Mittelgebirge
Un Mittelgebirge (terme alemà: "Mittel" - mig, "Gebirge" - cadena montanyosa) és una cadena montanyosa relativament baixa o una zona de terres altes, una traça geogràfica típica d'Europa central, especialment del centre i el sur d'Alemània; es referix a alguna cosa entre les terres baixes ondulades o Hügelland i una cadena montanyosa pròpiament dita (en alemà: Gebirge o Hochgebirge) com els Alts Alps.[1]
Característiques
El terme no cal, pero sol referir-se a la topografia en la que els cims s'eleven a lo manco 200 metros a 500 metros per damunt del terreny circumdant (en lloc de sobre el nivell de la mar). Els cims no solen aplegar a la llínea dels arbres i no es glaciaron despuix del últim periodo glacial. Pel contrari, el terme Hochgebirge s'utilisa per a referir-se a les cadenes montanyoses que s'eleven entre 1.500 i 1.800 metros. La delimitació es correspon en la diferenciació entre el nivell montano i l'alpí segons la zonificació altitudinal.
Montanyes del Mittelgebirge
En plural, die Mittelgebirge (en contraposició al singular, dones Mittelgebirge), a voltes calificat com die deutschen Mittelgebirge, sol referir-se a les Terres Altes Centrals d'Alemània, que són un cinturó de cadenes montanyoses baixes o tossals entre la planura septentrional i l'antepaís alpí bavar.
Les cordilleres s'estenen des de la planura del nort d'Alemània fins als Alps en el sur. El llímit septentrional està marcat pel llindar de les Mittelgebirge (Mittelgebirgsschwelle), que va des de les Ardenas belgues en l'oest a lo llarc del massiç Renano, les montanyes del Rhön i del Harz, el bosc de Turingia i els monts Fichtel fins al massiç de Bohèmia en la frontera checa, incloent el bosc bavar i els monts Metàlics, que conduïxen a la Selva de Bohèmia i als Sudetes en l'est.
En el suroest, la planura de l'Alt Rin s'estén fins a la frontera suïssa en Basilea, acompanyada per les escarpas del sur d'Alemània, que inclouen la cordillera del Odenwald i la Selva Negra, aixina com el Jura de Suabia i la seua continuació oriental, el Jura de Franconia. A l'esquerra del Alt Rin, les escarpas del nort de França s'estenen des del Palatinado i els Vosges fins a la conca de París.
A lo llarc de la frontera suís-francesa corren les montanyes del Jura, una cadena montanyosa plegada que alcança fins als 1718 m, separada dels Alps occidentals per la replanell suís. Encara que es troben dins de les estribaciones dels Alps, les montanyes Jura generalment es consideren una cordillera Mittelgebirge separada, mentres que la replanell de Kras, que conduïx als Alps Dináricos, geològicament forma part dels Alps del Sur.
En Hongria, les montanyes de Transdanubio formen una àmplia cordillera de Mittelgebirge dins de la planura panónica. Estenent-se des del llac Balaton fins al nort de Budapest, marcat per la curva del Danubio, separa la menuda i la gran planura hongaresa.
En França, el massiç Central, situat entre els Alps Occidentals i els Pirineus, aplega a alcançar els 1.886 metros, pero no aplega a la llínea dels arbres pel seu clima mediterràneu. En Itàlia, la major part dels Apenins, que van des dels Alps Marítims fins al Estret de Mesina, tenen el caràcter de Mittelgebirge, encara que en els Abruços els picos alcancen els 2.912 metros d'altura. En Gran Bretanya són coneguts els picos del Districte dels Lagos, els Peninos, les Terres Altes escoceses i el massiç de Snowdon, en Irlanda els MacGillycuddy's Reeks, en Estats Units algunes cordilleres dels Apalaches, com les Green Mountains (Vermont)...
Referències
- ↑ “High-mountain elements in the geomorphology of the Sudetes, Bohemian Massif, and their significance” . Geographia Polonica 81 (1): 101–116.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mittelgebirge» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.