L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Opinions religioses de Thomas Jefferson

Les opinions religioses de Thomas Jefferson divergien àmpliament del tradicional cristianisme de la seua época. A lo llarc de la seua vida, Jefferson va estar intensament interessat en la teologia, i la moralitat.[1][2] Jefferson estava més cómodo en el deísmo, la religió racional i el racionalisme teiste i unitarisme.[3] Simpatizaba i en general estava d'acort en els preceptes «morals» del cristianisme.[4] Va considerar que les ensenyances de Jesús tenen "el còdic moral més sublim i benevolente que jamai s'haja oferit a l'home".[5] No obstant, va sostindre que les ensenyances pures de Jesús semblaven haver segut apropiades per alguns dels primers seguidors de Jesús, lo que va resultar en una Bíblia que contenia tant "diamants" de saber com el "femta" de les agendes polítiques antigues.[6]

Retrate de Thomas Jefferson per Rembrandt Peale en 1800

Jefferson va sostindre "reconéixer i adorar una providència predominant" (com en el seu primer discurs inaugural).[7] Va ser important i en el seu segon discurs inaugural, va expressar la necessitat de guanyar "el favor d'eixe Ser en les mans del qual estem, que va guiar als nostres pares, com a Israel d'antany".[8] Aixina i tot, junt en James Madison, Jefferson va portar a terme una campanya llarga i exitosa contra el respal financer estatal a les iglésies en Virginia. Jefferson també va falcar la frase "mur de separació entre l'iglésia i l'estat" en la seua Carta als batistes de Danbury - 1 de giner de 1802. Durant la seua campanya de 1800 per a la presidència, Jefferson inclús va tindre que bregar en crítics que varen argumentar que no era apte per a ocupar el càrrec per l'incomoditat en les seues creències religioses "poc ortodoxes".

En una carta a John Adams datada el 22 d'agost de 1813, Jefferson va nomenar a Joseph Priestley (un unitari anglés que es va mudar a Amèrica) i a Conyers Middleton (un deísta anglés) com les seues inspiració religioses.[9]

Jefferson va usar certs passages del Nou Testament per a compondre La vida i la moral de Jesús de Nazaret (la "Bíblia de Jefferson"), que excloïa qualsevol milacre fet per Jesús i va emfatisar el seu mensage moral. Encara que a sovint va expressar la seua oposició a moltes pràctiques del clero i a moltes doctrines cristianes populars específiques de la seua época, Jefferson va expressar repetidament la seua admiració per Jesús com un mestre "moral" i es va referir constantment a sí mateixa com a cristià (encara que seguint el seu propi tipo únic de cristianisme) a lo llarc de la seua vida. Jefferson es va opondre al Calvinisme, Trinitarisme, i els va identificar com a elements platònics en el cristianisme. En cartes privades, Jefferson també es va descriure a sí mateixa com a subscriptor a unes atres certes filosofia, ademés de ser cristià. En estes cartes es va descriure a sí mateixa com també un " epicúreo" (1819),[10] un "materialiste del sigle XIX" (1820),[11] un "Unitari per mi mateixa" (1825), i "una secta de mi mateixa" (1819).[12] Despuix del desestablecimiento de la religió en Connecticut, li va escriure a John Adams: "M'unixc a vostés, per lo tant, en sinceres felicitacions pel fet de que esta guarida del sacerdoci s'ha trencat per fi, i que un Papa protestant ya no és una desgràcia a l'història i el caràcter nortamericans ".[13]

Assistència a l'iglésia

Jefferson es crie en l'Iglésia d'Anglaterra en un moment en que era l'iglésia establida en Virginia i l'única denominació finançada en diners d'imposts de Virginia. Abans de la Revolució, les parròquies eren unitats de govern local, i Jefferson va servir com un membre de la junta parroquial, un lloc administratiu llaic en la seua parròquia local. Qualificacions per a ocupar càrrecs públics en tots els nivells, a la que Jefferson elegit en 1769 requerien afiliació a la religió estatal actual i el compromís de no expressar disentimiento ni fer res que no s'ajustara a la doctrina de l'iglésia. Jefferson contava al clero entre els seus amics, i va contribuir econòmicament a l'Iglésia Anglicana a la que assistia regularment.

Despuix de la Revolució, es desestableció l'Iglésia d'Anglaterra en Amèrica. Es va reorganisar com l'Iglésia Episcopal en Amèrica (Iglésia Episcopal en els Estats Units d'Amèrica). Margaret Bayard Smith, l'espós del qual era un amic propenc de Jefferson, registra que durant el primer hivern de la presidència de Jefferson "assistia regularment al servici" el dumenge en una chicoteta iglésia episcopal, per respecte al cult públic.[14] Esta era l'única iglésia en la ciutat, en l'excepció d'una chicoteta capella catòlica. Un any despuix de la seua inauguració, Jefferson va començar a assistir als servicis de l'iglésia en la Cambra de Representants, una costum que encara no havia començat mentres era vicepresident, i que presentava predicadores de totes les sectes i denominacions cristianes.

Henry S. Randall, l'únic biógraf al que se li va permetre entrevistar a la família immediata de Jefferson, va registrar que Jefferson "assistia a l'iglésia en tanta regularitat com la majoria dels membres de la congregació, a voltes anant solament a cavall, quan la seua família es quedava en casa i "que també" va contribuir lliurement a al desenroll d'iglésies cristianes, va donar diners a societats bíbliques i atres objectes religiosos, i va anar un lliberal i contribuent habitual al respal del clero. Es conserven cartes seues en les que exhorta, en respectuosa delicadea, a l'acceptació d'aportacions extraordinàries i no solicitades, al retor de la seua parròquia, en ocasions d'expensas a este últim, com la construcció d'una casa ".

En anys posteriors, Jefferson es va negar a servir com a padrí dels bebés batejats, perque no creïa en el dogma de la Trinitat.[15] A pesar del testimoni de l'assistència a l'iglésia de Jefferson, no hi ha evidència de que alguna volta haja segut confirmat o haja segut un comulgante.[16]

Jefferson i el deísmo

Erro al crear miniatura:
La Declaració d'Independència

En 1760, als 16 anys, Jefferson va ingressar al College of William & Mary en Williamsburg, i durant dos anys va estudiar matemàtiques, metafísica i filosofia en el professor William Small . Va introduir a l'entusiasta Jefferson als escrits dels empirista britànics , inclosos John Locke, Francis Bacon i Isaac Newton.[17] Els biógrafs de Jefferson diuen que va ser influenciat pel Deísmo mentres va estar en William & Mary, particularment per Bolingbroke.[18]

Frases com "Deu de la naturalea", que Jefferson va usar en la Declaració d'Independència, són típiques del deísmo, encara que també varen ser utilisades en eixe moment per pensadors no deístas, com Francis Hutcheson. Ademés, era part del pensament romà sobre la llei natural, i Jefferson va ser influenciat per llegir Cicerón sobre este tema.[19]

La majoria dels deístas varen negar els conceptes cristians de milacres i la Trinitat. Encara que va tindre un estima de tota la vida per les ensenyances morals de Jesús, Jefferson no creïa en els milacres ni en la divinitat de Jesús. En una carta a Rieux en 1788, va rebujar una solicitut per a actuar com a padrí, dient que no havia pogut acceptar la doctrina de la Trinitat "des d'una part molt primerenca de la meua vida".[15][20] En una carta de 1820 al seu amic propenc William Short, Jefferson va declarar, "no es deu entendre que estic en ell (Jesús) en totes les seues doctrines. Soc un Materialiste; es posa del costat de l'Espiritisme; predica l'eficàcia de l'arrepenediment cap al perdó del pecat; necessite un contrapeso de bones obres per a redimirlo ".[21] En 1824, quatre anys despuix, Jefferson havia canviat d'opinió sobre el "materialisme" de Jesús, aclarint llavors que "... el fundador de la nostra religió, era indiscutiblement un materialiste sobre l'home".[22][23]

Jefferson estava directament relacionat en el deísmo en els escrits d'alguns dels seus contemporàneus. La viuda de Patrick Henry va escriure en 1799: "Ixcà el Grate Jefferson i tots els héroes del partit deísta pogueren haver vist al meu ... espose pagar el seu últim deute en la naturalea".[24][25] Avery Dulles, un destacat teòlec catòlic, afirma que mentres estava en el College of William & Mary, "baix l'influència de varis professors, Jefferson es va convertir a la filosofia deísta".[18] Dulles conclou:

En resum, Jefferson era un deísta perque creïa en un sol Deu, en la divina providència, en la llei moral divina i en les recompenses i castics despuix de la mort; pero no creïa en la revelació sobrenatural. Era un deísta cristià perque vea el cristianisme com la màxima expressió de la religió natural i a Jesús com un incomparable gran mestre moral. No era un cristià ortodox perque rebujava, entre atres coses, les doctrines de que Jesús era el Mesías promés i el Fill de Deu encarnat. La religió de Jefferson és prou típica de la forma nortamericana de deísmo en la seua época. Dulles està d'acort en l'historiador Stephen Webb, qui afirma que les freqüents referències de Jefferson a la "Providència" indiquen el seu deísmo, ya que "la majoria dels deístas del sigle XVIII creïen en la providència".[26]

Si ben molts biógrafs, aixina com alguns dels seus contemporàneus, han caracterisat a Jefferson com un deísta, els historiadors i erudits no han trobat tal autoidentificació en els escrits supervivents de Jefferson. En una carta de 1803 a Priestley, Jefferson alaba a Jesús per una forma de deísmo.[27]

Va expressar idees similars en una carta de 1817 a John Adams.[28]

En una carta a Adams datada el 22 d'agost de 1813, Jefferson va escriure que:[9]

Té raó en supondre, en un dels seus, que yo no havia llegit molt sobre la predestinació de Priestley, el seu sistema sense ànima o la seua controvèrsia en Horsley. Pero he llegit les seues corrupció del cristianisme i les primeres opinions de Jesús, una i una atra volta; i em recolze en ells, i en els escrits de Middleton, especialment en les seues cartes des de Roma i a Waterland, com a base de la meua pròpia fe. Estos escrits mai han segut contestats, ni poden ser contestats, citant proves històriques, com ho han fet. Puix estos fets, per tant, m'aferre al seu saber, tan superior al meu.

Referències

  1. ↑ Ahlstrom p 366
  2. ↑ Charles Sanford, "La vida religiosa de Thomas Jefferson" (Charlotte: UNC Press, 1987).
  3. ↑ Michael Corbett and Julia Mitchell Corbett, Politics and religion in the United States (1999) p. 68
  4. ↑ Scherr, Arthur. "Thomas Jefferson Versus the Historians: Christianity, Atheistic Morality, and the Afterlife." Cambridge University Press. 7 March 2014. 3 October 2016.
  5. ↑ Jefferson, Washington, 1907, p. 89
  6. ↑ Thomas Jefferson and his Bible April, 1998, PBS Frontline, downloaded 15-04-03
  7. ↑ Thomas Jefferson, First Inaugural Address
  8. ↑ Thomas Jefferson, Second Inaugural Address, Monday, March 4, 1805
  9. ↑ 9,0 9,1 https://founders.archives.gov/documents/Jefferson/03-06-02-0351
  10. ↑ (1853) Albert Ellery Bergh (ed.). October 31, 1819 letter to William Short (vol. XV), The Thomas Jefferson Memorial Association, p. 219. Consultat el 2009-05-23. «As you say of yourself, I too am an Epicurian. I consider the genuine (not the imputed) doctrines of Epicurus as containing everything rational in moral philosophy which Greece and Rome have left us.»
  11. ↑ «Letter to William Short».
  12. ↑ (1853) Albert Ellery Bergh (ed.). June 25, 1819 letter to Ezra Stiles Ely (vol. XV), The Thomas Jefferson Memorial Association, p. 202. Consultat el 2009-05-23. «You say you llaure a Calvinist. I am not. I am of a sect by myself, as far as I know.»
  13. ↑ Works, Vol. iv., p. 301.
  14. ↑ Smith, Margaret Bayard. "The first forty years of Washington society, portrayed by the family letters of Mrs. Samuel Harrison Smith (Margaret Bayard) from the collection of her grandson, J. Henley Smith." Internet Archive. 5 October 2016. p.13
  15. ↑ 15,0 15,1 Holmes, David ynn (2006). The Faiths of the Founding Fathers, Oxford: Oxford University Press, pp. 225. ISBN 978-0-19-530092-5. «jefferson godparent trinity deists unitarian.»
  16. ↑ Holmes, David. «Monticello Speakers Forum: Thomas Jefferson and Religion». Thomas Jefferson Foundation. Archivat des d'el original, el 2007-10-20. Consultat el 2008-04-17.
  17. ↑ Merrill D. Peterson, ed. Thomas Jefferson: Writings, p. 1236
  18. ↑ 18,0 18,1 Dulles, Avery. “The Deist Minimum”. First Things (149): 25+.
  19. ↑ Jefferson's Literary Commonplace Book, trans. and ed. Douglas L. Wilson (Princeton, N. J.: Princeton University Press, 1989), p. 159.
  20. ↑ Clark, J. C. D. (1994). The language of liberty, 1660-1832, p. 347. ISBN 9780521449571. (letter to J. P. P Derieux, July 25, 1788, Papers vol 13, p 418)
  21. ↑ The character of Thomas Jefferson: as exhibited in his own writings By Theodore Dwight, Pg. 363
  22. ↑ The Battle for the American Mind: A Brief History of a Nation's Thought By Carl J. Richard, Pg. 98
  23. ↑ “From Thomas Jefferson to Augustus Elias Brevoort Woodward, 24 March 1824,” Founders Online, National Archives, accessed September 29, 2019. [This is an Early Access document from The Papers of Thomas Jefferson: Retirement Séries. It is not an authoritative final version.]. Internet Archive capture from 2020-01-02.
  24. ↑ Breig, James. «DEISM: One Nation Under A Clockwork God?». Colonial Williamsburg. Consultat el 2011-03-12.
  25. ↑ Couvillon, Mark. «A Patrick Henry Essay: The Voice vs. the Pen». National Forensic League. Consultat el 2011-03-12.
  26. ↑ Stephen H. Webb, American providence: a nation with a mission (2004) p. 35
  27. ↑ Thomas Jefferson (1803). H. A. Washington (1861) (ed.). April 9, 1803 letter to Dr. Joseph Priestley, Washington: H. W. Derby.
    ... Com a conseqüència d'una conversació en el Dr. Rush, en l'any 1798-1799, li havia promés algun dia escriure-li una carta donant-li la meua visió del sistema cristià. He reflexionat a sovint sobre això des de llavors, i inclús vaig esbossar els contorns en la meua pròpia ment. Primer dec prendre una visió general de les doctrines morals del més notable dels filòsofs antics, de que la seua ètica tenim suficient informació per a fer una estimació, digam Pitágoras, Epicuro, Epicteto , Sócrates, Cicerón, Séneca, Antoninus. Deuria fer justícia a les branques de la moral que han tractat be; pero senyale l'importància d'aquells en els que són deficients. Llavors deuria prendre una vista del deísmo i l'ètica dels judeus, i mostrar en quin estat degradat es trobaven i la necessitat que presentaven d'una reforma. Dec procedir a una visió de la vida, el caràcter i les doctrines de Jesús, qui, conscient de l'incorrecció de les seues idees sobre la Deidad i la moralitat, es va esforçar per dur-els als principis d'un deísmo pur i nocions més justes dels atributs de Deu, per a reformar les seues doctrines morals a l'estàndart de la raó, la justícia i la filantropia, i per a inculcar la creència d'un estat futur. Este punt de vista ometria deliberadament la qüestió de la seua divinitat, i inclús la seua inspiració. Per a fer-li justícia, seria necessari senyalar les desventages que varen tindre que trobar les seues doctrines, no havent segut compromés a escriure per ell mateixa, sino pel més analfabet dels hòmens, de memòria, molt despuix d'haver-les escoltat d'ell; quan molt va ser oblidat, molt mal entés i presentat en totes les formes paradòxiques. No obstant, tals són els fragments que queden com per a mostrar un mestre obrer, i que el seu sistema de moralitat va ser provablement el més benévolo i sublim que jamai s'haja ensenyat, i conseqüentment més perfecte que els de qualsevol dels filòsofs antics. El seu caràcter i doctrines han rebut un dany encara major per part d'aquells que pretenen ser els seus discípuls especials, i que han desfigurado i sofisticat les seues accions i preceptes, des de punts de vista d'interés personal, per a induir a la part irreflexiva de la humanitat a desembarazarse de tot sistema en disgust, i dictar sentència com un impostor sobre el caràcter més inocent, el més benevolente, el més eloqüent i sublim que jamai s'ha exhibit a l'home ...
  28. ↑ (1853) Albert Ellery Bergh (ed.). May 5, 1817 letter to John Adams (vol. 15), The Thomas Jefferson Memorial Association, & A. A. Lipscomb, pp. 108–109. Consultat el 2009-05-23. «I had believed that [Connecticut was] the last retreat of monkish darkness, bigotry, and abhorrence of those advances of the mind which had carried the other States a century ahead of them. ... I join you, therefore, in sincere congratulations that this donen of the priesthood is at length broken up, and that a Protestant Popedom is no longer to disgrace the American history and character. If by religion we llaure to understand [i. i., to pixen] sectarian dogmes, in which no two of them agree, then your exclamation on that hypothesis is just, 'that this would be the best of all possible worlds, if there were no religion in it.' But if the moral precepts, innate in man, and made a part of his physical constitution, as necessary for a social being, if the sublim doctrines of philanthropism and deism taught us by Jesus of Nazareth, in which all agree, constitute true religion, then, without it, this would be, as you again say, 'something not fit to be named even, indeed, a hell'.»
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Opinions_religioses_de_Thomas_Jefferson&oldid=1444115»