El Monument Internacional de la Reforma, generalment conegut com a Mur dels Reformadors, es troba en Ginebra, Suïssa.

Monument Internacional de la Reforma

Alçat en el Parc dels Bastions i en unes dimensions aproximades de 99 metros de llarc i nou d'altura, s'adossa a una part de les antigues muralles construïdes en el XVI i que varen rodejar la ciutat fins a mediats del XIX.

Va ser construït entre 1909 i 1917[1] en ocasió del quarto centenari del naiximent de Calvino i el 350.º aniversari de la fundació pel propi reformador de l'Acadèmia de Ginebra —hui convertida en Universitat— en 1559.

El monument, que presenta una estructura casi simètrica, està format bàsicament per una paret de pedra decorada en estàtues de pioners o «guardians» de la Reforma i protegit per una zona d'aigua que recorda els fossos de les antigues fortificacions; va ser costejat principalment per fidels protestants de varis països europeus i americans i pertany des de la seua construcció a la vila de Ginebra.

Història del monument

Despuix d'un agre debat sobre el lloc a on convenia edificar el monument, es convoca en 1908 un concurs internacional per a la seua instalació en la Passejada dels Bastions, que albergava un jardí botànic des de 1817. La convocatòria suscita un enorme interés i els proyectes presentats oferixen una gran varietat de solucions.

El disseny guanyador entre 72 propostes va ser l'obra dels arquitectes suïssos Charles Dubois, Alphonse Laverrière, Eugène Monod i Jean Taillens. Les escultures varen ser realisades pels francesos Henri Bouchard i Paul Landowski.

El 3 de novembre de 2002 s'afigen els noms de quatre iniciadores (sigles XII-XVI) de la Reforma: Pedro Valdo (c. 1140-c. 1205), John Wyclif (c. 1320-1384), Jan Hus (c. 1370-1415) i Marie Dentière (c. 1495-1561).

Personalitats i fets representats

 
Bloc central. D'esquerra a dreta, Guillaume Farel, Juan Calvino, Teodoro de Beza i John Knox.
 
Lateral esquerre.
 
Lateral dret.
Bloc central

En el centre del conjunt, en una altura de fins a 5 metros, s'agrupen les efigies de les quatre figures més destacades de la Reforma presents en Ginebra en 1559:

Els quatre van vestits en la tradicional furte de Genève (toga de Ginebra) i porten la Menuda Bíblia del Poble Cristià.[2][3]

Apareix gravada en el mur la divisa de Ginebra: POST TENEBRAS LVX (Despuix de les tenebres, la llum).

Laterals

A abdós costats del bloc central —de menor tamany—, es troben sis estàtues de sengles figures del protestantisme en els seus respectius països:

A l'esquerra.

A la dreta.

Bajorrelieves[4]

Entre estes, apareixen huit bajorrelieves que commemoren acontenyiments de l'història en els sigles XVI i XVII de Suïssa, Hongria, Prusia, Anglaterra, Escòcia, França, Països Baixos i Estats Units; en inscripcions en francés, neerlandés, alemà, anglés i llatí. Ordenats cronològicament, són els següents:

Esteles

En els extrems de l'esplanada, front al monument, dos esteles recorden el llegat de Martín Lutero (1483-1546) i Ulrico Zuinglio (1484-1531).

Notes i referències

  1. ↑ Ruiz Vieytez, 2003, p. 175.
  2. ↑ Es tractaria de la coneguda Geneva Bible (Bíblia de Ginebra), una edició «de bojaca» (218 × 139 mm) en llengua anglesa, publicada per William Whittingham (c. 1524-1579) en 1560.
     
    Bíblia de Ginebra.
  3. ↑ No confondre en l'obra homònima de Rebuig Martín Sánchez publicada en Zamora en 1962.
  4. ↑ Ruiz Vieytez, 2003, pp. 176-180.

Bibliografia

Referències