Obscuriment dels aliments
Archiu:Browning Fuji apple - 32 minutes in 16 seconds.webm
L'obscuriment dels aliments o dorat és el procés pel qual els aliments prenen un color marró per certes reaccions químiques especials. El obscuriment és una de les reaccions més notables de la química dels aliments i constituïx un important camp d'investigació per les seues implicacions en la salut, nutrició i el seu impacte econòmic en l'indústria alimentària. Encara que, en general, el pas del temps pot alterar la composició química dels aliments de molt distintes formes, el obscuriment en particular pot ser de dos tipos: obscuriment enzimàtic i obscuriment no enzimàtic. Els resultats del obscuriment poden ser desijats o indesijats, depenent del tipo d'aliment del que es tracte.
El obscuriment és extremadament rellevant per a l'indústria alimentària pel seu impacte en els valors nutricionals, tecnologia i costs econòmics.[1] Els investigadors tenen especial interés en l'estudi del control (inhibició) del obscuriment, aixina com dels distints métodos que més inhibixen este procés, lo que en última instància supon disminuir la caducitat dels aliments que encara no han sigut venuts en els comerços.[2]
Enzimàtic
El obscuriment enzimàtic és una de les reaccions més notables que afecten a la majoria de frutes, verdures i mariscs.[3] Estes reaccions modifiquen el sabor, color i valor econòmic de dits aliments. En general, es tracta d'una reacció química a on participen les enzimes polifenol oxidasa, catecol oxidasa i unes atres que catalisen la producció de melanines i benzoquinona a partir de fenol naturals. El obscuriment enzimàtic (cridat també oxidació alimentària) requerix la presència d'oxigen. S'inicia en l'oxidació dels fenol per part de l'oxigen catalisada per l'enzima polifenol oxidasa per a donar quinones,[4] el pronunciat caràcter del qual electròfil causa una elevada susceptibilitat a rebre l'atac nucleòfil d'atres proteïnes. Estes quinones despuix són polimerisades en una série de reaccions que finalment donen com resultat la formació de pigments de color marró, o melanosis, en la superfície dels aliments.[5] El grau de obscuriment depén de la cantitat de polifenol oxidases actives presents en determinat aliment. Per tant, la majoria dels métodos que s'investiguen per a inhibir el obscuriment es basen en entorpir l'acció de l'enzima polifenol oxidasa. No obstant, no tota reacció de obscuriment produïx efectes indesijats. Archiu:Browning Fuji apple - 32 minutes in 16 seconds.webm
Eixemples de obscuriment enzimàtic desijat:
- El que aporta el color i sabor característics del café, el cacao i el té.[6]
- El que aporta el color i sabor característics d'alguns fruts secs com les figues i les raïms passes.
Eixemples de obscuriment enzimàtic indesijat:
- Les polifenol oxidases són les principals responsables de la melanosis en crustàceus com gambes o camarons.[7]
Control
Existixen diversos mètotos per a evitar o ralentisar el obscuriment enzimàtic en els aliments, cada u dels quals té com a diana alguna etapa específica de la reacció química. El control del obscuriment enzimàtic ha sigut sempre un repte per a l'indústria alimentària. Ademés, l'ús de productes químics per a inhibir el obscuriment, com els sulfits, un potent agent antiobscuriment, s'han vist qüestionats pels possibles perills que entranyen. S'han investigat molt els mecanismes de control exactes que podrien tindre lloc front a estos processos enzimàtics. Els distints tipos de control del obscuriment enzimàtic es poden classificar en distints grups.
- El suc de llima i uns atres àcits contribuïxen a baixar el pH i eliminen el coure com cofactor necessari per a que entren en funcionament les enzimes responsables.
- L'escaldat dels aliments, que desnaturalisa les enzimes i destruïx els reactius responsables. S'usa en determinades fases del processat del té.
- Les baixes temperatures també poden evitar el obscuriment enzimàtic en ralentisar la velocitat de la reacció.
- L'utilisació d'àcit ascòrbic en certs pH per a controlar el obscuriment de les pomes baix certes condicions en canviar la seua activitat de la fenolasa. Distints valors de pH afecten a l'activitat de la fenolasa en les pomes de manera distinta.[8]
- Les proteïnes poden eixercir efectes inhibitoris de l'activitat de la polifenol oxidasa al quelar el coure essencial en el lloc actiu de l'enzima per mig d'inhibició competitiva, inhibint aixina la seua activitat.
- Durant la síntesis del vi, s'utilisa tecnologia d'intercanvi de ions per a filtrar i eliminar els sediments de color marró existents en la solució.
- La varietat de pomes nomenada Arctic Apples ha sigut modificada genèticament per a evitar que expressen l'enzima polifenol oxidasa i, per tant, no s'obscurixen.
No enzimàtic
El segon tipo de obscuriment és de naturalea no enzimàtica. És un procés que també produïx la pigmentació marró dels aliments, pero sense l'activitat d'enzimes. Les dos formes de obscuriment no enzimàtic són la caramelisació i la reacció de Maillard. Abdós tenen velocitats de reacció variables que estan en funció de l'activitat aquosa (en química dels aliments, l'estat normal d'activitat aquosa es definix principalment com el cocient entre la pressió de vapor d'aigua de la substància i la pressió de vapor d'aigua pura a la mateixa temperatura).
La caramelisació implica la piròlisis del sucre. S'usa àmpliament en cuina per a conseguir un color marró i un sabor característic. En este procés es lliberen substàncies químiques volàtils que produïxen un sabor acaramelat sui géneris.
L'atra reacció no enzimàtica és la reacció de Maillard. És la reacció que produïx el sabor dels aliments cuinats. Entre els productes que sofrixen la reacció de Maillard estan els pans, les carns i les creïlles. És una reacció química que es produïx entre el grup amino d'un aminoàcit lliure i el grup carbonil d'un sucre reductor, normalment en l'intervenció de la calor. El sucre interactua en l'aminoàcit i produïx tot tipo d'olors i sabors. En l'indústria dels saborisants, la reacció de Maillard és la base dels sabors artificials per als aliments processats,[9] ya que el tipo d'aminoàcit utilisat determina el sabor resultant.
Les melanoidines són polímers heterogéneus de color marró i pes molecular alt que es formen quan sucres i aminoàcits es combinen en la reacció de Maillard a altes temperatures i en baixa activitat aquosa. Les melanoidines es troben normalment en aliments en els que s'ha operat alguna forma de obscuriment no enzimàtic, com les maltes d'ordi (tipo Viena i Munich), la corfa del pa, productes de forn i pasticeria, i café. També es troben en les aigües residuals de les refineries sucreres, que necessiten tractament per a evitar que contaminen l'entorn de dites refineries
El dolç de llet, produït en calfar llet ensucrada, deu el seu sabor i color a la combinació de varis processos de obscuriment no enzimàtic.[10]
Referències
- ↑ (1 de giner de 2012) Ph.D, Benjamin K. Simpson (ed.). Food Biochemistry and Food Processing (en en), Wiley-Blackwell, pp. 56–83. doi:10.1002/9781118308035.ch4/summary. ISBN 9781118308035.
- ↑ (1 de giner de 1989).«The Maillard reaction in foods».Progress in Clinical and Biological Research.304: 301–327.ISSN 0361-7742.
- ↑ Holderbaum,, Daniel (2010). «Enzymatic Browning, Polyphenol Oxidase Activity, and Polyphenols in Four Apple Cultivars: Dynamics during Fruit Development». HortScience.
- ↑ (1 de giner de 1991).«Phenolic compounds and polyphenoloxidase in relation to browning in grapes and wines».Critical Reviews in Food Science and Nutrition.30(4): 441–486.ISSN 1040-8398.doi:10.1080/10408399109527552.
- ↑ (1 de giner de 1994).«Enzymatic browning reactions in apple and apple products».Critical Reviews in Food Science and Nutrition.34(2): 109–157.ISSN 1040-8398.doi:10.1080/10408399409527653.
- ↑ He, Quiang (2008). «Elucidation of the mechanism of enzymatic browning inhibition by sodium chlorite». El Sevier. Archivat des de l'original, el 12 de giner de 2017. Consultat el 1 de juliol de 2018.
- ↑ (1 de giner de 2015).«Undesirable Enzymatic Browning in Crustaceans: Causative Effects and Its Inhibition by Phenolic Compounds».Critical Reviews in Food Science and Nutrition.55(14): 1992–2003.ISSN 1549-7852.doi:10.1080/10408398.2012.755148.
- ↑ (1 de giner de 1993).«Control of enzymatic browning in apple slices by using ascorbic acid under different conditions».Plant Foods for Human Nutrition (Dordrecht, Netherlands).43(1): 71–76.ISSN 0921-9668.
- ↑ Tamanna, Nahid (2015). «Food Processing and Maillard Reaction Products: Effect on Human Health and Nutrition». Hindawa.
- ↑ Pauletti, M.S.; Castelao, E.; Sabbag, N.; Costa, I S.(1995-08-01).«Nota: Velocitat de les reaccions responsables del color del dolç de llet».Food Science and Technology International.1(2-3): 137–140.ISSN 1082-0132.doi:10.1177/108201329500100209.Consultat el 2021-01-01.(en es)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pardeamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.