El llinage Luzzatti fa referència a una branca de prohombres, jurisconsultos i polítics, de la família Luzzatto. Va ser introduït en Itàlia per israelitas asquenazíes procedents de Lusacia, nom italià de la regió de Lausitz, en el centre d'Alemània, situada entre els rius Elba i Oder i les Montanyes dels Jagants.

En Itàlia els noms acabats en "o", tant masculins, com a femenins, formen el plural en "i".

Luzzatti es tracta d'una variant del llinage Luzzatto; canvi que es va produir quan es va fer ilustre. Quan una empresa formada per varis Luzzattos durava molt temps en un lloc, el llinage Luzzatti s'establia allí. El llinage en singular prevalia quan l'empresa pertanyia a un sol Luzzatto.

Esta forma del llinage Luzzatto va recalar en la regió italiana de Friuli-Venècia Julia, principalment en Venècia, Údine, Pàdua, Vicenza, Trieste i Gorizia.

Orige apellidar: Luzzatto

El llinage Luzzatto és introduït en Itàlia entre els sigles XV i XVI per judeus asquenazíes aplegats de Lusacia escapant de la persecució durant el periodo de les guerres husitas (1419-1436).

Es coneix en el terme husita al moviment reformador i revolucionari sorgit en Bohèmia a principis del XV. Les creuades contra els husitas varen implicar les accions militars contra els partidaris del teòlec Jan Hus (1369-1415), qui va ser condenat i ajusticiado en el Concili de Constanza per mantindre una posició molt crítica front al poder eclesiàstic. La seua terrible mort va agravar les tensions religioses, socials i nacionals fins a desembocar en l'esclat revolucionari del 30 de juliol de 1419.

La mort del rei Wenceslao de Luxemburc, el 16 d'agost d'eixe mateix any, i la reclamació del tro chec pel seu germà Segismundo de Luxemburc varen complicar més el panorama polític, puix li va recolzar l'alta noblea mentres la menuda, la burguesia i els sectors socials desfavorits s'oponien a les seues pretensions. Els husitas formaven un heterogéneu moviment dividit per profundes diferències socials, polítiques i inclús dogmàtiques. Segismundo va decidir l'ocupació de la força contra ells i estos es varen sublevar provocant les guerres husitas i derrotant als creuats enviats per a rendir-els.

Cal tindre en conte que en la segona mitat del XIV Bohèmia era un dels regnes més poderosos d'Europa en temps del rei Carlos IV de Luxemburc, que reunia baix el seu ceptre no solament Bohèmia i Moravia, sino també la major part de Silesia, Lusacia i feus a l'oest de Bohèmia. El regne de Bohèmia constituïa una poderosa unitat política el centre natural de la qual era Praga. Per añadidura, Praga es va convertir en la capital del Sacre Imperi Romà Germànic, per lo que es va crear una cort imperial que va atraure a comerciants i artesans.

No obstant, el poble chec, que vivia en notable homogeneïtat en el territori de Bohèmia i de Moravia i estava unit baix una monarquia centralisada, no tenia igualtat de drets polítics respecte als seus convecinos alemans. La creixent importància de la nacionalitat checa es reflectia en el número cada volta major de documents redactats en chec. El poble chec manifestava els seus sentiments nacionals en el llingüístic; la llengua es va convertir en el principal símbol que distinguia als checs de la població alemana establida en Bohèmia i Moravia.

Els judeus lusitanos varen ser simpatisants dels ideals reformistes de Jan Hus, lo que els va produir un enfrontament contra la comunitat cristiana de Bohèmia, que despuix de l'acceptació per part dels husitas del Concili de Basilea, i el consegüent reconeiximent de Segismundo com a rei de Bohèmia, va aumentar. Per la persecució sofrida varen prendre la decisió de fugir a la pròspera Serenísima República de Venècia.

En 1509, els askenazíes eren els primers judeus autorisats a establir-se permanentment en la ciutat ducal. El 29 de març de 1516, la República de Venècia va promulgar un decret que va obligar als judeus a viure en una zona de la ciutat a on les fundició , conegudes en venecià com "geti", havien estat ubicades en l'antiguetat. També va haver atres imposicions a canvi de les quals se'ls va concedir la llibertat de practicar la seua fe i protecció en cas de guerra.

Estos varen formar la "Nació Tedesca" (els alemans s'identifiquen com teutones, lo que per als italians són els tedescos) i varen construir cinc sinagogues. Solien fondre metal, "getto" en venecià. Quan varen aplegar els judeus alemans, la seua pronunciació gutural va canviar el terme veneciano de getto a ghetto. Despuix de la creació del gueto veneciano, la població judeua anava en aument.

Durant les guerres napoleòniques, el territori de Venècia, que permaneixia neutral pero que havia segut travessat per l'eixèrcit austríac, va ser invadit en març de 1797 per les tropes del general Napoleón Bonaparte. Despuix de la caiguda de la República de Venècia en 1797, Napoleón va decretar el fi de la segregació judeua i l'equiparació dels judeus en atres ciutadans.

Despuix de la caiguda de Napoleón, el territori de la República es va integrar en el Regne lombardo-véneto, Estat depenent del Imperi austríac.

El resentiment contra l'ocupació francesa i la posterior tornada a l'imperi austríac va calar entre una part dels intelectuals del nort itálico, principalment lombardos i piamonteses, alimentats també pel moviment romàntic i el recort lluntà del Imperi Romà.

Els revolucionaris confiaven en conseguir la victòria front a l'enemic austríac. No obstant, la primera guerra d'independència italiana, que va tindre lloc en 1848, no va tindre el resultat esperat. En els territoris sublevats del Regne Lombardo-Véneto, en els quals es va aplicar una feroç repressió a les insurrecció, varen contribuir de forma notable els Luzzatto, com es pot apreciar en els Luzzatto del Friuli. Una famiglia ebraica tra il Risorgimento i l’Unità de Valerio Marchi i en La famiglia Luzzatto durant il Risorgimento italià (1848-1960) de A. Luzzatto. Va tindre que esperar-se fins a 1866, despuix de la tercera guerra d'independència italiana, a que el Véneto, i en ell Venècia, es varen incorporar al Regne d'Itàlia.

Família Luzzatti Udine

I. ROSALÍA LUZZATTO (Farra d'Isonzo, Gorizia), va casar en Leone Luzzatto (Porpetto) l'11 de novembre de 1820, Zadar.

1. Isabella Luzzatti (Porpetto, 15 d'octubre de 1821), Patriota que va instituir en Udine la "Guàrdia nazionale italiana".

2. Girolamo Emanuele Pietro Francesco Luzzatti (Porpetto, 31 de maig de 1824-Palmanova, 21 de novembre de 1897), cavaliere, doctor en dret i S. Tinent dels Bersaglieri. Medalla al valor militar. Va casar en la Contessa Teresa Laura Augusta Dal Pozzo Cecovi (Udine, 2 de febrer de 1835- Palmanova, 26 de març de 1874) el 16 d'abril de 1855 en Udine.

2.1. Leone Pietro Ascanio Luzzatti Dal Pozzo (Palmanova, 10 de juny de 1856), magistrat del Tribunal Civil i Penal d'Udine i procurador general de Venècia.

2.2. Gustavo Federico Leone Luzzatti Dal Pozzo (Porpetto, 7 de novembre de 1857-Busdongo, 7 de novembre de 1917), va casar en Margarita Quiñones de León i Armesto.

2.2.1. Jerónimo Luzzatti Quiñones. Ingenier industrial i cap de depòsit de la Companyia del Nort de Ferrocarrils en Valéncia. Màrtir assessinat en el picadero de Paterna el 3l de setembre de 1936.

2.2.2. Teresa Luzzatti Quiñones

2.2.3. Susana Luzzatti Quiñones

2.2.4. Emilia Luzzatti Quiñones

2.2.5. Margarita Luzzatti Quiñones

2.2.6. Gustavo Luzzatti Quiñones

2.3. Rosalía Isabella Teresa Luzzatti Dal Pozzo (Porpetto, 25 de setembre de 1862), va casar en el Conte Francesco Friggeri el 12 d'abril de 1888.

2.4. Ugo Felice Luzzatti Dal Pozzo (Porpetto, 4 de giner de 1867-Bratmis, 16 d'abril de 1916), Major del regiment d'artilleria de campanya. Medalla al valor militar.

III. MARIO LUZZATTO , membre del govern provisional d'Udine en 1848, va casar en Fanny Luzzatto.

1. Adele Luzzatto (Udine, 24 de juny de 1838-Udine, 7 de maig de 1917)

2. Adolfo Luzzatto. Coronel dels Bersaglieri. Medalla al valor militar.

3. Riccardo Luzzatto (Udine, 4 de febrer de 1842 - Milà, 5 de febrer de 1923), advocat i diputat. Medalla al valor militar.

4. Attilio Luzzatto (Udine, 6 de decembre de 1850 – Roma, 12 de maig de 1900), advocat i diputat.

5. Arturo Luzzato (Milà, 19 d'agost de 1861 – Roma, 21 de decembre de 1945), ingenier i diputat.

II. GIUSEPPE LUZZATTO , va casar en Giuditta Gentilli.

1. Graziadio Luzzatto, va casar en Adele Luzzatto, la seua prima.

1.1. Fanny Jr Luzzatto (Udine, 20 de febrer de 1858 - Udine, 14 de febrer de 1934), medalla al valor militar.

1.2. Ugo Luzzatto, ingenier.

1.3. Fabio Luzzatto (Udine, 1 de juny de 1870 - Milà, 18 de juny de 1954), medalla al valor militar i dos creus de guerra.

1.4. Oscar Luzzatto (Udine, 13 de decembre de 1873 - Udine, 14 de giner de 1964), mege.

2. Carolina Luzzatto, va casar en Abramo Morpurgo.

2.1. Elio Morpurgo (Udine, 10 d'octubre de 1858 – Auschwitz, 29 de març de 1944), alcalde d'Udine, diputat, senador, subsecretari d'estat en el Ministeri de Correus i Telégrafs i subsecretari d'estat en el Ministeri d'Indústria, Comerç i Treball.

3. Moisé Luzzatto (Gorizia, 1824 - Trieste, 20 de setembre de 1915), mege i Vicepresident Consell Municipal de Trieste.

Família Luzzatti Venècia

Referències

  • Luzzatto, F. (1964). Cronache storiche della università degli Ebrei vaig donar Sant ... - Pàgina 45. La Rassegna mensile vaig donar Israel.
  • La Vita Italiana (1917). La Vita Italiana: rassegna vaig donar politica interna, estora, ... - Pàgina 171. Biblioteca Pública de Lió.
  • Alinei, M; Benozzo, F. (2017). Dizionario etimologic-semantico dei cognomi italiani (DESCI). PM edizioni.

Enllaços externs