Pi1 Pegasi

Pi1 Pegasi (π1 Pegasi / π1 Peg / 27 Pegasi) és una estrela en la constelació de Pegàs de magnitut aparent +5,60.[1] Forma una doble òptica en Pi2 Pegasi, si be les dos estreles no estan gravitacionalment unides. La distància real entre elles és de 31 anys llum (47 000 UA), pero es mouen a través de l'espai en direccions diferents i en velocitats distintes, lo que descarta que formen un verdader sistema binari.[2]
| Constelació | Pegàs |
| Ascensió recta α | 22h 09min 13,63s |
| Declinació δ | +33º 10’ 20,4’’ |
| Distància | 283 anys-llum |
| Magnitut visual | +5,60 |
| Magnitut absoluta | +0,89 |
| Lluminositat | 51 sols |
| Temperatura | 4790 K |
| Massa | 1,9 sols |
| Ràdio | 10 sols |
| Tipo espectral | G6III |
| Velocitat radial | -5,7 km/s |
Distant 283 anys llum del sistema solar, Pi1 Pegasi és una jaganta groga de tipo espectral G6III en una temperatura efectiva de 4790 K. Lluïx en una lluminositat 51 voltes major que la lluminositat solar i la seua ràdio és 10 voltes més gran que el del Sol. Trencada llentament en una velocitat de rotació proyectada de 6 km/s, lo que dona lloc a un llarc periodo de rotació que pot ser de fins a 89 dies.[2]
El seu contingut metàlic és clarament inferior al solar, sent el seu índex de metalicitat [Fe/H] = -0,22.
En una massa casi doble de la del Sol, Pi1 Pegasi és una de les moltes jagantes visibles en el cel nocturn en l'interior del qual té lloc la fusió nuclear del heli. Té una edat estimada de 1300 millons d'anys.
Prop d'ella es poden observar quatre estreles tènues la lluentor de les quals està comprés entre magnitut 10 i 12; no obstant, cap d'elles està físicament lligada a Pi1 Pegasi.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pi1 Pegasi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.