciutat.

Fins a finals de el XX no es va recuperar l'activitat econòmica vinícola. L'impulsor va ser la cooperativa de Artés, que ademés de preservar el picapoll, la varietat autòctona adaptada a la zona, va introduir noves varietats vitícoles i tècniques de producció més elevada.

En 1995 es va crear la denominació d'orige, en l'intenció de donar valor als vins d'este territori. Actualment treballa per a recuperar les varietats perdudes i l'identitat del patrimoni. Recupera l'essència per a tornar a donar valor a tot això que la definix.

Vins

 
Vinyes en Artés.

Destaca la producció de vino tinto aromàtic en les varietats tempranillo, merlot, sumoll, va manar i cabernet sauvignon. En menor mida es recorre a garnacha, pinot noir i syrah. Són vino tinto aromàtics. Per a l'elaboració de vi blanc s'usa sobretot la raïm picapolla, creant un vi distintiu de la zona cridat picapoll; es tracta d'un vi blanc llauger i d'un color groc característic. També es fan vins blancs en raïms macabeo, parellada i chardonnay, que resulten afrutados i llaugers. Per a fer vi rosat s'ampra merlot i cabernet sauvignon.

Raïms

Tinto

Blanques

Gerwürztraminer

  • Chardonnay
  • Malvasia aromàtica / Malvasia de Sitges

Vore també

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pla_de_Bages_(vi)&oldid=1445917»