Palmanova
Palmanova (en friulano Palme) és un municipio de la Província de Udine, en la regió de Friul-Venecia Julia, en Itàlia.
Palmanova és famosa per el seu ciudadela, edificada en 1593 pels venecianos en planta de estrella de 9 puntes. Nomenada monument nacional en 1960 i en 2017, va entrar a formar part de la Lista del Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO baix la denominació de «Fortificaciones venecianas de defensa de los siglos XVI al XVII: Stato da Terra – Stato da Mar Occidental».[1]
Geografia
Palmanova està situada en la zona central de la regió de Friul-Venècia Julia, entre les autopistes A23 Udine-Tarvisio i A4 Torino-Trieste.
Llimita en els municipis de Bagnaria Arsa, Bicinicco, Gonars, San Vito al Torre, Santa Maria la Longa, Trivignano Udinese i Visco. Es troba a 20 km de Udine, la capital de la provincia homónima, a 28 km de Gorizia i a 55 km de Trieste.
Història

La Dieta de Worms, va posar fi a una llarga guerra entre la República de Venecia i el Archiducado de Austria, establint unes fronteres anómales en la creació d'una série d'enclavaments veneciano en territori austríac i viceversa, se'ls va donar el nom de "a pelle vaig donar lleopart" (pell de lleopart).[2] Per a enfortir les defenses en la regió, Venècia va decidir construir des de zero una ciutadella en les planures de la regió, que poguera detindre les incursions del Imperio otomano i posar fre a les intencions expansionista del archiduque.
La realisació del proyecte va ser portada a terme per un equip format per ingenieros, arquitectos i experts en el tractat de fortificacions militars de l'Oficina de Venècia, incloent el superintendente general Giulio Savorgnan. El 7 d'octubre de 1593 va ser colocada la primera pedra per a la construcció de la nova fortalea i Marcantonio Barbaro va ser nomenat el primer superintendente general de Palmanova.[2]
La fortalea veneciano estava equipada en dos círculs de fortificacions en les cortines, bastions, falsabragas, fossos i revellines per a protegir les tres entrades de la ciutat. Palmanova va ser concebuda com una màquina de guerra, el número de baluarts i la llongitut dels costats es varen establir d'acort en l'alcanç dels canons de l'época.
En 1797 va ser presa pels austríacs, un comandant austríac, per mig de l'engany, va conseguir entrar en la fortalea i prendre-la. Al poc temps, va caure baix el control de França. Despuix del Tratado de Campo Formio, va retornar a mans austríaques fins a 1805, any en el que els francesos varen tornar a ocupar la ciutat. Durant este periodo, Napoleón va ordenar la construcció del tercer anell defensiu.
En 1814 Palmanova va tornar a mans austríaques. Durant el domini de Austria (1815-1866) es va construir el Teatre Sociale, destinat a convertir-se en un semillero dels valors del Risorgimento, de modo que, en 1848, els ciutadans dirigits pel general Zucchi, es varen alçar contra els austríacs i varen prendre el control de la ciutat, sofrint per això un llarc sege.
En 1866 va ser anexionada al Reino de Itàlia. Durant la Primera Guerra Mundial, la fortalea va ser el centre de distribució i suministraments a les tropes en el riu Isonzo, despuix de la Batalla de Caporetto, Palmanova va ser incendiada per les tropes italianes en retirada. Durant la Segunda Guerra Mundial, el arcipreste Giuseppe Merlino va conseguir que els alemans decidiren no demolir la fortalea.
Economia
Fins a principis de la década dels 90, la ciutat de la mateixa manera que gran part de la regió del Friul, gran part dels seus guanys procedien dels numerosos emplaçaments militars situats en la zona. Despuix de la caiguda del Muro de Berlín, molts varen ser abandonats. Açò, unit a la [[Gran Recesión|Gran Recesión a principios del XXI]], va provocar una considerable reducció de les activitats comercials.
En els últims anys, s'han intensificat els esforços per a atraure el turisme, centrant-se en la singularitat del traçat de la ciutat com en events culturals.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 0 | 4456 | 4600 | 4311 | 5578 | 5252 | 6650 | 4568 | 5845 | 5882 | 5928 | 5712 | 5483 | 5340 | 5409 | 5376 |
Vore també
- Marco Vitruvio
- Sforzinda
- Traza italiana
- Fortificaciones venecianas de defensa de los siglos XVI al XVII: Stato da Terra – Stato da Mar Occidental
Referències
- ↑ «Fortificaciones venecianas de defensa de los siglos XVI al XVII: Stato da Terra – Stato da Mar Occidental.».
- ↑ 2,0 2,1 Borys, AnnMarie (2017). Dr. Allison Levy (ed.). Vincenzo Scamozzi and the Chorography of Early Modern Architecture (en inglés), Routledge. ISBN 9781351537667. Consultat el 23-8-2023.
- ↑ url=http://dati.istat.it/Index.aspx?QueryId=18551#
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palmanova.- Sitie web del Comune vaig donar Palmanova